Avinguda Rio de Janeiro - Barcelona - Foto: Ferran d'Armengol |
respirar els dies,
viure les setmanes.
S'escolen com l'aigua
els instants, les emocions.
El viure subtil em marxa.
No vull viure en l'angoixa
dels fets que no puc abastar,
per manca d'aire, de l'espai natural.
Vull tornar a riure amb tu,
que no et veig fa temps,
i amb aquells que em teniu dia a dia.
Vull ser tan gran,
com els més petits,
i viure lliure a la meva llar."
La manca d'un amor ens fa caure en l'infinit femení, en l'espiral de la insatisfacció, i és quan ens retrobem amb el nostre amor que tot torna a renàixer, com les fulles d'un arbre a la primavera.
ResponEliminaUna abraçada primaveral ja estiuenca
Vicent
També ho fan els anys, quan la placidesa dels dies es veuen trasbalsats per fets que no pots controlar i que de tant reviure'ls, la família t'acaba engegant a pastar fang, i aleshores penses: i perquè m'han de fer viure la seva merda aquesta gent? que no pas persones, i penses i et surt un poema com aquest. Voila!
ResponEliminaGràcies pels teus comentaris Vicent!
Glòria Calafell Martínez 20 / juny / 2012 08:49
ResponEliminaT'haig de dir que m'ha agradat el teu poema. És nostàlgic i reivindicatiu alhora. tot un encert.
Un poema preciós que ho diu tot!
ResponEliminaFelicitats pel bloc!
ResponEliminaGràcies Maria Teresa per la teva generositat en llegir-me i comentar, t'envio una una forta abraçada.
EliminaYo quiero lo mismo que quieres tú.
ResponEliminaPero como no soy poeta, y no puedo expresarlo tan bien como tú, me quedaré con tu poema.
I jo em sento orgullós de que t'agradi. Penso que un poema pot tenir un autor, però mai hauria de tenir cap propietari.
EliminaUna abraçada Jorge.
Precios Ferran, You are Great!
ResponEliminaGràcies Cesc! tu sí que ets gran amic. Espero fer realitat el que predico al poema i ens podem veure aviat!. Abraçades per tota la família ja no tant menuda.
EliminaI on millor que la pròpia llar per viure i sentir amb llibertat?
ResponElimina