Imprimeix en PDF

dimecres, 23 de gener del 2013

NOUS CAMINS

Un comiat és la porta a nous camins, a noves maneres de mirar les coses, i fer-ho amb uns altres ulls. La vida segueix i els adéus es retornen en un fins aviat.

Cementiri - fotografia: Ferran d'Armengol

Nous camins

I

Dins les àgores del silenci
viu el bram de les injustícies
que sols tu sabràs callar.

Respira i parla-hi...
el teu sentiment pot fer viure
paraules plenes, paraules d’amor.


II

Vius l’instant del neguit,
l’angoixa en el cor tremola
per un comiat que l’esmicola.

No vols dir adéu.
No vols oblidar.
No vols ser aquí.

Saps que és el destí.
Que no et neguin les llàgrimes
nega’t el silenci.

Sempre ens sentirem estimats.
Sempre estimarem.
Sempre.

I per sempre, caminant amb tu.


Ferran d'Armengol
Terrassa, Gener 2013

4 comentaris:

  1. Respostes
    1. Un xic visceral Gemma, escrit a raig i amb poca revisió, he cregut millor deixar-lo tal com va sortir. Gràcies pels teus comentaris.

      Ferran

      Elimina

Et volíem comentar que...