Imprimeix en PDF

dilluns, 21 de gener de 2013

ESPAIS VERDS

Feia dies que donava voltes a aquest relat, l'anava polint sense presa, ara una coma, ara una paraula. No tenia presa en publicar-lo, de fet, voldria no fer-ho, però aquest matí he decidit que no era mala idea fer-ho. He volgut mostrar una distància que no és, com dic en el relat; Ficció i realitat caminen juntes, però no sempre es barregen.

La Montserrat l'últim onze de setembre

Espais verds

Marxo immers en la paranoica lentitud del silenci, de les hores sense límit, de veure passar els colors del dia, de la llum a la foscor, sense parar-hi esment. Marxo d’aquest viure i no puc ni alçar la veu per expressar els meus sentiments. No puc verbalitzar el meu dolor, el desengany, el disgust o, simplement, la felicitat de veure la família tots els dies i el disgust de no poder-los dir que tampoc no cal.
Dins la meva cambra estreta, i solitària en aquests moments, miro al meu davant on hi tinc la típica finestra d’hospital, enllà dels vidres em mostra un tros de la realitat que estic a punt de deixar. Tinc els ulls ben oberts ara que no hi ha cap familiar donant la vara. Ni quan un s’està morint el deixen en pau! No us doneu a confusió, m’estimo els meus fills, la meva dona, els meus néts, a alguns amics i amigues... però no entenen que vull morir tranquil. La mort és un trànsit que cal realitzar en plena solitud, si pot ser amb els ulls clucs i amb una última alenada que ompli pulmons. Això últim, per desgràcia ja sé que no serà possible, no tinc força per respirar a fons, amb prou feina se sent la ranera que crepita en el meu pit, i ni aquest sord xivarri els desanima a estar-se al meu costat. Sóc conscient de les cares d’abatiment, no saben què penso, tot i que han tingut anys i panys per saber de mi i dels meus temors, necessitats, afanys... sols la dona em mira amb aquells ulls de misericòrdia, demanant que deixi de respirar d’aquella manera per descansar la pau dels justos, en diuen així de la mort en el llit? Envoltat de familiars? Malgrat la tens a tocar i l’esperes aviat, estic convençut que la vida s’acaba quan menys hi penses.
Acluco els ulls i tot de sobte em rebé una vella imatge de pel·lícula, amb un matrimoni de protagonista, grans els dos, a la fi del camí. Un dels dos consorts s’està a l’ampit del llit on s’espera la mort de l’altre, estirat. L’escena la fan transcórrer en un hospital que sembla una cambra d’hotel, envoltat de finestrals que mostren un verd espaterrant al seu voltant, tots dos s’estimen i ploren la manca del caliu que se’ls acosta.
Tot molt idíl·lic,
Ficció i realitat caminen juntes però no sempre es barregen.
La meva cambra són quatre parets i una finestra alta i estreta per on veig el cim i el barri del Turó de la Rovira. Miro enfora, però la llum d’aquest hivern barceloní no dóna per a moltes alegries i l’amplada del finestral és l’espai just per a dues persones que s’hi estiguin aplegades. No em queixo, ja en tinc prou, sols comparava el flaix de pel·lícula i la meva realitat. El verd espaiós me’l faig jo mateix dins del meu cap, un cap que em tindrà amatent fins l’últim sospir, lúcid i despert, però desconnectat d’allò que en diuen realitat, un espai que no em serveix de res, un indret amb el que no tinc cap sistema de comunicació. Moc els ulls, però ningú no entén què els demano.

M’he despertat fa poc amb el xivarri de les persianes quan les ha aixecat la infermera. Ahir al capvespre en fer-se fosc, al baixar-les, el meu fill petit va tenir el detall de córrer les cortines, tot dient que així no em veuria en el reflex del vidre; tampoc m’hi he esforçat gaire, i  ja feia dies que no em mirava a cap mirall.
Mirant enfora m’he embadalit observant un reflex solar que il·lumina el Turó, donant-li enganyosos reflexos de tardor, en ple hivern. Ha plogut aquesta nit i els arbres estan brillants. Veig com s’apaguen llums de cases desconegudes. Tot té un aire de diumenge al matí, d’abans d’anar als oficis.
La llum rutilant d’aquesta matinada té un nosequè d’esperançador que em fa sentir més lliure dins la meva garjola social.
Ara mateix no tinc temor a l'eternitat.
Acluco els ulls, a la retina conservo la lluminosa claror de la matinada mentre miro de fer una forta alenada per apaivagar aquesta picor del coll que ara em corseca.
No puc obrir els ulls, m'envolta el silenci. 
Enyoro els espais verds... ja és l'hora.


Ferran d'Armengol
Terrassa Gener 2012

Montserrat Galceran i Comas (Barcelona) 29/01/1922 - 21/01/2013