Què fot aquell boig?

La meva participació aquest més de juny 2013 a la convocatòria del bloc "Relats Conjunts" sobre una imatge molt coneguda del segle XX "Lunch atop a skyscraper". Bé, no conec la història  completa de la foto, però he pensat: què hi feia el fotògraf allí a dalt? i d'aquí surt el petit relat i amb tot el respecte per l'autor de la foto Charles C. Ebbets.

Lounch atop a skyscraper - foto de Charles C. Ebbets

Què fot aquell boig?

Era l'hora de l'àpat, tots teníem gana, jo potser no tanta, per això vaig arribar l'últim a la bastida i em va tocar ser l'encarregat d'aguantar la corda amb el peu, quan de sobte vaig veure aquell sonat amb una maquina de retratar, una d’aquelles automàtiques que ara s'han posat tan de moda. Ara la gent fa bogeries per fer una foto, imagineu-vos com estan de bojos, que aquest s’ha enfilat fins aquí per fer-nos una instantània a l'hora del dinar. 

Arribarà un dia que tothom voldrà tenir una màquina de retratar i faran cua per fer-nos una foto com la que vol fer aquell, que si no fa cura, encara caurà.

Però ara em fixo que du un arnés... mira’l, si sembla una aranya... 

Ostres, i si escrivís una història d'un noi que li pica una aranya en un laboratori que li proporciona super-poders i es dedica a fer fotos per les teulades de la ciutat...

Ferran d'Armengol

Terrassa, Juny 2013

Els vells costums

Escoltant la música  de Loreena McKennitt vaig escriure aquest poema a la plana de relats en Català.  

Hostalric - Fotografia: Jordi Sáez

Els vells costums

El retruc de milers de peülles
ressonen a les valls del record
i em retornen a la memòria,
el teu nom, els teus calius.

Sento que el vent em parla de tu,
i dels bells moments viscuts,
sense paraules, de quan als capvespres 
les mans ens parlaven de foscors prohibides.

Tu i jo hem viscut instants
tan tendres com greus,
somriures i llàgrimes, ja veus!
en rius de tinta negra els he escrits.

Visc cercant l’instant vital
en que recuperi la teva veu
per recuperar les velles cançons
que vàrem escoltar, aquelles nits.

I si en el silenci del record,
ara cantéssim aplegats,
podríem alçar les nostres copes,
per reviure els vells costums.

Vells pobles, velles terres,
velles imatges que retornen al cantar
rebrollant a la memòria que crida,
que crida el teu nom.

Et crida a tu.

Ferran d'Armengol

Terrassa, Maig 2013



Brindis a Sant Llorenç - Fotografia: Jordi Sáez



Si us va de gust, podeu escoltar la cançó que inspira el poema, mentre el llegiu .