Imprimeix en PDF

dilluns, 21 de maig del 2012

NO HI HA MAL...

Que la imatge no us enganyi, no vull parlar de la persona que hi surt, vull parlar d'allò que la persona ens representa, poques paraules per un sentiment d'angoixa que ja durà massa.

Boqueria 2010 - contrast - Foto: Ferran d'Armengol

No hi ha mal
que cent anys duri
ni humà que els perduri...
No hi ha animal
que de la seva espècie permeti
que cap igual, gana i misèria passi,
però ho fem els humans...
Sols l'esperança ens resta,
que això, aviat s'acabi
i els miserables que tots coneixem
paguin ells els plats trencats
de la seva festa.



Ferran d'Armengol
Terrassa, maig 2012

4 comentaris:

  1. Em fa mal al cor i ràbia de tanta impotència que sento!

    Núria Niubó de RC

    ResponElimina
  2. Verdaderament la misèria humana ens fa pensar, a mi si més no, en com podrem eixir-nos-en d'açò, d'una manera digna, d'una manera en la que tots o la major part puguem viure en pau, els que no ho vulguen que també tinguen l'oportunitat de viure a la seua manera, però cap home sense pa, casa, i vida.

    Aquesta és la meua manera de pensar-m'ho a banda de la llibertat, que és o ha de ser el final de qualsevol persona, la finalitat per a viure en pau.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però la pena és que hi ha gent que els importa un rabe això que tu i jo defensem, i es passen pel forro les nostres ínfules de viure com persones. Cap respecte per a ells. No els desitjo cap mal, però tampoc els posaré en els millors desitjos per a la vida.

      Elimina

Et volíem comentar que...