 |
| Xocolata per a dos - Foto: Ferran d'Armengol - Retocs amb Picassa |
—Fa temps que hi penso.
—Sí? I en què penses?
—Tinc un dubte entre l’amor i la por.
—Són dos sentiments molt humans, un d’ells és irracional, l’altre, allò que ens diferencia de la barbàrie, del salvatgisme.
—Els lleons senten amor? Ells són salvatges, oi?
—Tens raó. Veiem massa reportatges d’Àfrica a la televisió.
—Això no crec que ens faci mal. Menys televisió fora desitjable, malgrat la veiem poc.
—L’amor ha de ser una altra cosa, els animals ens demostren que ells també estimen, i si fos a l’inrevés? Si estimar fos semblar-nos més a les bèsties?
—Saps com t’estimo, ho saps oi?
—Sí, però no has seguit el fil de la conversa.
—Cada dia em costa més. Tu dius que m’estimes, que sempre m’has estimat, però ara... ara no sé si ho tinc clar. I tu? ho saps?
—No serveix de res fustigar-se per banalitats.
—Què no ho és?
—Els fills...
—Has parlat amb els nens?
—L’Albert i la Júlia ja són prou grans, i tenen els seus problemes, avui anaven al cinema a veure una de salmons al Iemen.
—Els has convidat tu? Ells no tenen gaires recursos, i a sobre jo...
—No li donis tombs ara.
—Em segueixes?
—Amb tu, fins a la fi dels temps.
—No tenim un futur gaire galdós, doncs.
—Però és tot el que tenim, en vols un altre?
—I tant que sí! Però no tenim on escollir. Què fas ara?
—Em prenc la pastilla.
—N’has de prendre dos?
—Fes-me un petó.
—Com els d’abans?
—De tirabuixó...
—M’has passat les dues pastilles!
—Ara en prenc jo dues més.
—Així, vols venir amb mi?
—Posem una cançó?
—Sí, aquella dels últims de la fila...
—La del mar?
—Mar antiguo... és bonica...
Sona una guitarra, i un timbal de fons li fa el retruc, fins que una veu trista comença el cant planyívol.
—Parla de l’amor...
—Sí, prou clarament...
—Adéu amor.
—T’estimo un mar.
Ferran d'Armengol
Terrassa, Maig 2012
Per si voleu escoltar la cançó.
Per si voleu escoltar la cançó.
Mar antiguo - Astronomia razonable - El Último de la Fila
***
Seguint un consell he volgut eliminar, però no del tot, el primer final que vaig escriure per aquest conte, i més veient el comentari del Vicent que sembla que el final l'ha despistat una mica. Trec el final en verd, però el deixo aquí a sota, per recordar-lo.
El conte ara queda com està, fins el "T'estimo un mar".
I això d'aquí sota, és sols un record del passat que em diu que sempre podem millorar si sabem escoltar.
—Hola, Albert?
—Sí, digues?
—Sóc el Joan, el veí dels teus pares.
—Sí Joan, ja et conec, digues!
—Mira,
els teus pares tenen la música molt alta i... fa dues hores que sona la
mateixa cançó, “Mar antiguo...” me la sé i m’agrada, però mira noi, he
picat la porta i no responen, escolta, podries passar per casa dels...?
Albert...?
Un cuento hermoso, como la canción. Aunque el final es triste. Y no sé por qué digo "aunque", pues a pesar de que en la vida no me gustan los finales tristes, me sucede lo contrario con la literatura.
ResponEliminaGracias por tu crítica constructiva en mi penúltimo relato, Ferran. No estoy pasando por un buen momento, y tus palabras de ánimo me han ayudado a seguir escribiendo.
Gràcies Jorge, estem per ajudar-nos i per criticar-nos si cal, i si som constructius, les crítiques han de ser estudiades pel criticat, i mesurades en la seva lògica visió. M'alegro si he fet que et pugi l'ànim d'escriptor, això és com un tobogan, ara pugem, ara baixem.
EliminaGràcies pel comentari.
Potser és un suïcidi per amor de dos antics amants o és simplement que la música és molt alta i molesta als pares i el fill és igual a ells, has deixat la cosa en el misteri i és el que li dóna més gràcia, amb això de les dues píndoles.
ResponEliminaM'ha agradat
Una abraçada valenciana
Vicent
Són dues persones, grans potser, però que volen fer l'últim viatge junts gràcies a que s'estimen, sí que és un possible suïcidi, o potser és voler tancar una finestra que ja no els mostra cap paisatge agradós.
EliminaGràcies pel comentari Vicent!
És molt difícil això que has fet! Fer un relat només amb conversa és dificilíssim. Molt bé! Puc fer un suggeriment? crec que el final l'expliques massa, l'has de dixar més a l'aire, l'últim parlament sobra. Perdona l'atreviment, però ho fas molt bé i sense aquest últim parlament és un relat rodó. Petonets
ResponEliminaValoraré retirar el tancament en verd, potser sí que vull explicar-lo massa, però a voltes m'han comentat que sóc massa críptic, que m'explico poc, però aquí crec que potser tens raó, no li cal aquest final que podria dir afegit, per alguna cosa el vaig escriure en un color diferent, com un final alternatiu.
EliminaSi mires altres relats meus del bloc "Chop Suey" per exemple, veuràs que tinc aquesta tirada a escriure relats on sols hi ha conversa, i fins en dos nivells de conversa com el "desitjos amagats a l'arena bruta".
Gràcies per les teves paraules.
Ferran, no subestimis mai el lector, ens agrada que siguis críptic, no hi ha res més saludable que llegir quelcom que et faci pensar, un text massa mastegat a mi m'embafa. Gràcies per venir al meu bloc, ara mateix faig una ullada més intensa al teu. Muac
EliminaFerran, acabo de llegir el conte ... i... quanta tendresa... i quant amor oi? m'ha emocionat.
ResponEliminaMar