Imprimeix en PDF

dijous, 17 de maig de 2012

NO ENS TORNÀREM A TROBAR

Avui toca un poema, inspirat entre els últims dies de fred, i les primeres calors de l'adolescència primaveral.

Petges diverses. Planes de Son - Foto: Empar Sáez


No ens tornàrem a trobar

El sol s’esplaiava enjogassat,
sobre la catifa de neu freda,
a tocar del nas, el final de l’hivern.

De bon matí i en un ensurt va arribar,
qui volia creure que al vespre, entre els dits
 i tot jugant, la podria deixar escapar.

Com cadells juganers, entre misteris
de paraules vibrants, veus joves,
farcíem paranys vacil·lants.
Explorant càlides humitats,
a cau d’orella ens morien
promeses sibilants.

Volíem omplir de miratges
el buit que ens encerclava.
I ens sabíem eterns
però ignorants de la rutina.
Viure sols era evadir-se
i del bes robat, consentit? en gaudíem.

Fins que a la nit, certa i despullada,
la veritat no se’ns feu escàpola,
àvida d’un comiat trist, previst.

Un darrer mot moria fugitiu,
entre els meus llavis
i els seus dits.

Ferran d'Armengol
Terrassa - Maig 2012

I per fer companyia als mots, una mica de música.







***