Imprimeix en PDF

divendres, 6 de desembre de 2013

ELS GERMANS DEL LLIBRE NEGRE - (PERFECCIÓ) (Diversos autors)

Durant el mes de novembre d'enguany ens hem reunit en el twiter els "Tuieterats Ultradimensionals". Cada cap de setmana hem fet piulades per construir històries dedicades a la memòria de H.P. Lovecraft i el seu llibre "The Lurking Fear", agafant com sempre una frase del llibre. El mestre de cerimònies Sergi G. Oset ens repartia per equips, fent diverses combinacions de personal cada cap de setmana. I a la primera va sorgir del meu equip aquest curiós relat fantàstic que jo anomeno "Els Germans del Llibre Negre".



Els Germans del Llibre Negre - (Perfecció)

Ningú no volia tractes amb ells, i la seva mansió apartada va ser considerada un indret maleït.
H. P. Lovecraft

         La gent sospitava de la família que hi vivia: un matrimoni amb la parelleta de fills i que s'estimaven.
          "Massa perfectes", deien alguns.
         Els pares vivien aliens als comentaris; no els coneixien. Amb els fills era diferent. Ells alguna cosa havien sentit i no els feia cap gràcia sortir del seu món privat, tot i que els fills voldrien ignorar les xafarderies d'un poble al que no hi tenien tirada, i menys després d'un fet recent que escampaven les xafarderes del lloc. Tenia a veure amb l'alcalde i també que, per allò que deien, la família tenia la clau per solucionar-ho.
          Els germans volien venjar-se de tota aquella gent malparlada. La seva paciència tenia un límit. Estaven decidits, ho farien, es venjarien, i sabien ben bé com. Tenien el llibre negre de conjurs que havien trobat a les golfes, les seves pàgines els ho marcà, i sembla ser que ja antigament algun familiar l'havia utilitzat. Segons el llibre, tot el que necessitaven ho tenien: un plànol del poble, la guia telefònica, ninots variats i moltes agulles.
         Quan va ser mitjanit i van comprovar que pels carrers no hi havia ningú, van anar al centre del poble i va ser allí on va començar tot. Un immens vòrtex sulfurós es va obrir en mig del Carrer Gran. Les cases s'encaminaren a dins del forat obert, mentre els germans s'ho miraven amb ulls admirats. L'última casa en desaparèixer fou la de l'alcalde, qui treia el cap per una finestra, esfereït de terror. Allò fou un infern. 
          No va caldre un gran esforç per part de la família: semblava que tot estava escrit en aquell llibre, i des de feia temps!




Autors:
Mark Olsson 
M. Montserrat Medalla 
Cristina Boldú 
Ferran d'Armengol

(Fes clic en els noms per anar als seus twiters)


Aquest relat té alguns arranjaments de la meva collita, però que no fan que sigui diferent de l'esperit que va sorgir en els hastags del Twiter.
I per si en teniu ganes, us recomano una visita al bloc que hem encetat "Tuiterats Ultradimensionals", on hi ha altres relats, tant o més originals que aquest. I si et passa pel cap de participar en aquests grups de treball fantàstic, deixa un comentari en algun dels relats  del bloc dels tuiterats, i el Sergi o l'Edgar et contactaran.


Ferran d'Armengol (i companyia)
Novembre 2013