Imprimeix en PDF

dimecres, 19 de setembre de 2012

GLOBUS DE SABÓ (253è JOC LITERARI)

Casualment, el passat dia onze vaig fer alguna foto de globus de sabó, tot fent un passeig per Barcelona, així que avui faré un aiguabarreig de les dues imatges, però partint de la motivadora del joc i pel repte de no posar-hi cap "i" en el text.

Participació personal en el 253è Joc literari del bloc "Tens un racó dalt del món" del Jesus MTibau.

Foto: Jesus M. Tibau




Globus de sabó


El globus de sabó, endut per empentes d’un afable aldarull urbà,
 cerca el lloc on descansar el seu vol. Sense voler, que no ho sap, 
raurà en l’eterna llum d’un resplendent reflex
que reté l’ull atent de la càmera. 
Escàpol del moment que l’encalça, de la vetlla mortal, preclara, 
sols restarà com un record, en el toll fugaç 
del seu fat passatger.



Ferran d'Armengol
Terrassa, Setembre 2012



Joc i desig - Foto: Ferran d'Armengol
Aquesta era la meva visió captada a Barcelona el passat onze de Setembre, però dono les gràcies al Jesús M. Tibau per mostrar-me el camí de la inspiració.

diumenge, 16 de setembre de 2012

SETEMBRE NEGRE

Aquest relat està tret d'una història real. El Jose va morir fa uns deu anys a la presó, quan la síndrome encara no estava tan controlada com ara. Era un xoriço de carrer, sense delictes de sang, però enganxat a drogues fortes, de quan tenia diners ell i la seva família, però els tombants de la vida no sempre ajuden a triar el millor camí. Quan estava seré i podia lligar una conversa coherent, veies que era una persona instruïda, amb un nivell intel·lectual força interessant i amb uns ideals molt ben assentats, però la droga el tenia agafat pel coll.

A la darrera cruïlla, una persona (o un poble) ha de poder triar el seu destí. 

Reflex - Foto: Roger d'Armengol



Setembre negre

El Jose s’agafa amb força als barrots que donen al pati, els llums de les torretes de vigilància enfoquen la seva finestra i els megàfons el conviden a no moure un muscle; així ho fa. Es mira les mans ensangonades, la sang és molt cridanera, tant com el seu company de cel·la. Li ha calgut un bon cop de puny per fer-lo callar. De fet, aquells esgarips li han anat bé; els bidells i els sanitaris venen més ràpid, se senten les corredisses. El castigaran pel que li ha fet, però no importa el càstig, no podia deixar passar l’oportunitat de seguir uns anys més a la presó, i no sempre es tenen unes tisores a l’abast per clavar-li en una mà al company.

El temps d’internament pesa molt, però la vida de fora no l’atrau gens. L’últim cop que va sortir va ser en una condicional, fa un parell d’anys i va tornar poques setmanes després per una estrebada de bossa amb lesions a la Rambla. Acumulat a d’altres delictes, varen ser vint mesos de condemna que s’acaben aquest setembre.

No vol tornar al carrer, allí moriria en qualsevol carreró infectat. A la presó els sanitaris el tenen vigilat, la droga la té controlada i aquella maleïda degeneració terminal que de mica en mica l’està matant, també. 

Reclús sap que morirà amb dignitat i amb sort potser serà a mans d’un altre company, quan el dolor de la malaltia no tingui retorn.


Ferran d'Armengol
Terrassa, Setembre 2012

dilluns, 10 de setembre de 2012

AIXÒ NO ÉS CAP CONTE

 
 
 


Això no és cap conte, és el desig de parlar com persones adultes amb persones adultes. No ens cal cap energumen que cridi proclames criminals o suïcides, ens cal un germà per caminar. Volem caminar amb les nostres passes tremoloses, perquè no serà fàcil, ningú ho ha dit, però hem de provar-ho, i volem fer-ho.
 
Que s'apartin els covards i els mesells. Qui vulgui caminar, que faci un pas endavant, qui cerqui excuses, avui es pot quedar a casa.
 
 
 
Com tots els anys, us desitjo un feliç onze de Setembre.
 
 
 
Ferran d'Armengol
Terrassa, 11 setembre 2012

dissabte, 1 de setembre de 2012

MALSONS INFANTILS


Aquest estiu he guanyat el meu primer premi, m'ha calgut retornar a la meva infantesa, i amb poques paraules escriure un micro conte.
Primer vull mostrar-vos la recreació que la meva neboda n'ha fet del micro conte. En aquesta imatge jo hi he fet algunes modificacions de color i temperatura, l'original és molt millor, però aquest el tinc jo a casa, espero que amb aquesta visió en tingueu prou.


Dibuix original de Xènia d'Armengol



MALSONS INFANTILS


Cansat de córrer, darrere de la gegantina tija del gerani respiro, el tiranosaure ha passat sense veure’m.

Foto: Sergi G.Oset - moment que em fan entrega del premi.


Un premi per llegir-lo! i també per gaudir-lo!


També voldria mostrar-vos els micro contes dels altres dos finalistes, el Ricard Closa i el Sergi G. Oset.

2on. premi:
AMOR A LA CARTA. Ricard Closa 
Malcorada, l’amant a qui acabaven de plantar en aquell restaurant, va demanar la carta. El cambrer, molt atent, li’n va dur una on li declarava amor etern i postres.

3er. premi 
VERMELL, PARELL, GUANYA. Sergi G. Oset 
El tafur jubilat i el gos cec creuaven el carrer ignorant les advertències i els cotxes.
—Què fa? —Cridaven. 
Posava en joc la poca vida que li restava.
Els trobo fantàstics, els dos m'agraden i molt, he tingut sort de guanyar a aquests dos cracks. Els seus microcontes em fan valorar molt més el premi i comprendre com de difícil ha de ser formar part d'un jurat.

Em sap greu no haver estat present el dia de l'entrega, però estava de viatge. Per sort, el meu amic Sergi sí que hi era, com un dels altres finalistes. Espero conèixer un dia al Ricard, segur que també ens farem amics.

Gràcies per ser-hi Sergi!


Els finalistes Ricard Closa i Sergi G. Oset en el centre i envoltats per l'organització.


El premi - Foto: Núria i Sergi


Fins el proper any!!



Ferran d'Armengol
Terrassa 2012