Imprimeix en PDF

dilluns, 10 de juny del 2013

Els vells costums

Escoltant la música  de Loreena McKennitt vaig escriure aquest poema a la plana de relats en Català.  

Hostalric - Fotografia: Jordi Sáez


Els vells costums

El retruc de milers de peülles
ressonen a les valls del record
i em retornen a la memòria,
el teu nom, els teus calius.

Sento que el vent em parla de tu,
i dels bells moments viscuts,
sense paraules, de quan als capvespres 
les mans ens parlaven de foscors prohibides.

Tu i jo hem viscut instants
tan tendres com greus,
somriures i llàgrimes, ja veus!
en rius de tinta negra els he escrits.

Visc cercant l’instant vital
en que recuperi la teva veu
per recuperar les velles cançons
que vàrem escoltar, aquelles nits.

I si en el silenci del record,
ara cantéssim aplegats,
podríem alçar les nostres copes,
per reviure els vells costums.

Vells pobles, velles terres,
velles imatges que retornen al cantar
rebrollant a la memòria que crida,
que crida el teu nom.


Et crida a tu.



Ferran d'Armengol
Terrassa, Maig 2013


Brindis a Sant Llorenç - Fotografia: Jordi Sáez

Si us va de gust, podeu escoltar la cançó que inspira el poema, mentre el llegiu .


 



2 comentaris:

  1. Els escrits autobiogràfics -modificats o no- tenen la capacitat d'emocionar. No sé si aquest ho és -i què més dóna!-, però es tracta d'un poema intens i preciós.


    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hi ha alguna cosa de teva en qualsevol escrit, però la ficció hi juga un gran paper en tot. Gràcies per les teves paraules Vicent!

      Elimina

Et volíem comentar que...