Imprimeix en PDF

diumenge, 18 de març de 2012

LA BANDA

Un altre cop els Relats conjunts em fan donar tombs a una història, i veient aquesta imatge de la Banda Texana dels anys 20 i tenint en compte que a la meva ciutat estem ara de festival, m'he empescat això.

Aquesta imatge està presa de la Wikipèdia

De pares i fills 

La nit és fresca, la gent surt de la sala xiuxiuejant mots admirats, recordant notes, seguint encara els ritmes. Ràpidament s’ha buidat la Cava i la gent s’ha dispersat pels carrers de la ciutat, és tard i, potser, alguns dels amants del jazz demà treballaran. Malgrat tot, la seva passió no coneix horaris. 
—Què t’ha semblat? 
—Genial, com tocava el contrabaix aquest Carter.
—Ho porta a la sang, el seu pare ja el tocava. 
—No m’estranya. 
—El seu pare, i el del BB King, als anys vint tenien una banda, feien jazz, beboop, dixie... eren temps difícils per als negres, feien bona música, tocaven a sales per a blancs, però eren simples decorats, qui feia cas d’una gramola?, els negres feien el mateix efecte per als blancs. 
—I avui els fills són uns grans personatges que gaudeixen del reconeixement general, sense que ens importi el color de la pell. 
—Encara queda feina a fer... 
—Però hem avançat molt en aquest camp. 
—Si encara en parlem com un èxit, és per què encara ens queda camí. Són moltes les fòbies que encara ens toca lluitar, l’odi té moltes cares i moltes faccions, i no ens cal anar molt lluny per trobar-lo... 
—Potser tens raó... pare. Saps que demà tinc audició, vindràs oi? 
—Com em perdria la teva audició, au! Tira que és tard i demà he d’anar a la feina, i tu a l’institut. 
Els carrers de Terrassa es buiden, encara ressonen en el cor dels qui han escoltat el concert les notes del contrabaix. I vibren revivint els sons dels instruments de vent, timbals, el piano o les cordes de la guitarra solista. Ressons musicals que invariablement han fet seguir el ritme a moltes generacions de pares i fills, sense importar-los el color de la pell ni en quin indret cultural del món se’ls escolta.


Ferran d'Armengol
Terrassa, Març 2012


 

Aquest vídeo també m'ha servit una mica de font d'inspiració.
Ron Carter va tocar a la Nova Jazz Cava en un únic concert al setembre del 2006. I res fa pensar que tingui res a veure amb el Carter de la foto de Relats conjunts.