Un altre onze de setembre on tots volem caminar de la mà, però ens cal deixar les destrals pel camí i no sabem com fer-ho. Els mots grollers no ens han de vèncer, la raó sols té una sortida, camí de la llum.
 |
| Castellers a la diada 2015 - Foto: Empar-Ferran |
Viure la casa en pau
Vull el
parlar asserenat de la terra
i que no em
retornin crits esvalotats,
fills del desassossec,
mots esguerrats
per un odi que
no sap captenir-se.
He decidit
no fer-me’n mala sang,
ja que la
sang raja sense restricció
quan no
tenim l’ànim fixat en la llum.
I aclucaré
les oïdes, miraré endavant,
ignorant
els ulls i els llavis
d’aquells
que no saben destriar els fets
més enllà
de l’odi i la rancúnia.
Aquells mai
no em seran cap far.
Amics atordits
del seny,
igual que
vosaltres,
vull viure
en una realitat
feta de veritats
mutables
com la desigual
existència,
sense
fronteres ni paranys.
Ho sabeu,
és una banal utopia,
però que
paga la pena lluitar-la, junts,
contra els
tafurs del fal·laç dubte immutable.
Igual com
ho voleu vosaltres,
vull que la
nostra terra sigui lliure, sí,
i la vull
viure amb tu també, que no parles
amb els
mateixos mots,
destriant
les objeccions que no ho són,
de les respostes
dubtoses
que no sabem
on rauen,
i que ens
fan viure
xops de la
mateixa nuesa.
I aleshores
em demano,
per què no podem
caminar
amarats per
la mateixa pluja?
Res més
lluny de tot plegat,
dius allò
que jo dic,
i vols allò,
que vull jo també.
(Tornar
al títol)
Ferran d’Armengol
Setembre
2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Et volíem comentar que...