Imprimeix en PDF

dilluns, 24 de desembre del 2012

FESTES DE NADAL!!

 .



En un esclat de llum
se'ns obriren els camins,
les tenebres finiren.

Desitjo fermament
 retrobar-nos tots plegats
fent camí vers la llum.




Ferran d'Armengol
Terrassa, Nadal 2012

dimecres, 19 de desembre del 2012

GLOP FATAL

A la plana de Relats en Català i dins del  III - Concurs  ARC a la ràdio de micro relats, aquest mes de desembre sota el tema dels pecats capitals, toca l'avarícia.
Aquesta és la meva participació. 

Tauleta de nit - Fotografia: Ferran d'Armengol



Glop fatal

“—Què amagues?
—Li juro que no me’n queda més.
—Sé que amagues alguna cosa. Quan vingui aquesta nit m’ho hauràs de donar tot. Fins l’últim porus de la teva pell ha de ser meu, com tot el que hi ha en aquesta casa, en aquest poble, en aquesta comarca...
—Però senyor, em casaré el mes entrant, amb l’Esteve...
—El farem venir. Aquesta nit podrà mirar, i potser li deixi alguna gota per a ell.”

Fa estona que ploriqueja la Mariela, asseguda en una cadira de la cuina. A un costat hi té la vella Puri, la majordoma que sempre ha tingut cura del senyor. També hi és el comissari Grau, dret i fent preguntes. Altres agents ronden per la casa cercant proves, diuen.
La Puri es mira la noia amb aquell aiguabarreig d’enuig i pena que provoca l’enveja d’un cos que ella ja no recorda, de quan el senyor l’encalçava i ella es feia l’estreta.
El comissari es mira les dones, sembla que valora el relat de la noia, però segueix amb les preguntes.
—No recordes res més? —demana el comissari a la jove. —No calles cap altre comentari que t’hagués fet el senyor Raimon?
—No senyor comissari, —segueix somicant ella.
—Quan va entrar a la teva cambra... estaves sola?
—Sí, senyor.
—La duia ell, l’ampolla de coca líquida?
—No senyor, era meva... per consum personal. En prenc per apaivagar el mal de cap i altres migranyes, allí a Colòmbia és molt normal el seu consum, tothom en pren, però amb mesura.
—Era el primer cop que venia a la teva cambra?
—No!, altres nits ja havia gaudit dels meus favors i alguna vegada li havia deixat prendre un parell de gotes... ho compartíem, a mi m’ajudava a oblidar qui tenia entre les cames, imaginava que estava amb l’Esteve, el cuiner, però el senyor en volia més i més... Aquesta nit ja venia carregat, empudegava a alcohol tot ell. Ha deixat caure el batí i dret davant meu, nu a pèl i amb aquell cos tan deixat, s’ha begut el potet de cop, tot sencer. Està clar que el seu cor no podia resistir aquell glop fatal, era massa avariciós el senyor... no m’ha deixat ni una gota.




Ferran d'Armengol
Terrassa - Desembre 2012


diumenge, 16 de desembre del 2012

SOLITUD

Pel repte poètic visual (238) de la plana de Relats en català. No deixeu de visitar-la.

Pla de la Font - Fotografia: Ferran d'Armengol


Solitud

Sóc com l’arbre retallat en l’horitzó, nu,
que la neu blanca fa més imponent.
Estàtic, com un ocell clavat en una estàtua,
vivint amb el fred record
de qui vaig ser, en un altre temps,
en un altre lloc.

Em sento colgat d’aigua,
avarat en el moll inexistent,
d’un mar que no passa de llac
d’un riu que somia ser estany.

I em veig solitari,
caminant sobre la meva imatge
davant d’ella,
darrera d’ella.

Solitàriament acompanyat
enyoro el caliu que reclama un infant,
per una absència tan llarga,
pel neguit de no estar amb tu.


Ferran d'Armengol
Terrassa, Desembre 2012 

dimarts, 11 de desembre del 2012

EL FAT QUE ENS PERSEGUEIX

Un micro relat poca solta, o potser no tant.

Mosaic trobat a les termes de Pompeia - Fotografia: Roger d'Armengol


El fat que ens persegueix

L’electricista jubilat Candel Filagut ha mort als noranta dos anys. Estava a casa gaudint d’un bany quan s’ha trencat la lleixa on hi tenia el transistor i aquest ha caigut dins de la banyera plena d’aigua. Ja li ho deia la seva mare, al cel sia; “fill no m’agrada aquesta feina, qualsevol dia et mata una descàrrega elèctrica”. Santa raó tenia la dona!

Ferran d'Armengol
Terrassa, Desembre 2012

dimecres, 5 de desembre del 2012

N'HI HA PROU

Més paraules en renglons curts, com diu un amic del sud del gran riu a la poesia. De tant en tant, encara participo en els reptes de la pàgina de "Relats en Català" i aquest cop ho he fet seguint la inspiració de la cançó que surt al final del post, a veure que us sembla. 

Inspirat pel melorepte 209 .

Turó de la Rovira (Barcelona) - Fotografia: Ferran d'Armengol



N'HI HA PROU

N’hi ha prou

de veure passar el temps,

les estacions, la gent...

o els somnis.



N’hi ha prou

de sopar amb els amics

i prendre una copa

a mitja nit.



N’hi ha prou

de ser-te sincer

i no dir-li cap mentida...

al teu cor.



N’hi ha prou,

de gaudir del sol

i sortir a caminar

cantar, ballar, cridar.



N’hi ha prou

d’arribar a la tardor de la vida

amb el teu altre cor...

aquell que t’estima.



N’hi ha prou

de ser sincer,

per no trencar-te,

i acabar sencer.


Ferran d'Armengol
Terrassa, Desembre 2012


diumenge, 2 de desembre del 2012

MIRAVA EL MAR


Avui hem pujat al Turó de la Rovira, a Barcelona, i hem mirat el mar.

Avió aproximant-se al Prat - Fotografia: Ferran d'Armengol



Mirava el mar

i en somnis t’he somiat

en una platja llunyana

d’un món fantàstic.



Mirava el mar

i veia el sol d’hivern

com s’hi reflectia en daurats

i maragdes de mil tonalitats.



Mirava el mar

i l’aire bressolava

els meus pensaments

al ritme d’ones distants.



Mirava el mar

i he vist un ocell d’acer

tot creuant l’espai

que m’allunya de tu.


Ferran d'Armengol
Terrassa, 2 Desembre 2012