 |
| Contenidors de brossa en una plaça de Terrassa |
El testimoni de la taronja (Maduresa?)
Em quedo embadalit observant
el meu fill, onze anys ja! Juga potinejant una taronja com si fos una
pilota menuda. Ara la segueix de reüll en el vol d'una mà a l'altra. Sé que ha de jugar-hi,
és la seva manera de fer, però no li fa fàstics a cap fruita el meu menut, quan menys hi pensi se
la menjarà d'una revolada. Veig que em mira i atura el joc, somriu, amb aquella mirada tan personal, té la
cara bruta i els ulls són clars... Sense mirar-lo sé que la va pelant mentre
s'atansa a mi, però quan està al meu costat m'enganxa enfeinat regirant coses, i no
estic al cas que m'ofereix la fruita. Finalment em toca en el braç.
—Té, papa, menja-te-la tu —escolto que em
diu.
—No fill —dic mentre m'acoto i li miro aquells ulls, ara tan seriosos. —Aquesta és la
teva taronja, no pateixis, ja trobaré alguna altra cosa, en els contenidors del
mercat llencen de tot.
Ferran d'Armengol
Terrassa
- març/abril 2015No està exacta com el vaig presentar a la plana de RC, però fins els relats maduren amb el temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Et volíem comentar que...