 |
| Francesc Garriga Barata a la Casa Baumann de Terrassa el setembre passat (Fotografia Ferran d'Armengol) |
Penombra
Els mots s'encadenen
en la penombra del casalot.
La veu clara i ferma entrelliga
paraules de vell trobador
paraules de sexe prudent
de la joia clara.
Vida en estat letàrgic
reviu en els mots a la penombra.
Poesia que és vida
vitalitat que perdura
en negre sobre blanc,
tan evident
com plaent.
No oblidaré aquell so rogallós
i clar, malgrat tot,
la figura omplia l'espai fosc,
els mots les oïdes obertes,
recordarem aquell so
i els teus mots amables
en signar-nos un llibre
que tu mateix havies oblidat.
I en la penombra ens has deixat,
tranquil, seré.
Ens queden els versos sentits
els versos madurs
d'una veu clara,
sota un llum zenital,
trencant la penombra.
Ferran d'Armengol, (a raig)
Terrassa - Febrer 2015
Fantàstic, emocionant, paraules d'or, pensaments en aquesta penombra.
ResponEliminaFantàstic, Ferran!
Maria Teresa Galan
Gràcies Maria Teresa, són paraules a raig fetes amb respecte, recordant una nit que el vàrem estar escoltant a qui a Terrassa.
Elimina