Imprimeix en PDF

divendres, 17 d’abril del 2015

UN SANT JORDI DIFERENT

A hores d'ara, aquest any no sé si podré estar en el carrer gaudint la festa, qüestions laborals que s'escapen de les meves mans potser ho impediran. Bé, no es pot tenir tot, malgrat no es pot deixar la lluita i sempre s'ha de guardar un bri d'esperança, i un altre bri de fe en la resposta humana, en les persones. Confiança doncs.

Però qui sí que estarà a les parades són els llibres i revistes que han publicat algun relat de la meva factoria, i que tot seguit us comento.

Començo per ordre temporal de publicació. El febrer va sortir "Relats eròtics" editorial Neurosi.

En aquest llibre, que segons últimes noticies ja va per la tercera edició, han publicat els relats guanyadors i principals finalistes dels darrers tres anys del concurs "Neurosi de relats eròtics".

El meu relat "No sóc lletja" ha quedat tercer (de 57 relats) d'aquest any, així que ha estat publicat directament en aquest recull recopilatori.

No sé si cal comentar que l'any 2014 també es va publicar, a la mateixa editorial, un llibre digital amb els vint millors contes eròtics presentats, on hi havia un relat meu també. En aquest cas vaig sortir amb el número tretze de la llista. Un bon auguri, si ho mirem amb bon ull.

En segon lloc, i durant el mes de març, va sortir publicat els tercer recull dels Setze Petges, amb el títol "Contes per menjar-se'ls", després de més de tres anys de gestació. En aquest cas, jo hi tinc dos relats. "Milfulles amb aromes de mar" i "El millor cafè del món", que tanca el llibre.

És aquest un recull estructurat en forma de menú de restaurant, però no és un llibre de cuina. Utilitza l'excusa dels noms de plats diversos per confeccionar aquest menú, però el què s'ha pretès amb aquests relats és aprofundir en la condició humana, confegint  un seguit de títols que exploren el comportament de les persones i les seves conseqüències.

Si en voleu més informació, us recomano una visita al bloc dels Setze Petges, serà una passeig molt interessant.


I aquesta mateixa setmana han sortit al carrer dos contes més, els dos fantàstics, diferents però que tenen en comú el paisatge, la carena del Montseny en diversos indrets i localitzacions, però en un temps indeterminat, i amb una realitat diversa, fantàstica. Aquest són...




Un és l'aposta d'Orcinybooks, amb l'Hugo Camacho al front, per fer un recull de relats amb arrel nostrada i mítica. Va fer una convocatòria abans de l'estiu de l'any passat que es va tancar a la tardor. Després i abans de cap d'any va triar una desena d'autors, i entre ells hi ha un relat meu; "El jurament de la Molsosa".

Segons paraules de l'editor, Catalunya Mítica és una antologia de diversos autors contemporanis que s’inspiren en els mites i llegendes pròpiament catalans per crear els seus relats de ciència-ficció, de fantasia i de terror.

Cal destacar l'atrevida portada que trenca esquemes en alguns, i deixa descol·locats a d'altres, però indiferència no és la paraula que defineixi l'aposta de l'editor.








I per tancar les publicacions de relats que tindré aquest Sant Jordi a les parades, em toca parlar de la revista de creació literària Inèdits, que just ha sortit l'últim divendres abans de la festa del llibre.
   
És en aquesta revista on hi he publicat un relat ja antic, "La Pedra i el Corriol". En la seva última revisió. El vaig escriure durant el meu pas per l'escola d'escriptura de l'Ateneu Barcelonès, i un dels primers que vaig publicar a la pàgina literària "Relats en Català", i que després de retirar-lo de la pàgina el tenia desat en el calaix. Vull dedicar-lo a la família del Montseny, els cunyats del meu germà gran, però família al cap i la fi.


Inèdits és una aposta de l'escriptora Sílvia Romero per donar veu al gènere del conte, i segons paraules de l'editorial; INÈDITS. Revista de creació literària, és una publicació que neix amb l’esperit de treballar a favor de l’escriptura de contes escrits originàriament en català. Des d’INÈDITS defensem aquest gènere, sovint tan oblidat des de les empreses editorials, i pretenem oferir-li un espai de qualitat que, aquesta és la nostra intenció, amb el temps es converteixi en un referent per als contistes.






Com podeu observar, aquest serà per a mi un Sant Jordi diferent, que si el puc viure en directe al carrer encara serà millor, però això ja no depèn de mi, o no del tot. Espero fer-vos una crònica en primera persona de la diada.

L'única cosa que puc confirmar és la meva presència a Terrassa per la tarda, a la parada de l'Ateneu Terrassenc, on signaré llibres amb Hilari Garcia, també del grup literari Els Setze Petges, i també al costat de l'Empar Sáez, i el seu llibre poètic, "Dona i Ocell".



Ferran d'Armengol
Terrassa / abril 2015






dimarts, 14 d’abril del 2015

EL TESTIMONI DE LA TARONJA - (o MADURESA?)

En el que ja comença a ser un clàssic, i que duri molts anys, l'ARC ha tornat a convocar aquest curs els V Concurs ARC de microrelats a la Ràdio, i aquest any ha fet servir de nexe "El cicle de la vida", del naixement fins a la mort. Dins l'etapa de la maduresa jo he presentat aquest relat que es demana, entre línies, si tenim clar quin és el grau de maduresa de la nostra societat.

Contenidors de brossa en una plaça de Terrassa




El testimoni de la taronja (Maduresa?)

Em quedo embadalit observant el meu fill, onze anys ja! Juga potinejant una taronja com si fos una pilota menuda. Ara la segueix de reüll en el vol d'una mà a l'altra. Sé que ha de jugar-hi, és la seva manera de fer, però no li fa fàstics a cap fruita el meu menut, quan menys hi pensi se la menjarà d'una revolada. Veig que em mira i atura el joc, somriu, amb aquella mirada tan personal, té la cara bruta i els ulls són clars... Sense mirar-lo sé que la va pelant mentre s'atansa a mi, però quan està al meu costat m'enganxa enfeinat regirant coses, i no estic al cas que m'ofereix la fruita. Finalment em toca en el braç.
—Té, papa, menja-te-la tu —escolto que em diu. 
—No fill —dic mentre m'acoto i li miro aquells ulls, ara tan seriosos. —Aquesta és la teva taronja, no pateixis, ja trobaré alguna altra cosa, en els contenidors del mercat llencen de tot.



Ferran d'Armengol
Terrassa - març/abril 2015


No està exacta com el vaig presentar a la plana de RC, però fins els relats maduren amb el temps.