Imprimeix en PDF

dimecres, 10 de febrer de 2016

SENYALS DE FUM


Aquest cop toca comunicar-se amb senyals de fum, o per telepatia. Tot dins del VIè Concurs ARC de micro relats a la ràdio, i com ja vaig fent, de tant en tant, he barrejat els dos temes en un, un micro de caire fantàstic.

Smoke signal 1905 Frederic Remington



Veient «Senyals de fum»



L'home solitari estava assegut en una gran butaca. Fruïa amb la visió de les pintures exhibides a la sala d'exposicions itinerants del Museu d'Història de la Ciutat. Gaudia corprès la sinceritat de les escenes que es reflectien en tots els treballs pictòrics. Les teles, en la gran majoria, es podrien catalogar de realistes i la temàtica feia referència a l'oest americà, de quan els mal anomenats indis encalçaven els búfals amb arcs i fletxes. L'home tenia enfront dues pintures, una era un llenç on es veia un grup d'aquells indis fent senyals de fum en un pujol, el signava en Frederic Remington. Al costat d'un altre excel·lent retrat d'un Sioux dins una cabana, signat per J.H.Sharp.


L'home solitari que guaitava les obres pictòriques era molt sensible. Admirava els costums ancestrals originaris i arrelats, i amb aquelles visualitzacions se li omplia el cap de paraules meravelloses, agraint als autors les hores de feina i el treball realitzat. També per haver dut fins a la posteritat escenes d'una història perduda en el temps. El seu cap era un garbuix de pensaments farcits d'agraïment. Estava tan concentrat que no havia parat esment en una dona jove amb qui ara compartia l'ampli seient.

En un moment donat, la noia va tossir suau tot mirant a l'home, aquest va creure intuir el propòsit de la xicota.


—Disculpi senyoreta. Si he dit alguna cosa en veu alta que l'ha molestat, —va deixar en to confident.


—No ha obert la boca per dir res fins ara. Són aquest xivarri de pensaments seus, li demanaria de fer-ho amb menys vehemència, el tinc dins del meu cap i no para de xerrar. La telepatia ja ho té això, sap?


En aquell moment, l'home va sentir dins la seva testa, ben alt i clar —Moltes gràcies!


Era la veu de la noia, que somrigué agraïda un segon, per tot seguit continuar gaudint en silenci, com demanaven els cartells, la visió dels quadres de la mostra.


Ferran d'Armengol
Terrassa - Febrer 2016