Fent via, sense por.
 |
| Fotografia; Pol Gorriz |
És quan t'equivoques i no pots refer el camí, quan t'adones que t'has ben equivocat.
Si pots refer camins, sols ha estat una prova que no ha sorgit prou reeixida.
Ferran d'Armengol
Terrassa, Setembre 2013
Hi ha molta poesia i molta cançó sobre lametàfora del camí. Per descomptat, Kavafis/Llach i la seva Ítaca, els Camins de Sopa de cabra... però jo recordo especialment aquella vella cançó d'esquirols: fent camí per la vida/em tocarà menjar la pols... i que acaba amb aquell Però lluny a l'horitzó/ Amb la llum resplendent
ResponEliminaja lliure d'engany/ la força del vent m'empeny endavant
veuré milers com jo/ són els homes
que van vencent la por./ que van vencent la por.
Em sembla que cada cop és més impossible per nosaltres fer-nos enrere. hem encetat un camí i l'hem de tirar endavant, vencent la por. Ja toca.
Aprofito per homenatjar-te el gran poema que ens vas deixar el passat dia 11. Una flama que perdura!
Certament, Eduard, crec que no hi ha marxa enrere. Travessem un pont i no cal fer-lo caure, ningú ens encalça i qui vulgui seguir-nos ha de trobar el pont ferm. I qui vulgui tornar enrere que ho faci, també en tindrà dret. Però en una gran majoria d'opcions, crec que demà ja mai no serà com ahir i que la gent no està per decepcions, que la vida ja és molt dura per ella mateixa.
EliminaGràcies pel comentari, a mi també m'agrada aquesta (i moltes altres) dels esquirols.