Imprimeix en PDF

dimecres, 21 de març de 2012

COM UNA ENDEVINALLA URBANA

Avui és el dia  mundial de la poesia, no? Doncs participaré!
Imatge extreta d'una web sobre l'Art Urbà



Com una endevinalla urbana


Jo no vaig triar ser esquerpa.
No volia ser façana,
ni cercar dins la runa.
Jo no sóc qui fa passar la gana.

No sóc lletja.
No sóc dolenta.
No sóc ni viva...
però em veus la petja.

No faig oblidar la misèria,
ni evito viure l’angunia
de remoure la ruïna
que s’acumula on jo visc.

Tu  pots valorar-me,
fent via no seràs el primer,
i alguns em diuen que sóc l’art, 
que dóna vida al carrer.

Ferran d'Armengol
Terrassa, Març 2012

diumenge, 18 de març de 2012

LA BANDA

Un altre cop els Relats conjunts em fan donar tombs a una història, i veient aquesta imatge de la Banda Texana dels anys 20 i tenint en compte que a la meva ciutat estem ara de festival, m'he empescat això.

Aquesta imatge està presa de la Wikipèdia

De pares i fills 

La nit és fresca, la gent surt de la sala xiuxiuejant mots admirats, recordant notes, seguint encara els ritmes. Ràpidament s’ha buidat la Cava i la gent s’ha dispersat pels carrers de la ciutat, és tard i, potser, alguns dels amants del jazz demà treballaran. Malgrat tot, la seva passió no coneix horaris. 
—Què t’ha semblat? 
—Genial, com tocava el contrabaix aquest Carter.
—Ho porta a la sang, el seu pare ja el tocava. 
—No m’estranya. 
—El seu pare, i el del BB King, als anys vint tenien una banda, feien jazz, beboop, dixie... eren temps difícils per als negres, feien bona música, tocaven a sales per a blancs, però eren simples decorats, qui feia cas d’una gramola?, els negres feien el mateix efecte per als blancs. 
—I avui els fills són uns grans personatges que gaudeixen del reconeixement general, sense que ens importi el color de la pell. 
—Encara queda feina a fer... 
—Però hem avançat molt en aquest camp. 
—Si encara en parlem com un èxit, és per què encara ens queda camí. Són moltes les fòbies que encara ens toca lluitar, l’odi té moltes cares i moltes faccions, i no ens cal anar molt lluny per trobar-lo... 
—Potser tens raó... pare. Saps que demà tinc audició, vindràs oi? 
—Com em perdria la teva audició, au! Tira que és tard i demà he d’anar a la feina, i tu a l’institut. 
Els carrers de Terrassa es buiden, encara ressonen en el cor dels qui han escoltat el concert les notes del contrabaix. I vibren revivint els sons dels instruments de vent, timbals, el piano o les cordes de la guitarra solista. Ressons musicals que invariablement han fet seguir el ritme a moltes generacions de pares i fills, sense importar-los el color de la pell ni en quin indret cultural del món se’ls escolta.


Ferran d'Armengol
Terrassa, Març 2012


 

Aquest vídeo també m'ha servit una mica de font d'inspiració.
Ron Carter va tocar a la Nova Jazz Cava en un únic concert al setembre del 2006. I res fa pensar que tingui res a veure amb el Carter de la foto de Relats conjunts.


divendres, 9 de març de 2012

TEMPS ERA TEMPS - PRESENTACIÓ DEL LLIBRE A BARCELONA

La Associació de Relataires en Català, coneguts com l'ARC, promou els darrers anys concursos per als seus afiliats, i per als participants de la plana de Relats en Català. El premi és la publicació dels relats que són triats en un recull que va engreixant la col·lecció que la Editorial Meteora ha obert per als relataires.

Com es pot veure en aquesta targeta que rau sota aquestes paraules, la portada del llibre és molt impactant i amb força atractiu.

Esteu convidats, no cal imprimir la targeta, però si us fa gràcia, sou lliures.


El dissabte dia 10 de Març es farà la presentació del recull proposat en el concurs de l'any 2011 i sota el títol genèric de "TEMPS ERA TEMPS".

No us podeu deixar passar un acte com aquest que es celebrarà a la Biblioteca Sagrada Família, en el Carrer de Provença, 480 de Barcelona. 

Començarà a les dotze del migdia i us recomano que no arribeu tard, hi ha alguna sorpresa, sempre agradable.