Degotes en un estany

Una altra vegada més, un altre any més, la Marató ens ha reunit a uns quants autors (130 aquest any) per col·loborar en una tasca solidària. Tenint com a disparador d'inspiració una imatge, la meva era aquesta de sota; Degoteig, de la Montse Assens, hem participat amb unes poques paraules, ara poesia, ara un relat, per expresar sentiments a favor de la vida i a traves de les arts, imatges i paraules unides per una bona causa. Aquesta ha estat la meva participació.

"Degoteig" - Montse Assens
Tècnica: Acrílic sobre llenç
Web de l'artista: http://montseassens.blogspot.com/

Degotes en un estany

“Les desil·lusions et fan obrir els ulls i tancar el cor"

Marilyn Monroe

 “Hablaran de nosotras” de Sandra Barneda

Ets en la cruïlla d’una confusió, en l’erm errat on descobreixes que la incertesa és voler o no acceptar allò que et trobes sense un anhel voluntari, aclaparant-te en un espai, que no creies que et toqués ocupar. Aleshores caus en la precipitació d’actituds poc enraonades, que et duen a replantejar cada un dels teus actes, de les paraules que vas dir i que et dol tant recordar. Ensems, voldràs plorar els mots mai vocalitzats, aquells que mastegues entre dents, com imaginaris malnoms, sentiments d’inseguretat feixuga que vas defugir, per no saber fer-los anar llavis enllà, mancat de convicció. Bajanades! Com avui, ni el teu propi cor els va arribar a escoltar. Quan sospeses els projectes d’aquell esdevenir ple de vitalitat, entens que injustament l’han estroncat. Perceps l’ofec vital, sents que degotes en un estany de plata, isolat. I amb llàgrimes d’un neguit eteri, veus reflectir-se una vida erma, on milers de somnis mai no acabaran de néixer. O això creus. I et sents com aquelles perles líquides que leviten dins d’un got d’aigua tònica, no veus morir el gas enfora i no te’n saps avenir. Però retornes al món i t’adones que la vida era allò que passava per davant dels teus ulls. Creus entendre el mal que et corseca, i veus que cal lluitar com mai no ho has fet, per no perdre el combat abans d’hora. I en un instant etern de dubtes, no pots, o no saps com fer-ho per evitar que l’aiguaneix de l’existència s’aturi, en un regalim a contra temps. T’aferres a la vida, l’estimes. Obres els ulls cercant un cel inabastable, i veus com s’apropen les alenades que t’ajuden a respirar. Al voltant hi trobes les mans necessàries per alçar-te. No t’ofegaràs en mots callats, sols cal lluitar. Acceptes que t’ajudin a viure, que t’alcin fins a l’infinit. El cor et diu que més enllà, el degoteig de la vida és un riu que ningú pot aturar.

Ferran d’Armengol – Setembre 2018

Aquesta és la participació de l'Empar en aquest llibre solidari, una imatge genial.

"Incandescent" - Empar Sáez
Tècnica: Fotografia
Web de l'artista: http://enfilantfinestres.blogspot.com/

Portada del llibre solidari amb la Marató de TV3