Imprimeix en PDF

dissabte, 19 de gener de 2013

NO EM TOQUEU EL VORAVIU!

Relat inspirat en la imatge que el bloc "Relats Conjunts" proposa, sobre la pel·lícula del Senyor Méliès "Viatge a la lluna" de l'any 1902.



Imatge captada a la Viquipèdia

 
Malgrat estic cofoia de ser la font d’inspiració de gent diversa i senzilla; poetes i amants de la natura i de l’espai, ara potser ja n’han fet un gra de més aquests terrans.
Fa eons i per culpa d’un gran meteorit, diuen, em varen desnonar de la Terra, de la casa mare. Vaig passar a la història com una Caïnita, però res més lluny de la realitat. 
Per a més deshonra, em varen deixar sense atmosfera, cosa que va malbaratar la poca vida que hi tenia aixoplugada, i que després de la separació, es dispersés per l’espai i morís. Aquell impacte casual em va condemnar a voltar la casa mare a l’aguait dels dolls de vida que s’hi desenvolupaven, quedant jo estèril. Un càstig cruel i injust.

Però ara, aquells que se suposa que tenen una existència vital i fèrtil, es dediquen a bombardejar-me amb els seus estris infectes, i m’han deixat amb un petard enganxat a la meva escorça que em fa força nosa.

Mireu terrans, si aneu per aquest camí, qualsevol dia em despenjo i us xafo la guitarra, que ja comenceu a tocar-me el voraviu.

Que no juguin! Eh? Que tot té un límit i a voltes no em conec ni jo!



Ferran d'Armengol
Terrassa, Gener 2013