 |
| Pintures en sala menjador a Pompeia - Casa del Misteri |
Tiberis
El govern dels homes m’obliga a
fets que em plauen menys que no pas aquests. Visc els millors gaudis que la
vida dels mortals pot oferir-me en aquesta illa isolada, mentre ordeno que els
meus homes es matin per fer-me arribar els millors menjars que un ser humà
pugui assaborir. Carns de la Gàl·lia, peix dels països teutònics, fruites de
tots els racons de l’Imperi i vins de la península Ibèrica —com en diuen els
Grecs.—
Acabo fart de rostit, els
senglars de la Gàl·lia són excel·lents, però no puc evitar gaudir dels salmons
que m’han promès els caps de la cuina.
—Tu, criat! Vine i ajuda’m!
Tothom s’aixeca en veure que
marxo de la sala. Sé que la festa no s’atura mentre m’absento del gran menjador.
Segueix la música, els convidats riuen i ballen, però esperaran el meu retorn
per seguir menjant. Alguns em fan companyia, guiats pels seus acòlits, fins les
pútrides comunes. L’esclau m’introdueix a la gola un palet de fusta fins a la
campaneta, allí, amb uns suaus tocs insistents obliga el meu cos a contraure
els muscles estomacals i fer fora les restes a mig digerir del rostit anterior.
Res no es perd, gossos i altres bèsties gairebé humanes menjaran el que
nosaltres llencem.
Fer fora del meu cos aquesta
ingesta fastigosa, abans deliciós menjar, em farà persistir en la festa dels
plaers del gust.
—Alceu-vos! Torna Tiberi! —exclama
el cap de la sala menjador.
Tothom em saluda i em victoreja,
saben que darrere meu arriba el següent plat, salmons dels mars Nòrdics cuinats
amb espècies de l’Orient i tot regat amb bons vins de Tàrraco i de la Laietana.
—Gaudiu ara, que els déus han
nascut per assaborir els plaers de la vida i oferir-los als seus acòlits!
Criden el meu nom, són feliços,
m’agrada veure’ls així.
Ferran d'Armengol
Terrassa Novembre 2012
Suggeridor. De sobte m'he imaginat l'escena amb tota la seva cruesa i decadència, no exclusiva de l'imperi romà, i m'han vingut al cap les ruines de Pompeia, el Satiricon de Petronio (i de Fellini) i algunes velles pràctiques bulímiques.
ResponEliminaCarles