Imprimeix en PDF

dijous, 11 de maig de 2017

BRANDES AL VENT


Feia temps que no publica poesia, com aquesta, relat poètic en diré. El Concurs ARC de microrelats a la Ràdio finalitza aquest mes el curs, el dia 20 tanca portes i jo he volgut acomiadar-lo, sense cap referència a una mort sobtada. Sols és un adéu al concurs de relats de l'ARC, i fins el curs vinent.

 
Brandes al vent - el veler flamíger. Fotografia retocada de i per Ferran d'Armengol


Brandes al vent

Quan el temps perd importància, el millor comiat és la quietud. Has volgut que l’últim adéu fos així, a la fosca nit, i ho he respectat. L’obscuritat magnifica les llengües daurades de foc que, sobre d’ones suaus, naveguen gronxant el teu cos silent, la solitària còrpora. Flueix el petit vaixell de beç, a la recerca de l’últim destí que ens reclama a l’altra riba. L'abastarà abans que el record sigui cendra, o fum. Entre flames marxa mar endins, on l’arcaic Caront se l’enduu, guarint-li l’ànima fins el retrobar-se que sé ha de venir. I d’ara endavant, cada nit, somiaré en el sorral eixut de la vida, allí on mancarà el teu alè, i fins el final del camí traçat per les meves llàgrimes. Elles m’aproparan indefectibles a la riba molla, on en sentir l’arena humida, sabré que soc a tocar del mateix viatge, en un nou vaixell de beç. I aigües endins, enarboraré brandes al vent.


Ferran d'Armengol
Terrassa, maig 2017 

Un enllaç per foragitar dubtes de la paraula brandes.
I un enllaç per llegir-lo a Relats en Català

dilluns, 1 de maig de 2017

ÍNTIMA NATURA (BESTIARI)

No, no penso deixar-vos llegir tot el conte, per això us caldrà anar a la llibreria o entrar a la pàgina d'Edicions Secc, on trobareu el Bestiari. Allí sí que el podreu llegir sencer, i onze relats més. Una opció de lectura molt recomanable i alhora, un llibre que ens parla de les nostres arrels mitològiques i fantàstiques, però amb una mirada fantàstica diferent. Una nova aposta pel fantàstic en català. La #cificat ens demana ajut!

El Dip, il·lustració de Meritxell Orcáriz per a Bestiari


ÍNTIMA NATURA


...
Enllà de la finestra encara és fosc, i pel silenci hospitalari, encara falta per l’albada. Descobreix un sofà als peus del llit, d’on arriba la familiar respiració de la seva dona. N’intueix el cap, tapat per un llençol amb lletres verdes impreses.

No sap quin és el motiu per tenir-lo lligat. La voluntat de recordar li produeix mal de cap i opta per tornar a tancar els ulls. Però quan ho fa, voldria obrir-los de nou. Una força interna, invisible, l’obliga a mantenir les parpelles closes.

En resposta al desgavell interior, sent el cos marxar enllà de la cambra, on aquella veu li fa reviure imatges i sensacions que signaria on fos no haver-les viscut mai, esmunyint-se en un espai fora de qualsevol temps reconegut. En una atmosfera que no se li fa estranya, se sent caure en un no res intangible, en un descens sense velocitat que sembla no haurà de finir mai més. Asserenat per paraules que sent dins del cap, sap que en aquesta nova realitat pot volar, o és tan sols saltar amb molt d’impuls? La veu li dicta que salti. I la vida s’il·lumina en un món diferent de tonalitats i colors desconeguts, brillants i màgics, pura utopia. 

Lliure de corretges, l’aire càlid del capvespre li llepa els ulls.
...


Portada del llibre, Il·lustració de Bernat Gomez i Meritxell Orcáriz
Aquest és el tros de lectura que utilitzo a les presentacions del llibre, si en voleu més, ja ho sabeu! Edicions Secc us espera!

Ferran d'Armengol
Terrassa Gener/maig 2017

Il·lustració de Meritxell Orcáriz per a Bestiari