Imprimeix en PDF

divendres, 9 de setembre de 2016

VIURE LA CASA EN PAU

Un altre onze de setembre on tots volem caminar de la mà, però ens cal deixar les destrals pel camí i no sabem com fer-ho. Els mots grollers no ens han de vèncer, la raó sols té una sortida, camí de la llum.
 
Castellers a la diada 2015 - Foto: Empar-Ferran



Viure la casa en pau

Vull el parlar asserenat de la terra
i que no em retornin crits esvalotats,
fills del desassossec, mots esguerrats
per un odi que no sap captenir-se.
He decidit no fer-me’n mala sang,
ja que la sang raja sense restricció
quan no tenim l’ànim fixat en la llum.

I aclucaré les oïdes, miraré endavant,
ignorant els ulls i els llavis
d’aquells que no saben destriar els fets
més enllà de l’odi i la rancúnia.
Aquells mai no em seran cap far.

Amics atordits del seny,
igual que vosaltres,
vull viure en una realitat
feta de veritats mutables
com la desigual existència,
sense fronteres ni paranys.
Ho sabeu, és una banal utopia,
però que paga la pena lluitar-la, junts,
contra els tafurs del fal·laç dubte immutable.

Igual com ho voleu vosaltres,
vull que la nostra terra sigui lliure, sí,
i la vull viure amb tu també, que no parles
amb els mateixos mots,
destriant les objeccions que no ho són,
de les respostes dubtoses
que no sabem on rauen,
i que ens fan viure
xops de la mateixa nuesa.

I aleshores em demano,
per què no podem caminar
amarats per la mateixa pluja?
Res més lluny de tot plegat,
dius allò que jo dic,
i vols allò, que vull jo també.


(Tornar al títol)

Ferran d’Armengol
Setembre 2016