Poques són les ocasions on es té la oportunitat d'escoltar els propis mots amb la veu d'un rapsode de dots adients, i en aquest cas no em puc pas queixar, tenint en compte el nivell de cordes vocals del Ferran Planell. Dellà del Temps, escrit per formar part d'un recull de poemes que s'han publicat sota el nom de "Somnis Tricentenaris", per l'ARC, l'Associació de Relataires en Català, és un poema que parla del passat del present i d'un futur inevitable que sempre hem vist inabastable. És una oda dirigida al somni d'un poble que vol fer les passes pel seu compte, i volar sense un arnés, que ha estat més una cotilla que no pas una altra cosa.
 |
| Portada del llibre solidari amb la Marató de TV3 - Somnis Tricentenaris |
Escolteu-lo, i torneu-lo a llegir, si us plau.
El Ferran Planell fent la lectura del poema que tot seguit us torno a escriure.
Dellà del temps
Dellà del temps, els estels volen arran la Terra.
Desvetlla't del malson que et sotmet l'anhel roent,
del neguit que no et permet assolir l'horitzó volgut,
el somni d'una Ítaca, on rauen insurrectes oratges
d'exultants i vàcues llums rutilants.
És l'hora de deixondir-nos de fantasies,
sobreviure al sojorn
dels innocents
i de desaprendre la saó dels homenatges.
Qui vol reviure el sometent?
quan les campanes estan foses
i els mots retronen vehements
sorgint d'una Terra sacra, on cors purs
finiren, tres centúries dellà del temps.
A l'àgora dels fossars caldrà retrobar-nos,
i nuarem les mans, per fer dels mots un acte rebel,
ben alerta, caminant vers la llibertat de qui coneix
les tristeses d'un enyor admirable.
Pel demà que s'atansa ens calen totes les veus,
obrirem orelles i ulls per reviure dia rere dia,
el que ja és una realitat inajornable.
Ferran d'Armengol
Terrassa Onze de Setembre /desembre de 2014 - Tricentenari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Et volíem comentar que...