Imprimeix en PDF

dimarts, 14 de maig de 2013

Sota el pomer, vora la mar



Aquest conte que avui us presento va ser escrit, en la seva versió integre, per participar en els premis ARC-Catarsi de Ciència Ficció, Fantasia i Terror de l'any 2011 i va quedar finalista del certamen, cosa que el duia a ser publicat dins de la revista Catarsi amb els altres relats finalistes i el guanyador.

 
Portada dels Catarsi 7 i 8

SOTA EL POMER, VORA LA MAR



PRIMERA TROBADA



Quan vaig baixar del cotxe que em va dur a la residència de la “Caseta” ja la vaig veure sota un pomer del jardí. Prenia notes en un estri que duia a les mans. Abans no vaig sortir al jardí sol i sense companyia, em varen tenir tota una setmana fent proves mèdiques i d’anàlisi diverses. Volien comprovar el meu grau de bogeria, i a mi em calia demostrar que sols sóc un inadaptat gens perillós per a la recta societat. Podria reconèixer que no estic bé del tot, però m’ha calgut convèncer-los, contant amb l’ajut familiar, que tant sols amb teràpia i una mínima atenció mèdica ja en tindria prou, que ja me’n sortiria. Els metges se sentien segurs, ja que les meves paranoies les tenien sota constant aguait. Ells m’escoltaven, m’observaven seriosos i acabaven per acceptar el meu joc. Després de la setmana de proves, vaig assolir un règim de moviments vigilats sota mínims i de lluny. Em varen dir que podria depassar aquella crisi. No sé si em va agradar la proposta, però em digueren que en tres mesos podria reintegrar-me a la societat.

Però jo no ho tenia gaire clar, és una tendència que tinc, penjar-me quan estic a gust, i a la Caseta em trobava de pel·lícula. Podia escriure els meus pensaments amb tota tranquil·litat i tenia temps per fer tot allò que m’agrada. Durant aquella primera setmana el regim d’horaris va ser espartà, però ho vaig assumir com si tot formés part d’un experiment que sols jo conec. Però si alguna cosa no m’esperava de cap manera, era l’atenta observació a què em tenia sotmès la desconeguda del pomer, que semblava no conèixer-la ningú, sempre que en parlava amb alguna infermera, em colpejava l’espatlla dient-me que potser em caldria una dosi extra de medicina. 
Aquella setmana va ser molt llarga.
... 


"El relat sencer va ser publicat en el número 7 de la Revista "Catarsi" i, enguany, ha estat nominat per a les votacions obertes, en primera ronda, dins dels premis Ictineu 2013, a la secció de "Relat Fantàstic escrit en Català".
Si algú de vosaltres creu que paga la pena votar-lo, sols us cal seguir l'enllaç dels premis. Si el voleu llegir sencer i no podeu trobar la revista, pugeu fins on diu "versió integre".

 
Signant exemplars del Catarsi 7 - Fotografia: Sergi G. Oset


Ferran d'Armengol
Terrassa 2012