SANT JORDI 2016 - UNA NOVA FESTA AL CARRER

Fotografia de l'Alícia Gili - Mercè Ignacio i jo, signant Catalunya Mítica l'any passat

Un any més ens veurem pels carrers de les nostres ciutats, i gaudirem d'una veritable festa popular i literària. Hi ha veus que voldrien abaixar el volum comercial del dia, voldrien que el nivell cultural fos més elevat que no pas el comercial, però crec que en aquesta festa, cal conviure-hi. I crec fermament que el gaudi guanya al mercantilisme.

Sant Jordi és la nostra festa i la vivim en el carrer.

 

Per la meva part aquest any tornem a Barcelona amb la Parada dels relataires a la part baixa de la Rambla de Catalunya, enfront del número 6, on m'hi trobareu, amb alguns exemplars del recull de relats eròtics de l'editorial Neurosi, on hi ha un relat meu, de les nou del matí fins gairebé a les dotze. 

A migdia hauré d'estar una mica més amunt de la Rambla de Catalunya, a l'altura del 119, fent cantonada amb el carrer de Rosselló, on OrcinyPress té la seva parada i on signaré, a qui ens ho demani, exemplars del llibre "Catalunya Mítica", de diversos autors.

Llibre aquest últim que també signaré entre les 18,30 hores i les 19,30 hores a la llibreria Chronos del Passeig de Sant Joan 1. Abans però, entre les cinc i les sis de la tarda, hauré passat un altre cop per la parada dels relataires per acomiadar-me dels amics.

I sortint de la Chronos donarem per acabada la festa popular de Sant Jordi, entre amics i familiars, i alguna sorpresa, perquè en aquesta diada sempre hi ha alguna agradable sorpresa per viure. 

No et tanquis a casa, surt i gaudeix.

Paradeta dels relataires, esdeveniment de Facebook, seguiu aquest enllaç.

Ferran Abril 2016

 

ADCONTE I LA PORTA D'IGUALADA

Una porta és la font d'inspiració per a un micro de 140 caràcters, aneu fins aquí, i podreu llegir alguns dels micros presentats a concurs.

Porta al Barri del Rec, Igualada. Fotografia: Pau Corcelles

L'escletxa de la porta closa ens atreia amb eternes promeses. Ignoràvem la diàfana i assolible realitat oberta d'un balcó veí. #ADCONTE


PS del 22/4/2016

Quan vaig programar aquest post encara no en sabia el veredicte i volia que sortís després, a l'endemà, però el dia del veredicte jo estava fora de joc, no vaig veure el missatge privat de l'Anoiadiari fins a l'endemà, el divendres, dient-me que aquest micro és el guanyador del Concurs, així que ja ho sabeu, aquest que heu llegit, és el micro guanyador!! I de premi, un vol en globus!!

 Res més adient al meu estat d'ànim!!

Ferran d'Armengol
Terrassa, abril 2016

FRISANCES

El VIè Concurs ARC de micro relats a la Ràdio avança, com ho fa la vida, i aquest mes, que toca el comunicar-se boca orella, ha tingut d'altres coincidències vitals i familiars que m'han sortit reflectides en aquest escrit.

Fragilitats. Fotografia Ferran d'Armengol

Frisances

Vull desentrellar-li tots els misteris del món, la primera nit, no més tard. L'atanso al meu cos i sento el seu caliu confiat. Em mira i somriu, com un gest mecànic, el cansament d'un dia màgic i etern l'està vencent.

Sento frisances que em recorren l'espinada quan està en els meus braços. Li acosto els llavis a l'orella, ara té els ulls clucs, sembla que dorm, però mai no ho pots saber segur, si dorm o si sols viu a les fosques un món particular, inaccessible. Li deixo paraules càlides i suaus, li prometo terres eternes, castells de foc amb milions de colors. Sembla que la meva veu la calma, ara respira més pausada.

Li faig un petó en el front, arrufa el nas, però no obre els ulls. Amb cura, la deixo estirada en el bressol i engego l'auricular electrònic que vetlla el seu son innocent.

Per a la Gal·la, que ja la tenim amb nosaltres. 

Ferran d'Armengol

Terrassa, Abril 2016