TON I ELS VÍKINGS ERRANTS (TRILOGIA DEL VÍKINGS III)

I amb aquest dono per tancat, ara com ara, el tema dels Víkings. Avui una distòpia em sembla que se'n diu d'això. De fet és un viatge en el temps, un viatge per un portal temporal que travessen els víkings del nostre drakkar particular.

Drakkar Víking III

Ton i els Víkings errants

Després d’una nit de tempesta, el Ton s’està assegut a la platja quan d’entre les emboirades ones veu sorgir un vaixell d’aparença Víking. Li sembla increïble, però pot veure un estol d’estranys personatges que treuen el cap per la borda, cridant mots incomprensibles i armats fins a les dents.

Amb el mòbil els dispara un parell d’imatges. Marxa corrents cap on té la moto. Hi puja i es posa el casc, de reüll els veu on trenquen les ones. Engega i surt rampant.

0x0x0

Mork, el vigia, ha vist algú a la platja. Era un temorós vilatà que ha fugit en veure’ls, cavalcant un curiós cavall folrat d’una rara armadura metàl·lica. Segurament s’han desorientat amb la boira, arribant a aquesta desconeguda platja perduda de la Deessa Nerta. Els homes hauran d’anar per feina carregant tot allò que càpiga en l’Snekkar que els acompanya, la família patirà si triguen en tornar a casa.

Ferran d'Armengol

Terrassa, Juny 2014

Mork en noruec vol dir "fosc".

L'ESPERAR I EL RETORN (TRILOGIA DELS VÍKIGNS II)

Segona entrega del Víkings, avui us duc a un poble de la costa escandinava, o d'Islàndia o de Groenlàndia. Els qui esperen senten l'eternitat del temps.

Drakkar Víking II

L’esperar i el retorn

En l'esperar de nits que agombolen albes solitàries, lluitem per no caure en el parany neguitós d'escoltar fora d'hora el clam dels navegants, que ens duran obsequis de terres llunyanes.

Fins la matinada quan ha sonat el corn.

Baixem ràpides fins la platja i veiem sorgir de la boira els dracs marins. Enfilen la costa recollint el velam. Desembarcats respirem sotmesos al delit de l’alegria, fins que en el retrobament dels mariners hi manca un fill, un company. La tristor sembla dominar-ho tot.

 Arribats al vespre, quan repartim els regals, la festa fa oblidar les penes, els fills del mar som tots una sola família. De nit, les viudes també gaudeixen dels plaers que de Freia vàrem aprendre.

A la primavera veurem créixer els fills, fins quan ens calgui omplir el rebost un altre cop. Aleshores els drakkars salparan i tornarem a viure en l’esperar d'un nou retorn.

Ferran d'Armengol

Terrassa, Juny 2014

PRIMER CONTACTE (TRILOGIA DELS VÍKINGS I)

El Museu Marítim de Barcelona té oberta una exposició sobre els Víkings, i per promocionar l'esdeveniment ha proposat un concurs que avui ha donat els seus resultats en publicar els guanyadors en les tres categories establertes. Jo no he guanyat en cap, crec però que els relats que he escrit mereixen ser exposats en aquest bloc. Començo amb el que vaig escriure en primer lloc: "Primer contacte". 

Descric una fantasia sobre l'arribada dels víkings a Vinland, una illa que ara anomenem Terranova. Si voleu més informació sobre els víkings, us convido a visitar el bloc del Museu Marítim.

Drakkar Víking

PRIMER CONTACTE

Acarona silenciós l'empunyadura de l'espasa en Dokk Maöur, fitant  l'enigmàtic horitzó. Tantes jornades de navegar sense albirar la costa, el tenen amoïnat, tement que el digne oceà se'ls hagués pogut engolir en l'espesa boira. Els Déus Ukko i Tuoni deuen gaudir del viatge, i en bona harmonia, tot oferint-los una llarga travessa sense estels. De ben segur que Vainamoinen, el mític heroi, va viure alguna experiència similar.

—Maöur Svart-árt —el cridà suau Augun í-Nótt per no sobresaltar-lo ni no desvetllar als qui descansen. —Hem vist ocells a la llunyania.

—Els he vist. Desperteu la gent sense fer terrabastall, per fi els Déus ens ofereixen nova terra. —Silent s'encomana al Déu Atho, demanant-li que aquell país sigui prou ric que els permeti un retorn gloriós.

A l'horitzó, amagat dalt d'un arbre a tocar de la platja, un skraelingar* pintat d'ocre observa l'estranya canoa que sura lentament vers la costa.


Ferran d'Armengol
Terrassa, Juny 2014

Curiositats:

*skraeling(er): en islandès vol dir pagà o infidel i, segons sembla, és el nom que varen donar els víkings als habitants de l'illa que anomenaren Vinland, actualment Terranova. També te l'accepció, segons les sagues d'Erikk el Roig de "home lleig". Les tribus indígenes que varen trobar els víkings a Terranova actualment estan extingides.

Altres noms curiosos:

Dokk Maur vol dir: home fosc.

Augun i-nótt vol dir: ulls de la nit.

Maöur Svart-árt vol dir: home/artista de la negror.