 | |||
| Imatge extreta d'una web sobre l'Art Urbà |
Com una endevinalla urbana
Jo no vaig triar ser esquerpa.
No volia ser façana,
ni cercar dins la runa.
Jo no sóc qui fa passar la gana.
No sóc lletja.
No sóc dolenta.
No sóc ni viva...
però em veus la petja.
No faig oblidar la misèria,
ni evito viure l’angunia
de remoure la ruïna
que s’acumula on jo visc.
Tu pots valorar-me,
fent via no seràs el primer,
i alguns em diuen que sóc l’art,
que dóna vida al carrer.
Ferran d'Armengol
Terrassa, Març 2012
La poesia és com el símptoma o el tret de cadascun l'ànima de cada persona, és quelcom que no lleva la fam, que no dóna diners, que potser no sempre dóna felicitat, però és el tot, És.
ResponElimina