Imprimeix en PDF

dimecres, 28 d’agost del 2013

#DL3F - "LA CANDIDATURA" "McFly's 3 - (diversos autors)

Aquest és el tercer i últim relat dels McFly's en el duel del twiter, perpetrat per l'Alícia, l'Edgar i jo. L'altre equip eren els doc's i estava format per la Miri, el Sergi, l'Hugo i el Mark. La referència #DL3F, el hastag, demanava jugar amb el DeLorian de la pel·licula dels vuitanta; "Retorn al Futur". Cada dia alternatiu un equip creava una història al voltant del vehicle, i avui llegireu: "Scandal - capítol 905 - la candidatura".

La candidatura - Imatge: Ferran d'Armengol

Espero que ho passeu bé!



#DL3F La candidatura


En llegir els documents comprengué com persones tant ineptes havien arribat a presidents... amb currículums impecables. La llista era llarga: Rajoy, Putin, George Bush pare, George Bush JR, Zapatero, Zarkosy. Olivia no ho podia permetre. No només pel seu candidat, sinó pel seu país. No podia permetre que guanyés les eleccions un candidat inútil que havia millorat el seu currículum gràcies al DeLorean, havia de trobar-lo i si calia, destruir-lo. En realitat, cap d'aquells líders mundials tenia un nivell intel·lectual que arribés a la mitjana, no volia seguir veient aquells caretos ridículs ni a la TV. Per tant decidí que utilitzaria el DeLorean per esborrar del mapa a aquella gentussa. Inclús, potser aconseguiria eradicar la crisi.
Però primer el tindria que robar al candidat trampós, i per això comptava amb un equip: Rule el mercenari, Hika la hakker, i Jet el lladre, amb tots ells traçarien un pla.
El candidat trampós guardava el cotxe en el lloc més protegit del país. Com penetrarien les seves defenses? Olivia havia de pensar. Ella sabia que el malnom "mercenari" no era gratuït. Rule tenia l'arsenal d'armes més modern i sofisticat del mercat. I els seus contactes secrets. Podia semblar exagerat, però un parell de tancs no els anirien pas malament... La cosa era entrar, no entrar dissimuladament... Però Olivia volia discreció, per la qual cosa li feu agafar el simulador magnètic que els permetria obrir una via al perímetre.
Entraren en un enorme pàrquing i s'adonaren per què els havia costat tan poc entrar-hi. Estava ple de DeLoreans, completament iguals. Olivia sospirà, tots serien màquines del temps? O només un entre tots funcionaria? Hika clicà sobre la seva tàblet.
—Estic dins —digué Olivia.
I Hika contestà —Perfecte! Veus el DeLorean?
Olivia no pogué evitar riure. Tot seguit li explicà la situació.
—Només un és el de veritat. Endevines quin?
En Jet amb cara de facinerós intervingué. —Tu senyala-me’l i jo l'obro.
Però no tots podien ser iguals! Aleshores, una esquadra de militars entrava al pàrquing i amb rapidesa es col·locaren fent rotllana a un dels DeLoreans.
Estaven de sort, no els havien vist.
Observant aquells mercenaris Olivia empal·lidí, allò era missió impossible.
—Tranquil·la, —digué Rule mostrant un dels seus joguets, —T’agrada el bazuca?
—Què ets idiota?! —exclamà Olívia
—Ens descobriran! —afegí Jet.
—S'ha acabat la discreció —replicà Rule, —acabem amb aquests malparits!
Fent cas omís dels seus companys disparà l’Obús. Els mercenaris saltaren pels aires, i el DeLorean gairebé també. Olivia sospirà. La cosa positiva era que tenien via lliure. Arrencaren el cotxe i sortiren del pàrquing per la porta principal on els esperava la Hika.
—On anem? —Demanà Hika.
Podien robar un banc, guanyar la loteria o que es nombressin ells mateixos presidents; controlaven el temps! Però el sentit de la justícia els acompanyava. Havien de lluitar contra la corrupció! Evitarien que la crisi comences. Per això no només havien de tornar enrere, sinó que havien de saber amb certesa quins malparits havien provocat aquell daltabaix. Havien de començar des del principi de tot. Marcaren la data: 20 de novembre de 1975.
Olivia no tenia clar què fer, però sabia que si volien canviar quelcom havien de canviar la constitució! I treure poder als bancs i... als polítics. Però, com ho podrien aconseguir? La Constitució no era una cosa que es pogués canviar així com així. Només hi havia una persona que podia fer-ho. Calia segrestar al rei, abduir-lo per la causa. Era un xic curt l’home, però potser funcionaria!
Amb el sarau que s'havia format per la mort del dictador, seria complicat segrestar al rei. Com ho aconseguirien?
Hika, el DeLorean pot aparcar al dormitori del rei? —ella assentí començant a programar diverses variables d’actuació.
—Potser no està al seu llit —digué mofeta Rule.
Hika va dir que tenia una sortida, calia dur el iot "Bribon" fins el triangle d'Eivissa, allí els camps electromagnètics els ajudarien. I viatjaren fins al triangle. Però el que no s'esperaven era trobar-se un esbudellador de l’espai.
Jet va sortir a la finestra del DeLorean i va cridar la bèstia  —Li vaig robar l'enteniment, fa tot allò que li mano i roba per a mi.
—Fantàstic! Tu Rule, algun dels teus aparells pot servir? —Preguntà Olivia.
—Home tinc un programador neuronal i encara que el rei té poques neurones.
—Sempre podem treure-li algunes parts del cervell que tingui útils i donar-les a la ciència. —va afegir Hika sense deixar de mirar el teclat.
Així doncs, només faltava una cosa per a fer: segrestar el rei. Tanmateix, malgrat haver pentinat del tot les illes, no el trobaren.
—Deixeu-me a mi, —digué Jet robant del quiosc una revista del cor. —Aquí segur que el trobem.
Rule posà els ulls en blanc!!!
—Està clar! —va exclamar la Olivia. —Hem programat al Novembre, i el iot sols surt a l'estiu, ja pots anar buscant a les revistes tu!!
I llavors ho llegiren. El rei es trobava a Madrid. Havien de tornar. S'emportaren amb ells l'esbudellador, amb ell tot seria més fàcil
—No caldrà anar a Madrid ara mateix, —Hika programà el mateix lloc a l'Agost.
La foto del futur rei al “Lecturas” amb tanga de pell d'elefant, recorregué el món sencer. I en veure-la, el dictador va palmar tres mesos abans del previst per culpa d'un atac de banyes "Li encantava el tanga!!!" La mort inesperada del Generalíssim creà la confusió i el pànic al país. Amb l'escàndol de l’encara no rei, ningú acceptà que Joan Carles I prengués possessió del poder.
—Rule! —cridà la Olivia. —Tu tenies amics Andorrans? aprofitant el caos, perquè no els dius que s'annexionin Catalunya? Duran tremola!!
I així ho feren entre el Caos.
Catalunya aconseguí annexionar Andorra. El català començava a parlar-se un altre cop, ocupant el lloc que li pertocava de veritat.

I ara calia tornar a casa i veure com havia evolucionat la història. Potser els caldria fer algun retoc a les files polítiques del principat. La sorpresa fou quan descobriren que entre les files polítiques s'hi trobava Olívia. De fet, ella era la presidenta! i un tal Pujol era el seu segon. Va patir un esglai, no podia ser! i si era l'Oriol? I si encara es pagaven peatges? I si el Palau...
Olívia temé que ella mateixa s'hagués convertit en allò que més havia odiat. Havia de comprovar que no fos així. El primer que féu en arribar a casa fou revisar el currículum. Horroritzada llegí: Doctora en Ciències Polítiques... Tornà al DeLorean i el conduí fins dalt de les Costes de Garraf i el llençà penya-segat avall.
Ningú no podia saber mai que el seu currículum era falç!


Edgar, Alícia i Ferran
23 d'Agost de 2013


 Aquí es pot enllaçar als blocs dels companys de viatge.


Edgar Cotes

Com hi ha 50 piulades, en aquest altre enllaç les podreu veure en ordre invertit:  AQUÍ. 


I amb aquest post tanco la setmana del duel de piulades en companyia literària, i us aviso que aviat hi tornarem. Aquest cop amb un sentit més poètic, no us ho perdeu! 

També podeu llegir els relats de l'altre equip, els "Doc's", en els seus blocs que tot seguit us enllaço.


Mark

Miri

Sergi

Hugo



Agost 2013

dimarts, 27 d’agost del 2013

#DL3F - L'EXTRATERRESTRE - McFLY'S DOS - micro relats al twiter - (Diversos autors)

Aquest és el segon relat dels McFly's en el duel del twiter, hem escrit les piulades l'Alícia, l'Edgar i jo. L'altre equip és els DOC'S i està format per la Miri, el Sergi, l'Hugo i el Mark. La referència #DL3F, el hastag, demanava jugar amb el DeLorian de la pel·licula dels vuitanta; "Retorn al Futur". Cada dia alternatiu un equip creava una història al voltant del vehicle, i avui llegireu:  L'extraterrestre o "McFly's dos".


El DeLorean de "Retorn al futur" imatge capturada de la xarxa.


JACK L’EXTRATERRESTRE


En la ment d'Hèrcules S. Lupin, bibliòfil empedreït, només hi travessà una data quan va veure el DeLorean: 31 d'agost de 1888, Londres. Ja veia la boira espessa de les nits de la gran City. Sabia la data que calia marcar. El destí era inevitable i volia ser-hi ja mateix. Arribà a Whitechapel poc temps després. La boira continuava envoltant-ho tot amb la seva aura sinistra. I un crit trencà el silenci. L'esfereïdor bram glaçà la sang a Hèrcules S. Sabia qui podia proferir tan paorós xiscle i a causa de què, en tenia una idea clara. El crit no venia de molt lluny. Tornà la cantonada ràpidament, buscant el seu origen. Ningú. Només el silenci. Tenia por d'haver arribat tard. Pensà en tornar al DeLorean, però el condensador de flux estava fet miques. Mira les ombres amb temor. I llavors guaità el toll de sang que s'anava eixamplant lentament. Ja era massa tard.
Havia somiat en fer un salt en el temps, salvar la xicota i tenir una novia impressionat! Com l'envejarien, ell!  I entraria a la història com l'home que atrapà a Jack l'Esbudellador. Però, de moment la cosa no anava com havia ambicionat. El setciències d’en Flanagan no gosaria en riure's més d'ell. Havia de tornar al cotxe, havia d'aconseguir-ho. Llavors s'adonà... La sang no era roja? Hauria d'esperar fins al següent assassinat. No li caldria investigar, ja que en realitat sabia quan passaria. Només calia esperar.  S'apropà, potser que no ho sabia tot d'aquell assassí, sang verda? La seva víctima tenia sang verda? Reflexionà un instant... Només hi havia una única explicació. La víctima no era humana. Podia ser possible que fos vulcaniana? Llavors, ho va entendre tot.
Però li caldria ajuda... qui podria ajudar? Dr. Who? HG Wels? Terminator? Fos com fos havia de fer un pont al condensador de flux. No sabia què fer. I llavors un platet aparegué al cel. Eren els vulcanians que venien a buscar el cadàver! I després un altre bramul. L'animal tenia ulls llampeguejants, forma humanoide, morro i braços en forma de milers de ganivets amb fam de sang. Allò no m'agradava. Tenia el morro tacat de sang roja. Ara ho entenia tot. Jack l'Esbudellador no era humà. I aquella nit ja portava dues víctimes, no una. Era pèl-roja, amb ulls foscos i negres, exorbitants, i un cos d'infart si no fos pels budells penjant. Tenia bon gust el monstre! Aquest alliberà la víctima dels seus ullals. El cos caigué desplomat al terra, tancant-lo de carmesí. Ara Hèrcules era la presa. On era el seu DeLorean quan més el necessitava? Un dels vulcanians li feia senyes, però estava massa acollonit per moure's! Temé que aquell era el seu final. Però, el monstre, en veure els vulcanians i les seves pistoles làsers, fugí cames ajudeu-me. S'assegué, extenuat de por, sense adonar-se que s'omplia de sang de la noia. El vulcanià el mirà amb expressió escrutadora i despectiva. Però, finalment es presentà amb l'habitual salutació vulcaniana. Li explicà que aquell monstre s'havia escapat de la seva nau.
—De la vostra nau? —va exclamar enfurismat—. És un assassí que matarà a tort i a dret! Perquè no havíeu vingut abans? —el vulcanià baixà el cap.
—La tecnologia de flux per viatjar en el temps és massa desenvolupada per nosaltres— respongué el vulcanià afligit —. No sabíem venir!
El vulcanià va treure un aparell.
—És un tricorder mèdic —va dir apuntant a la pèl-roja que ja sagnava menys però no parava —. Però la nostra tecnologia mèdica pot ajudar aquesta pobre dona —acabà dient enfocant amb l'aparell que feia sorollets a la noia.
Els vulcanians, amb les seves pistoles làser en guàrdia, recorrien els carrers de Whitechapel. La boira i la foscor no ajudaven. Hèrcules els seguia una mica indecís, aquella no era la solució, de què servia conèixer els fets, si no te n'aprofites? El DeLorean! Hèrcules va encarar un dels vulcanians dient-li:
—No tenen alguna cosa per arreglar el meu DeLorean? El tinc espatllat!
El vulcanià el mirà dubitatiu:
—És una tecnologia molt avançada però ho puc provar —va dir encarant el seu tricorder—. On està el teu cotxe?
De sobte, una ombra sorgí de la foscor. L'Esbudellador es llançà sobre l'Hèrcules. Unes urpes afilades es clavaven en la seva pell.
<>, pensà cobert d'aquell nauseabund alè alienígena. Però, el vulcanià, impertorbable, posà els seus dits sobre la bèstia. El vulcanià li repartí un potent cop de puny, tan potent que hauria estabornit a qualsevol ésser humà a l'instant. Aquell animalot era més fort que qualsevol humà.
—Això no funciona —cridà —. Correm al cotxe, només el viatge en el temps ens pot salvar! Arribaren al DeLorean amb Jack l'Esbudellador perseguint-los amb la seva expressió famolenca en el seu rostre. Els vulcanians observaren el vehicle amb sorpresa. Els sorprenia que una màquina tan primitiva pogués viatjar en el temps.
Hèrcules observà al seu nou company. si no arregles aviat el cotxe serem l'esmorzar d'aquesta bèstia. El vulcanià aixecà una cella:
—Com saps que es la seva hora d'esmorzar?
Hèrcules esbufegà mentre la bestia corria cap a ells.
—Engega'l, per favor, engega'l —cridà.
—Ja està. Calia reequilibrar el canal de flux. Només cal introduir una data.
Hèrcules rumià un instant.
—Quan vàreu conèixer la bèstia?
—Fa exactament, vuit mesos, dos dies i dues hores —contestà, inexpressiu.
—Doncs, som-hi. Hem d'aturar el vostre primer contacte.
Llavors aparegué la pèl-roja. Els vulcanians l'havien salvat però amb tot plegat Hèrcules l'havia oblidat completament:
—No anireu en lloc sense mi! —cridava.
Allò distragué la bèstia que girà cua.
—És una oportunitat per pujar al cotxe i fugir —digué el vulcanià impertèrrit.
Enfurismat Hèrcules replicà:
—No ens anirem sense ella. Així féu els vostres primers contactes?
Hèrcules arrabassà la pistola làser del vulcanià i disparà a Jack. Això, sorprengué a la bèstia que caigué de bocaterrosa. La pèl-roja aprofità la distracció per esquivar al monstre i aconseguir pujar al vehicle. Besà a Hèrcules als llavis.
—Arrenca, arrenca —exclamà Lupin, ruboritzat, després d'aconseguir separar els llavis de la dona.
El vulcanià arrencà el cotxe ràpidament. El que no sabien és que l'alien Esbudellador s'havia enganxat al parafangs del DeLorean.
—Karen Holmes. Encantada —digué besant-lo per segona vegada—. Puc saber el nom del meu salvador? —preguntà amb un somriure insinuant.
—Hèr...cul...es —contestà balbucejant—.Hèrcules Sherlock Lupin. Un plaer.
El vulcanià posà els ulls en blanc.
—Humans, sou ben estranys...
El DeLorian saltà en el temps i l'espai, vuit mesos, dues hores, dos minuts, docents milisegons. Però, no es trobaven al Londres victorià que s'esperaven. Es trobaven en un enorme desert pedregós.
—M'he pres la llibertat de modificar el vehicle per poder desplaçar-nos també en l'espai —explicà el vulcanià. Gran error
Només obrir Hèrcules sabé que estaven en problemes: el planeta estava ple de bèsties esbudelladores, i en el parafang n’hi havia una altra. Hèrcules havia vist masses pelis de viatge en el temps, per saber que no era bona idea enfrontar a Jack amb el seu alter ego. Però, quin era en realitat l'altre Jack l’Esbudellador? Tots tenien el mateix aspecte famolenc i ferotge. Només hi havia una única solució.
—Hem d'emportar-nos el nostre Jack i fugir amb el cotxe desert enllà -proposà l'Hèrcules.
—Però, què t'empatolles? -digueren a l'uníson, el vulcanià i la Karen.
—És l'única manera. Sinó canviarem el futur.
—Ja em canviat el futur, humà -replicà el vulcanià-. Jack l'Esbudellador segons les fonts humanes cometé 5 assassinats en total. I en realitat ara no n'ha comès ningun. Jack l'Esbudellador ja no existeix...

Alícia, Edgar i Ferran
Agost 2013 

Aquests són els enllaços als blocs dels companya d'equip 


Edgar Cotes


Les piulades les podeu llegir, en ordre invers, en aquest enllaç

i també podeu llegir els relats de l'altre equip, els "Doc's", en els seus blocs que tot seguit us enllaço.

Mark

Miri

Sergi

Hugo

 I demà penjo el tercer i últim, no us el perdeu!

Terrassa, agost 2013



 


diumenge, 25 d’agost del 2013

#DL3F LA PALEONTÒLOGA - (diversos autors al twiter)

Aquesta setmana passada he participat en un duel en el twiter. Per un costat érem l'Alícia, l'Edgar i jo. Per l'altre la Miri, el Sergi, l'Hugo i el Mark. La referència #DL3F, el hastag, demanava jugar amb el DeLorian de la pel·licula "Retorn al Futur". Cada dia un equip inventava una història al voltant del vehicle, i després calia penjar els resultats en el bloc.
Començo amb "La paleontòloga", el primer de la setmana, i on jo no hi he participat gaire, la veritat sigui dita, però el relat és força enginyós, no el deixeu passar.

Tiranosaure Rex - Imatge capturada de la web del American Museum of Natural History de Nova York
La paleontòloga 

La paleontòloga, Sheila Smith, amagà l’apreciat DeLorean en una cova propera. Encara es podien observar les seves roderes fumejants. Fitava l'horitzó fent visera, aquell sol estrany enlluernava tot el paisatge. Va inspirar amb força, calia esbrinar l'enigma ràpida. Guaità un pterodàctil a l'horitzó. Realment s'assimilava a un muricec enorme. Somrigué. El DeLorean havia fet realitat el seu somni. Sheila mirà el cotxe amb orgull, quan obrissin les portes del museu ningú sabria que havia fet trampa. El seu esquelet seria el millor! El que no sabia és que els espies Iranians s'havien ficat en el porta equipatges. El robatori perfecte semblava començar a tenir pegues! Regirà el maleter buscant la seva escopeta. Apuntà i disparà amb precisió al pterodàctil. Aquest caigué quasi instantàniament. Escorxà l'animal amb un somriure. Amb el Delorean passaria fins i tot la prova del C14 dels conservadors. Els espies l'observaven! I quan finalment només restaren els ossos i els guardà minuciosament al vehicle, els iranians entraren en escena. No tenia escapatòria. Els velociraptors els agafaren per sorpresa. Sheila ho aprofità per fugir amb el cotxe. Els espies no tindrien gaires possibilitats. La sorpresa arribà quan tornà al futur. Un tiranosaure l'observava de fit a fit, famolenc. Havia canviat el destí?

Alícia, Edgar i Ferran
19 d'agost de 2013

Aquests són els blocs dels companys de viatge, on trobareu les seves visions de l'experiment:


Edgar Cotes

I aquí podeu veure les piulades en sentit invers, tal com queden en el twiter, però sense la foto de perfil.


#DL3F La sorpresa arribà quan tornà al futur. Un tiranosaure l'observava de fit a fit, famolenc. Havia canviat el destí?
Edgar Cotes Argelich ‏@EdgarCA9720 de Ag.#DL3F Els velociraptors els agafaren per sorpresa. Sheila ho aprofità per fugir amb el cotxe. Els espies no tindrien gaires possibilitats.
#DL3F I quan finalment només restaren els ossos i els guardà minuciosament al vehicle, els iranians entraren en escena. No tenia escapatòria.
#DL3F Escorxà l'animal amb un somriure. Amb el Delorean passaria fins i tot la prova del C14 dels conservador. Els espies l'observaven!
#DL3F Rebuscà entre el maleter la seva escopeta. Apuntà i disparà amb precisió al pterodàctil. Aquest caigué quasi instantàniament.
#DL3F El que no sabia es que els espies Iranians s'havien ficat al porta equipatges. El robatori perfecta semblava començava a tenir pegues!
#DL3F Sheila mirà el cotxe amb orgull, quan obrissin les portes del museu ningú sabria que havia fet trampa. El seu esquelet seria el millor!
#DL3F Guaità un pterodàctil a l'horitzó. Realment s'assimilava a un muricec enorme. Somrigué. El DeLorean havia fet realitat el seu somni.
#DL3F fitava l'horitzó fent visera, aquell sol estrany enlluernava tot el paisatge. Va inspirar amb força, calia esbrinar l'enigma ràpida.
#DL3F La paleontòloga, Sheila Smith, amagà el preciat DeLorean en una cova propera. Encara es podien apreciar les seves roderes fumejants.