Un poema, avui tocava, inspirat per l'imatge que es pot veure al final del post, i proposat en el Repte Poètic Visual (RPV) de la pàgina de Relats en Català. Aquest és el RPV - 244 - CAPTIVA, seguint l'enllaç podreu llegir els altres participants en el repte.
 |
| "Captiva" de Ramon N. Bonet (drets reservats) |
a nua pell
Abatut el desig
vius a nua pell,
la recerca de l’avenir
que et despulla l’afany.
Vols aixecar la veu
aücar alt i fort,
sense ometre cap idea
i foragitar a tot neguit.
Però quan abatut tens el desig,
xiscles als aires de la llibertat
inferns inconfessables.
Tot a cau d’orella.
Fent presa als freds barrots,
lluites contra el desdeny
d’idees mesurades
que t’empresonen el seny.
Vius desposseïda de tot refugi,
cobejant compartir l’arriscat caliu
que t’aculli, i que escolti,
el clam dels teus neguits.
No demanes cap miracle,
no promets fidelitat eviterna,
vols viure però, la vida,
tot just, si cal, a nua pell.
Ferran d'Armengol
Terassa, Febrer-2013
 |
| Imatge del Repte, captada a la xarxa* |
Nota *
L'imatge fotogràfica que acompanya aquest post està treta de les pàgines d'internet, si algú en sap l'autor prego m'ho comuniqui i el faré constar, o retiraré l'imatge si aquest així ho desitja.
Molt emocionant, sobretot, l'última estrofa. Gràcies per compartir-lo.
ResponEliminaGràcies Antònia! l'imatge és molt impactant i les muses han anat per feina, i si l'última estrofa t'agrada, ja es prou per a mi.
Eliminam´agrada molt aquest poema. A nua pell es com un pot sentir millor. De vegades el fre, d´ altres la calor- Ens fa mes debils i forts alhora. Vestits sempre ens perdem alguna cosa.
ResponEliminaFelicitats pel poema
El nu és i serà sempre una manera natural de fer, i que no amaga res. Els vestits, però, alguns cops mostren més que no amaguen, si els fas servir correctament, tenen el seu què. Però el costum és vestir-se per viure i en anar vivint, sempre ens perdem alguna cosa, sí. Gràcies Enric!
EliminaM'agrada molt aquesta expressió "a nua pell". Que ben vestit i nuat el poema!
ResponEliminaDoncs vaig cercar-la i vaig estar a punt de descartar-la, però la poesia et permet aquestes juguesques i a mi també m'agrada com sona. I mira, dius: "que ben vestit el poema". just tot parlant de la nuesa, bé, i de moltes coses més. Gràcies Sílvia!
EliminaBon poema, Ferran!
ResponEliminaSentiments a frec de pell.
Gràcies Glòria i companyia, un plaer que us agradi!
EliminaL'enhorabona Ferran...
ResponEliminaVeig que encara no ens has abandonat del tot (als poetes...), i que pots fer poemes tan inspirats, com aquest.
Per cert, que he vist la vostra conversa al Fòrum de RC, i com el Ramon ha fet un comentari del que estava fent, ací et done la notícia:
El proper dissabte, 2 de març, hi ha ací al nostre poble la reobertura, re-inauguració, o com collons es diga, del nostre "Teatre Capitolio", després de més de dos anys xapat, per motius que no venen al cas, però que es podrien classificar en els pecats capitals: Avarícia... Ja saps, aquella que diuen els castellans que trenca el sac.
En fí, l'ocasió s'ho mereix, perquè aprofitant l'Any Verdi, es representarà l'òpera "Nabucco", a càrrec d'una orquestra de Bulgària. Ja tinc les entrades (fila 13) i he pensat en fer una crònica de l'esdeveniment, doncs, l'ocasió ho mereix. És per això que li he demanat a l'amic Ramon unes "faixetes", per posar-les a l'encapçalament de la crònica, i que per cert ja les ha fetes, i molt bones que hi són...
Bona nit, amic!
...I disculpa'm la llargària.
Salut!
FRANCESC
Per cert, que volia recomanar-te el bloc del meu amic "pakiu". L'Empar ja el segueix, però ací et deixe l'enllaç (A veure què et sembla la darrera entrada que ha fet sobre l'exposició d'Estellés):
http://pakiu.blogspot.com.es/2013/02/prorrogada-fins-el-19-de-marc.html
Sí, de tant en tant encara em surt algun poema treballadet, últimament els he fet massa a raig, i surten com surten. Com ens hauria agradat ser-hi aquest dissabte, però tot no pot ser, tenim un fillet jugador i ens té els caps de setmana lligat curts, ja saps que ens costaria poc agafar el cotxe i fer-nos un passeig fins a Godella. Espero la crònica que en facis. I del bloc del teu amic, ara em faré seguidor i penjaré enllaç al lateral esquerra del bloc.
EliminaOstres, jo també m'he allargat una mica, em sembla!
Ens veiem aviat!
Per suposat, la crònica de la que parle, eixirà a la meua secció "Al Sud del Gran Riu...", de la revista digital "LO CÀNTICH".
ResponEliminaF.
En allò de jugador, volia dir de futbol, ara no pensessis malament. Siau!
EliminaFerran !!! que feia dies que no em passava per aquí. Esplèndid el poema, molt ben forjat i sempre escaient.
ResponEliminaFins aviat, desitjo, espero... !!!
F
Hola Fidel, m'alegra veure't per aquí i m'alegra veure que escrius prosa de tant en tant... és broma! Gràcies pels elogis, venint de tu són tot un bon senyal. I cert, ens hauríem de veure aquest 2013, no? el 2012 sols va ser per Sant Jordi i tenim una cosa pendent, per Torelló. o ja no?
EliminaUna abraçada!