Imprimeix en PDF

dijous, 11 de maig de 2017

BRANDES AL VENT


Feia temps que no publica poesia, com aquesta, relat poètic en diré. El Concurs ARC de microrelats a la Ràdio finalitza aquest mes el curs, el dia 20 tanca portes i jo he volgut acomiadar-lo, sense cap referència a una mort sobtada. Sols és un adéu al concurs de relats de l'ARC, i fins el curs vinent.

 
Brandes al vent - el veler flamíger. Fotografia retocada de i per Ferran d'Armengol


Brandes al vent

Quan el temps perd importància, el millor comiat és la quietud. Has volgut que l’últim adéu fos així, a la fosca nit, i ho he respectat. L’obscuritat magnifica les llengües daurades de foc que, sobre d’ones suaus, naveguen gronxant el teu cos silent, la solitària còrpora. Flueix el petit vaixell de beç, a la recerca de l’últim destí que ens reclama a l’altra riba. L'abastarà abans que el record sigui cendra, o fum. Entre flames marxa mar endins, on l’arcaic Caront se l’enduu, guarint-li l’ànima fins el retrobar-se que sé ha de venir. I d’ara endavant, cada nit, somiaré en el sorral eixut de la vida, allí on mancarà el teu alè, i fins el final del camí traçat per les meves llàgrimes. Elles m’aproparan indefectibles a la riba molla, on en sentir l’arena humida, sabré que soc a tocar del mateix viatge, en un nou vaixell de beç. I aigües endins, enarboraré brandes al vent.


Ferran d'Armengol
Terrassa, maig 2017 

Un enllaç per foragitar dubtes de la paraula brandes.
I un enllaç per llegir-lo a Relats en Català