Imprimeix en PDF

dilluns, 18 de gener del 2016

TOT ENS VA BÉ



Tercer mes del VIè Concurs ARC de micro relats a la Ràdio. Com ja sabeu, el tema principal és comuniquem-nos, i el tema del mes és "per xarxes socials". Doncs he mirat de fer una crítica a l'excés amb el que vivim aquestes xarxes socials, en alguns casos, que no tots fem el mateix. O sí? 

Xarxes socials del passat. Fotografia: Ferran d'Armengol


Tot ens va bé



Sí, Raimon, he rebut el teu missatge on em deies que et trobes sol i que estàs fotut. Sí, Raimon, l'he llegit fins al darrer punt, i final. Però alguna cosa se m'escapa i no veig per on vols anar. Ja t'he dit que vinguis a casa nostra i en parlem fent un bon dinar, però tu t'has negat, no m'ho dius, però et pesa sortir del teu cau. On vius amagat i lluny de tota claror. Això últim ho he dit jo, quan la Sònia s'ha molestat per la teva negació, gratuïta. —Però si viu sol! —s'ha exclamat.


T'he de dir que si vols seguir-ne parlant, deixis d'enviar-me missatges privats per la xarxa social que compartim, que tot plegat és malaltís i jo no tinc temps per estar-me tot el dia enganxat al telèfon per contestar-te, amb aquelles tecles tan mínimes. Tinc feina, ho saps, jo m'he de guanyar la vida i tu vius de la teva pensió, el temps no és cap nosa per a tu. Ja saps que molts caps de setmana nosaltres fem les nostres excursions i sortides a la muntanya, o al mar. Volem que el sol ens escalfi la cara, i la resta del cos, si cal. Quan ho vulguis, t'hi pots afegir.

T'espero diumenge a dinar, la Sònia també et vol veure, i saber si tot et va bé. Dels teus nebots m'agradaria que els veiessis respirar en directe. Sé que feu xats, i que els fas riure tot sovint, deixant-nos a nosaltres com uns estaquirots i uns babaus. Aquest serà el meu últim missatge, Raimon. Si vols saber de nosaltres, ho hauràs de viure a l'antiga. No penso penjar cap més fotografia dels nois, ni nostra. Si vols veure com ens va,  que tot ens va bé, vine. A la una pararem taula i farem un vermut, abans del dinar.

Ferran d'Armengol
Terrassa - Gener 2016


Mentre escrivia aquest relat, a la ràdio vaig escoltar la llista personal d'un locutor, amb els millors temes que segons ell es varen publicar durant l'any 2015 en català. Un d'ells era el que us enllaço. Res a veure una història amb l'altre, sols la solitud potser, i el títol que em va ajudar a retallar un altre que tenia jo pensat, més llarg. Espero que la cançó us agradi.