 |
| Amigues en el bar - Fotografia: Ferran d'Armengol |
Del desig i del desgrat
La meva cosina
Jana se sent lesbiana. Però com la conec, sé que ella és molt sensible i fàcil
d’enredar, per això, sempre que puc miro d’esbandir-li les enamorades. No vull
que sàpiga res, aquesta dedicació porta molta feina i ella, no ho entenc, lliga
com una possessa. El cas és que m’agraden els seus rotllets, més que no pas les
meves amigues, i quan les abordo, algunes s’ho prenen malament i volen. Altres
no.
Just d’aquí a
una estona he quedat amb la que vaig pispar-li el mes passat. La Jana em diu
que la troba a faltar, que se l’estima i vol entendre’s seriosament amb ella! Reconec
que és un monument, un espectacle de dona, però amb les idees encara confoses, igual
que la meva cosina, pobreta. Però jo sé que aquell tros de dona la busca pels quartos,
ara que la Jana pot presumir d’estar ben pagada en una feina que seria meva si
hauria arribat jo abans amb el meu currículum!
Encara no li
he fet l’amor a aquesta noia, em faria un no sé què no ser el seu primer coit
complet. Avui la duré al cinema i a sopar, i qui sap com acabarà la nit... Ostres,
ho veus! No porto condons, en compraré en aquell bar, en els lavabos solen
tenir-ne. Ospa! què hi fa ella en el
bar? I no està sola! Però, si d’aquí a deu minuts hem d’estar a la Plaça del Pi!
i es tenen les mans agafades! Hòstia tu! Quin carallot la tia! però si està amb
la Jana! Havien tallat, collons! Encara me la prendrà ara, quan ja la tenia gairebé
al sac! Quins pebrots! És que sempre m’ha de passar la mà per la cara la molt
bleda de la Jana?
Jo la
protegeixo quan sé que una persona no li convé! i així m’ho paga! És una
desagraïda. Doncs que no em demani res d’ara endavant. Ni l’amiga tampoc.
—Jana! M’ha semblat veure el teu cosí en el
carrer.
—Ens haurà seguit. Li agrada tot el que toco,
un dia se’l menjarà l’enveja.
—És un xic rar, no? Quan parlàvem de tu, em
volia fer creure que passaves de mi, que sols em volies per jugar.
—Què et sembla si passem del cosí i decidim on
anem a sopar? M’han parlat d’un lloc...
Ferran d'Armengol
Terrassa, Març 2013
Ferran d'Armengol
Terrassa, Març 2013
Caram amb el cosí de la Jana!
ResponEliminaGlòria
Sí, i ja t'explicaré més detalls d'aquest cosí trapella.
EliminaMolt divertit! I quins embolics tots plegats, i és que l'enveja...: ho sé per experiència.
ResponEliminaUna abraçada
Bé, no et diré que la història sigui certa al 100%, però que són fets paral·lels a una realitat propera, no t'ho negaré.
EliminaAbraçades!
M'ha agradat molt, però... et puc fer un suggeriment? A mi em sobra la part del diàleg... m'agrada més tallar-ho abans, com a lectora ja he intuït tot allò que vols dir, no em cal que m'ho expliquis al final. És l'etern joc de la suggestió... Ep, no és una cr´tica, només un suggeriment.. M'ha agradat força, sí, senyor
ResponEliminaBé, ja vaig baixar del carretó de l'orgull ferit fa dies, accepto tots els comentaris creatius i positius, i el teu és per a tenir-ho en compte. Ara, tal i com el tinc aquí el bloc es queda, però no et dic que en una futura revisió et faci cas, tens raó en la teva apreciació, però també m'han dit a cops que amago massa les històries i em quedo curt. Mai no saps per on tirar.
EliminaGràcies pel comentari Carina!
Divertit relat... El protagonista és quasi més obsessiu que envejós, no?
ResponEliminaDe la foto, quina és la Jana? :p
Vicent
Si pensem que l'enveja i qualsevol altre dels pecats capitals (que d'això va aquest premi) com la gola la ira la supèrbia... tots són obsessius a la fi.
EliminaI la Jana jo diria que és la morena de la dreta, quan li diu que millor no parlin del cosí. ;-)
Una ànima caritativa el cossinet...
ResponEliminaQuin penques!
Hi ha que s'ho creuen tot i començant per les seves perversions més íntimes, sí, un bon penques, ja t'ho puc assegurar.
Elimina