Imprimeix en PDF

divendres, 18 de febrer del 2011

SENSE SENYAL

Aquest cap de setmana no tinc relat. La realitat supera qualsevulla idea original. La llibertat d'expressió sempre fa mal a qui no sap exercir-la, i cerca maneres de tapar boques, sia com sia. Però els nostres dits seguiran escrivint i la història farà justícia. Un acte tan repugnant com aquest hauria de fer-li caure la cara de vergonya al seu executor.



º/º  º0º

Tenir vergonya no està a l'abast de tothom.


º/º  º0º
 

diumenge, 13 de febrer del 2011

TEOREMES SECRETS

Nous secrets al descobert. Aquest amb un toc de ficció, un toc important, tot s'ha de dir. Retorn als secrets que participen mensualment en el concurs de l'Associació de Relataires, associació sorgida de la pàgina "Relats en Català".



Teoremes secrets

Informe EJ-99 amb pestanya HTS (High Top Secret), segons nomenclatura internacional. Transcripció succés classificat sota observació qualificada.

A les 06:50 PM, el subjecte 3NEB (Not Earth Born) dialoga amb el doctor M. Jackson.
“—Vosaltres sí que feu goig! Fa deu anys que treballem plegats i fas la mateixa cara i tens la mateixa complexió física. En l’aparença es diria que no t’afecta el pas del temps.”

Triga pocs segons en arribar la resposta. Malgrat els estudis compartits, encara els cal processar els nostres mots, traduir-los al seu llenguatge i preparar, en un enginy creat per “Ells”, la resposta en el nostre. Com ja sabem, “Ells” no tenen una boca ni cordes vocals per modular sons, temes que ja s’esmenten en l’informe FC-2 (First Contact).


“—És un teorema molt senzill, apliquem un principi que també coneixeu vosaltres i que tracta de la dinàmica de fluids, però que utilitzeu amb finalitats limitades.
—Em pots ampliar aquest comentari?
—En diem “conflicte de maduració”, ens enutjava l’aparença caduca, malgrat en alguns llocs del Nostre sistema planetari envelleixen amb maduració dinàmica, la majoria no ho fem. Jo mateix, tinc cent vint anys dels vostres... i ben portats, no?
—Curiós... i aquesta fórmula tan senzilla?
—Aquell Grec vostre, el de la banyera, recordes?
—Arquimedes!?
—Correcte! Sols calen aplicacions raonades en la direcció adient. Una mínima variació pot aconseguir efectes diversos, Nosaltres les controlem totes les variables. Vosaltres sols veieu una direcció, qüestió genètica de tenir els ulls mirant sempre enfront, els“Nostres” ulls camaleònics són més profitosos i ens donen més amplitud d’observació.
—Esta bé, però això que em dius... pot ser un gran descobriment, la font de l’eterna joventut! Com ho apliqueu?
—Em sap greu, ara mateix... és la “Nostra” hora de sopar, en podríem parlar més tard.”

Fi de la transcripció. Per seguir el fil de la conversa passeu a l’informe EJ-99.1 de les 08:30PM.


Ferran d'Armengol
Gener 2011

dimecres, 2 de febrer del 2011

DESEMBARCAMENT DE NORMANDIA - ALS HEROIS DE SEMPRE

La imatge d'aquest mes del blog "relats Conjunts" m'ha captivat només veure-la, no per ser el primer cop. Ha estat el com he rebut avui la seva visió, i m'ha sorgit així mateix el relat.

Foto : Desembarcament de Mormandia, 6 de Juny de 1944, de la Wikipedia

Als herois de sempre

Com una gran ona a l’horitzó, les tenebres amagaven el terror.
Els records em retornen a l’instant abans de sortir del vaixell de transport... a una aigua freda on no vaig arribar a saltar.

***---***

—No vull sortir d’aquí! —el crit esfereïdor no se sent, ningú el pot sentir.

Una puntada de peu en el cul em fa fer un bot endavant. Em giro i veig el Comandant que m’apunta amb la seva pistola reglamentaria. —Agafa el fusell —em crida, —i a caminar, el món parlarà sempre d’aquest dia i tu què fas, no vols formar-ne part?
La pregunta és absurda. Sempre en formaré part d’aquest dia. El que no vull és ser-hi ara i aquí. No entenc què m’ha dut a trobar-me en aquest mal pas.

Un xiulet esgarrifós em pentina el casc reglamentari i tot seguit la cara del Comandant salta en bocins. Metralla de qui sap on, li ha fet volar aquella mirada de badoc i la pistola li ha caigut de les mans, tot disparant-se en tocar terra. Em fereix la cama, i ara sagna abundantment.

—Tornem al vaixell —crido al conductor de la nau de transport, — el Comandant, crec que és mort!
M’ensenya el dit polze. Sembla que ho ha vist tot. Tornem al vaixell. La meva cama sagna abundantment!

***---***

D’això en fa seixanta anys, i ara, en aquesta platja Normanda, ens fan els honors. Anglesos i alemanys, amb francesos i els meus, signem el record de l’horror que no voldríem haver de repetir, l’horror de tants companys morts per l’absurditat d’una ment malaltissa. I sóc aquí, ara, també, gràcies a un tros de ferralla que va matar l’únic mort que he vist a la guerra; el meu Comandant.  Era jove i vaig perdre una cama, sí. Però avui puc recordar els meus companys que mai més van tornar al poble. Ells són els herois. Jo, un trist retirat que ha malviscut amb una menyspreable paga del govern, aquests seixanta anys de misèria i que es troba  amb unes vacances pagades al nord de França. Un miserable que ni tant sols va disparar un tret. No me’n penedeixo de no haver disparat, però a les nits encara em desperto escoltant el riure innocent dels meus companys desapareguts, la nit abans d’anar cap a la costa francesa.

I ara, l’horror està enllà de la platja on he viscut aquest seixanta anys, i du el nom d’un net de la meva germana, en un remot desert d’Àsia.  On no creia que hi tornaríem un altre cop, per cometre el mateix error de sempre. No ens en sortirem mai.

Sona l’himne del meu país... ara em toca a mi, i a l’altre coix que m’acompanya, posar el ram de flors en el monument de Normandia, als mateixos herois de sempre.


Ferran d'Armengol
Terrassa - Febrer 2011

Enllaç a la pàgina de la wiki on està la imatge