Els relats conjunts, un cop més, m'inspiren a participar-hi, aquest cop amb un seguit de renglons curts, com si fos un poema.
 | ||
| Imatge captada de la Viquipèdia |
Vella companyia
|
Què hi veus?
Solitud i
velles emocions.
Cops d'aire que
alcen faldilles
i petons de
sucre,
a la llum de la
lluna.
Ignores el
gronxador? Malviu en un record.
I malgrat
l'aire, la pluja,
o qui sap què, el
tenen quartejat,
ell segueix
amatent,
concebent una càlida
empenta,
esperant-te.
I tu...
en la
distància,
en un quarter
de l'oblit,
somies
recuperar, sense bellugar-te,
allò que sempre
roman
ingràvid.
Ferran d'Armengol
