Imprimeix en PDF

diumenge, 12 de març de 2017

NO ESTAN FETS PER A VOLAR

Aquest març segueixo treballant el concurs ARC de micro relats a la Ràdio, aquest any va sobre medis de transport i aquest mes toca el globus, i ja sabeu, m'agraden els mons fantàstics.

http://ca.onepiece.wikia.com/wiki/Esp%C3%A8cies_animals/Saga_Skypiea
Pop globus - Animals de la Saga Skypiea (Imatge captada a internet) 


No estan fets per a volar

—No em demanis com s’ho ha fet per aparèixer i desaparèixer tan ràpid, sols sé que allò no era cap globus, per molt bonic que fos el seu dibuix, i aquella textura tan realista, n’has dit, oi?
—Sí, i tant! I ens ha mirat! ha mogut aquells ulls i ens ha mirat, just abans de fer-se fonedís... Tu somies!
—Sí! No! Vull dir, no et sembla estrany? Allò no tenia una cistella com el nostre globus, amb gent per pilotar-lo, i li penjaven aquelles articulacions flonges... semblava més aviat un pop volador!
—Jo sempre he dit que volar no m’agrada, i allò havia de ser un globus. I punt. Amb els seus guarniments especials, i para de comptar.
—No em podràs convèncer, aquell aparell tenia coneixement. Segur que els xinesos ja han construït alguna intel·ligència artificial capaç de volar i fer-se passar per un globus. Ens estava espiant, perquè ho sàpigues!
—Era un globus com el nostre, i ara sols et falta dir que era un ésser extraterrestre.
—Doncs no t’estranyi, t’ho dic quan descarregui les fotos a l’ordinador, a casa!
—Sento dir-t’ho, però estàs sonat amor! I vigila la carretera, encara ens estimbarem avui!

En el compliment social al planeta tres, de l’estel menor designat com Galipot, no hem assolit cap èxit en l’intent d’establir enllaç amb les formes de vida voladores similars a la nostra biologia. Tots els temptejos comunicatius han estat balders. I per punir-nos més, els seus diminuts hostes, semblants a les fures que tresquen pel sol del nostre món, no paraven de fer enrenou, malèvol i estrident, agitant les articulacions superiors amb una certa hostilitat ben visible, qui amb uns diminuts aparells ens llençaven repetits raigs de llum violada, inofensiva per nosaltres. Si aquells hostes fossin els éssers que dominen el planeta, no tindríem res a fer en aquest cul-de-sac del nostre univers, més ens caldrà marxar i deixar aquells furgadors de l’extraradi galàctic amb la seva xerrameca estrident. Està clar que no estan fets per volar a l’espai.

Ferran d'Armengol i Galzeran
Terrassa, març 2017 


 També el podeu llegir i comentar a la plana de Relats en Català.
(L'imatge del pop està capturada d'internet)