 |
| Camí de llum vorejant la foscor |
No oblidis els somnis
Vaig deixar de somiar, ara fa un
bon temps. No em demaneu quant, no cal aprofundir en la ferida.
No he estat conscient que de mica en mica avançava cap a un pou fosc, sense
cap lluminària per orientar-me en el camí. Sentia veus que me'n parlaven d'un
camí, però els meus peus, si el seguien, ho feien per inèrcia. No tenia cap certesa
que aquell sender fos correcte, però perdut i tot, he de dir que tinc sort, la
sort d'anar encaminat, malgrat ho faci vorejant l'abisme. I crec que ho he
d'agrair a algunes veus.
Quan hi penses, veus imatges de persones
que transiten la vida i que apareixen com instants màgics en el record; —aquell
és el Manel! Saluda'l! I sí, et reconeix, sap qui ets! Perquè no ho hauria de
saber, si...?
Quan camines en la foscor (una
foscor que ignores), qualsevol punt ínfim de llum et sembla un focus potent.
Una persona entre cent mil és més important que la resta, sols l'has vist en
ell, o potser era ella i que et retorni la salutació, una cosa tan natural, et sembla genial.
No anava bé, està clar, no anava
bé.
Per sort, aquest matí, primer de
gener, he agafat un llibre. L'he obert i m'he submergit en les seves paraules,
la seva història. Per sort he tornat a navegar, i sentir el plaer de la bona
paraula escrita, en paper. Aquella foscor ara és menys nítida, hi ha llum al
meu voltant.
No tornaré a deixar passar tant
de temps sense llegir, no és bo per anar fent camí.
Ferran d'Armengol
Terrassa, primer de gener de 2015
La luz puede encontrarse en un libro, o en una persona entre cien mil... Una luz que, quizá, solo nosotros somos capaces de ver... No permitamos que esa luz deje de brillar.
ResponEliminaÉs això ni més ni menys Jorge, sols els humans som capaços de fer sortir foscor en mig de la llum, depèn de nosaltres que els somnis mai no morin. I no deixar de llegir i viure les històries que llegim.
EliminaAquesta petita llum que s'inicia a veure, serà bon presagi per fer un millor camí i lluminós....no deixem que les tenebres ens atrapin !!
ResponEliminaI bon any, Ferrán !!
Bon any artur, i com deia, sols depèn de nosaltres i la nostra voluntat, però quan es deixen escapar els somnis, ja estem perduts, malgrat ens quedi una feina, que serà recuperar-los més aviat que tard. Bon any també per a tu i els teus!
Elimina