Imprimeix en PDF

divendres, 23 de gener de 2015

LA NEGRA TINTA i MAÑANA TODAVIA

Utilitzo un pensament del nostre Perich per rematar un mes de gener molt mogudet i amb una recomanació a banda que hom diria que no té res a veure, però no n'esteu tan segurs. No deixeu de llegir el llibre "Mañana todavia" hi ha relats que són pura dinamita de la distòpia i que potser no estan tan lluny de la nostra realitat, però, i què és la literatura de ficció? 


Hereus de la terra prenent el sol

La negra tinta ens dibuixava un somrís, fent-nos pensar i recordar paraules i gargots per a un temps millor, on les mans que dibuixen, obren i omplen les ments que cerquen. Fins un trist migdia, en què les tancades i buides ments, cobertes per negres caputxes, dibuixaren amb mans traïdores, rius de tinta roja sense cap somriure. Mans plenes de sentit, envers ments buides, fins de sentiments, qui ho sap? Potser algun dia despertarem i ens n'adonarem del sentit de les paraules d'un mestre quan diu; als peixos no els cal anar en bicicleta (Perich dixit). 

...i als humans, què ens cal per ser persones?


Ferran d'Armengol
Terrassa, Gener 2015