Imprimeix en PDF

dijous, 11 de setembre del 2014

DELLÀ DEL TEMPS

Un altre onze de setembre, i un altre cop cridats a la trobada que Vol fer justícia als herois que Varen morir defensant uns ideals i una manera de fer que aquell dia moriren amb ells.

Volem... tot i ara. Fotografia. Ferran d'Armengol
Dellà del temps

Dellà del temps, els estels volen arran la Terra.

Desvetlla't del malson que et sotmet l'anhel roent,
del neguit que no et permet assolir l'horitzó volgut,
el somni d'una Ítaca, on rauen insurrectes oratges
d'exultants i vàcues llums rutilants.
És l'hora de deixondir-nos de fantasies,
sobreviure al sojorn dels innocents
i de desaprendre la saó dels homenatges.
Qui vol reviure el sometent?
quan les campanes estan foses
i els mots retronen vehements
sorgint d'una Terra sacra, on cors purs
finiren, tres centúries dellà del temps.
A l'àgora dels fossars caldrà retrobar-nos,
i nuarem les mans, per fer dels mots un acte rebel,
ben alerta, caminant vers la llibertat de qui coneix
les tristeses d'un enyor admirable.

Pel demà que s'atansa ens calen totes les veus,
obrirem orelles i ulls per reviure dia rere dia,
el que ja és una realitat inajornable.




Ferran d'Armengol
Terrassa Onze de Setembre de 2014 - Tricentenari.

PS
Aquest poema espero formarà part d'un recull de relats i poemes dedicats al Tricentenari i d'alguna cosa més. Ja us aniré explicant més coses.