VIURE LA CASA EN PAU

Un altre onze de setembre on tots volem caminar de la mà, però ens cal deixar les destrals pel camí i no sabem com fer-ho. Els mots grollers no ens han de vèncer, la raó sols té una sortida, camí de la llum.

 

Castellers a la diada 2015 - Foto: Empar-Ferran

Viure la casa en pau

Vull el parlar asserenat de la terra

i que no em retornin crits esvalotats,

fills del desassossec, mots esguerrats

per un odi que no sap captenir-se.

He decidit no fer-me’n mala sang,

ja que la sang raja sense restricció

quan no tenim l’ànim fixat en la llum.

I aclucaré les oïdes, miraré endavant,

ignorant els ulls i els llavis

d’aquells que no saben destriar els fets

més enllà de l’odi i la rancúnia.

Aquells mai no em seran cap far.

Amics atordits del seny,

igual que vosaltres,

vull viure en una realitat

feta de veritats mutables

com la desigual existència,

sense fronteres ni paranys.

Ho sabeu, és una banal utopia,

però que paga la pena lluitar-la, junts,

contra els tafurs del fal·laç dubte immutable.

Igual com ho voleu vosaltres,

vull que la nostra terra sigui lliure, sí,

i la vull viure amb tu també, que no parles

amb els mateixos mots,

destriant les objeccions que no ho són,

de les respostes dubtoses

que no sabem on rauen,

i que ens fan viure

xops de la mateixa nuesa.

I aleshores em demano,

per què no podem caminar

amarats per la mateixa pluja?

Res més lluny de tot plegat,

dius allò que jo dic,

i vols allò, que vull jo també.

(Tornar al títol)

Ferran d’Armengol

Setembre 2016

 

LA PEDRA I EL CORRIOL ALS PREMIS ICTINEU

Un altre relat publicat el 2015 amb la fantasia realista com tema inspirador va ser "La Pedra i el Corriol", publicat per la revista Inèdits. Si en voleu llegir el començament us enllaço a la seva pàgina. I si us agradés, allí mateix també podreu comprar la revista en paper o en digital. 

Per fer boca, us penjo una fotografia de la primera pàgina del relat.

Primera pàgina del relat La Pedra i el Corriol

Com podeu observar, el tipus de lletra és clar i de lectura fàcil.

La portada de la revista també us la mostro. És una publicació trimestral de la que us en recomano la lectura, on hi ha entre tres i cinc relats de diverses temàtiques, i on també hi podeu participar vosaltres si la vostra dèria és escriure i no veieu on publicar el vostre primer relat. Us hi animo, en aquest enllaç hi ha les normes de publicació. I afegiré que és també una revista on els il·lustradors expressen el seu art, acompanyant amb una imatge els relats.

 

No sé si cal, però voldria comentar que el tercer relat, La forja d'un heroi, del menut, també participa en la primera selecció dels Premis Ictineu 2016.

Com ja us vaig dir, l'últim dia per votar a la primera ronda és l'1 d'Agost i ja falta poc, si encara no ho has fet, tens uns dies per acabar de llegir la fantasia que més t'agradi.

Animeu-vos a votar, tot i que en la primera ronda sols ho poden fer els socis de SCCFF (Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia), apunteu-vos-hi, cal sang nova a la Societat.


Ferran d'Armengol
Terrassa, juliol 2016

PREMIS ICTINEU I EL JURAMENT DE LA MOLSOSA

L'any passat, l'editorial Orciny Press va publicar el llibre de relats Catalunya Mítica,  Un llibre amb relats fantàstics inspirats en la mitologia catalana i escrits en català. Un dels relats duia la meva signatura i és aquest que surt a la foto. Si encara no heu comprat el llibre, en teniu ara ocasió clicant l'enllaç de la editorial, el podeu aconseguir en paper o en e-book.

Però això no és tot...

 

...

Aquest és un dels relats meus que han estat seleccionats dins dels Premis Ictineu 2016, i que ara estan votant en primera ronda, i fins l'1 d'agost, els membres de la SCCFF i de la que us en podeu fer socis clicant aquest enllaç. S'han de triar un màxim de cinc de la llista i després, si surt triat el meu, aniré a la votació final, que serà en una part popular i en una altra part valorada per un jurat, al cinquanta per cent.

Així que de moment, si ja en sou membres i el meu relat us ha agradat, doncs això, que me'l voteu, però sempre tindreu altres opcions, entreu llegiu i si us sembla bé, voteu a qui us sembli millor dins de la llista. Voteu, que ara està de moda, segons sembla.

Normes per votar i enllaç al formulari de vot

Ferran d'Armengol

Terrassa, Juliol 2016

EPITAFI FLORIT

Participant en el 6è Concurs de micro relats Bla Bla de Vallfogona de Riucorb, inspirant-se en una frase concreta escrita en un vers pel Rector de Vallfogona, calia escriure un micro relat lliure. 

Me'n vaig sortir amb aquest pensament.

Terrat del Palau de Marycel a Sitges. Fotografia: Ferran d'Armengol

EPITAFI FLORIT

En un terrat, la bella Flora, un dia de fam finí, polint sos cabells de finíssima atzabeja. Declararen les veus afuades que no calia tant d’esment, si a cap mortal amant deixà assaborir, sa càlida i bella flor.

Ferran d'Armengol
Terrassa, juny 2016

El quart poema era la frase on inspirar el micro relat lliure.

QUI TACET

Aquest és l'últim mes del concurs ARC de micro relats a la Ràdio, aquest cop tocà inspirar-se en la comunicació per medis audiovisuals, ja em direu que us sembla.

 

Art funerari Mochika (Perú) Museu Larco de Lima. Fotografia: Ferran d'Armengol

*Qui tacet

Sent reporter com sóc, hi ha moments televisius que no entenc, quan redactors pagats dramatitzen i manipulen amb frau la realitat, o amb comentaris increïbles de periodistes que naveguen errats en un mar de notícies apòcrifes. Banal escombraria que no mereix ni ser seguida. Voldria pensar que és diferent, però crec que aquesta nit en tenim una prova, tot just comença en pocs minuts. Han programat l'execució d'un pres del corredor de la mort. Ho veuré, però sense so, i que Kapuscinski em perdoni.

Hi ha un home amb granota taronja que camina feixuc amb cadenes a les cames, cap cot i les mans enganxades al pit, com si resés. El capten d'esquena i no li veiem la cara. S'atura i fa una ullada enrere, diria que cerca la mirada d'algú, enllà del vidre que el separa del públic convidat a l'acte; familiars, periodistes i testimonis. La pantalla se centra en els seus ulls, la mirada, i sembla que cerqui els d'algú altre, de qui deuen ser? Què vol explicar? A pocs metres del final, de quins somnis estroncats es vol redimir? Gesticula i somriu, però se li escapa una llàgrima i torna a mostrar-nos les amples espatlles que de mica en mica arronsa, penedit potser? Tots els errors resumits en un missatge visual, de televisió distant als fets. Ara les imatges mostren el públic, moments abans de la flamarada lumínica que llevarà la vida de l'home de la granota taronja. Cares anònimes, membres d'un jurat parcial. Però enganxada a un costat del vidre, davant les fileres de gent asseguda, hi ha una noia dreta. Amaga la mirada rere unes ulleres de sol i té un paper atrapat en unes mans que tremolen.

Cobreixen el cap del reu i, en el moment més intens, seguit d'un gran espetec elèctric, els llums fallen. Ningú no ha pogut copsar res i en tornar les imatges es veu, sense alè, el cos assegut i inert a la butaca de la mort.

Enfoquen el públic. A un costat la noia del paper al pit, plora i ningú la veu, ni aquell jurat que no sabrà apreciar el relat complet.

(*Qui resta en silenci)

Ferran d'Armengol

Terrassa, maig 2016