#RELATSNEGRES del CC i BIBLIOTECA La BÒBILA

Aquest microrelat va ser el segon que vaig enviar al concurs de microrelats negres del Centre Cultural La Bòbila, i ha estat seleccionat com guanyador del VIIIè concurs de micro-relats negres. Un altre micro al sarró!

#relatsnegres Era tan innocent, que li carregaren el mort.

— Galzeran(homefosc)👽 (@homefosc) 15 de novembre de 2017

I tot seguit penjo la resta de micros, algun no el vaig penjar al Twitter, per ser una versió del publicat, però m'agrada que en quedi constància.

Herència familiar

#relatsnegres Primer va disparar, després va preguntar. I als vint-i-cinc anys el fill se'ls feia policia.

La llei de l'embut o El sicari babau

#relatsnegres Era tan innocent, que li carregaren el mort.

Descontrol de trombòcits

#relatsnegres L’excitació del crim li provoca hemorràgies que sol controlar. Ja és mala sort que en aquell bassal hi trobessin una gota seva

Assassí en sèrie

#relatsnegres Sempre feu tard, ni quan m’enxampareu arribareu d’hora. Serà quan ja no gaudeixi fent-vos patir. Tard per a qui ja no respira

El dubte decisiu (no concursa)

#relatsnegres El bon cor m’ha traït, senyoria. Però si arribo a saber que la bèstia em delataria, també l’hauria cremat, al gos de l’indigent

El dubte decisiu II

#relatsnegres Jo mateix m’he traït, senyoria. Però si arribo a saber que la bèstia em delataria, també l’hauria cremat, al gos de l’indigent

I ara què?

#relatsnegres No respira, no sé com he pogut donar-li tant fort? Haurà ensopegat! maleïda cantonada! Ara què en faig del mata-rates?

I fins aquí els micro relats, aviat us comentaré quins llibres cauran...

Ferran d'Armengol
Desembre 2017


I aquí ho tenim!!!
 

I el premi en si és aquest

Uns dies més tard de tot plegat, m'arriba via missatger un paquet amb la dotació física del premi. Moltes gràcies a la CC la Bòbila!

Ferran d'Armengol, Terrassa, 
de desembre 2017 a febrer 2018

P.R.O.U.

Calen més mots que facin la teranyina encara tan enganxosa?
Hi dic prou.

Enfront del salt d'aigua hi brolla la vegetació (Ferran d'Armengol)

Parar el soroll estrident del riu és possible

Resistir-se al dolor dels mots és factible

Organitzar-se la ment en positiu és necessari

Un acte vital, sa i necessari

Ferran d'Armengol, Terrassa, agost 2017

#tweetrelat #7lletres MICRO-RELATS NEGRES A LA XARXA

Del mes de maig, fins al de juliol, la bloguera Maria Teresa Saborit de #vullescriure ens ha estat proposant diversos disparadors al tweeter per escriure micro relats negres, sota el títol "Marató d'escriptura". Jo hi he participat en totes les propostes, amb un o dos micros per entrega, i aquí us deixo els resultats del repte.

Esperant que us agradin.

Cartell anunciant la marató

Cada proposta anava guiada per una imatge o una paraula, que també us faig veure en aquesta entrada. He respectat el mateix text que vaig penjar al tweeter, malgrat algun relat potser demanaria una revisió, potser algun dia ho faci i els torno a penjar.

Galzeran(homefosc) 👽‏ @LhomeFosc  

#7lletres #tweetrelat El Harry sempre ho feia en matar, fins la pistola deixava roja de sang.

#7lletres #tweetrelat No ho sabia de bona tinta, ho sabia de bona sang. "Et mataré" li va quedar escrit sense tremolors ni coàguls.

#tweetrelat #7lletres Vivien amb un vampir al barri. Aquella figura roja marcada en el terra ho va delatar. Alguns encara busquen el cos

#tweetrelat #7lletres Li havia fallat el cor, malgrat prendre's les pastilles. Qui les havia banyat en verí també plorava al difunt.

#7lletres #tweetrelat Fugí a 2055 i en voler canviar un bitllet de cinc-cents fou detingut a l'instant. Duien vint anys declarats il·legals.

Galzeran(homefosc) 👽‏ @LhomeFosc

Plora emmanillat al capçal, quan s'adona que ha cantat com un innocent pardal a una poli infiltrada en el bordell #tweetrelat #7lletres

El poli corrupte de somriure confiat no en sabia res del parany del seu cap. Un confident innocent ho confessà tot #tweetrelat #7lletres

#tweetrelat #7lletres Quan el cos incorporà les manilles d'impuls quàntic, va ser el final de la seva relació fetitxista amb aquell mosso.

#tweetrelat #7lletres En despertar duia manilles en un canell. L'altre costat estava lligat per sota els llençols a un cos fred i ensangonat

#7lletres #tweetrelat Tothom sabia qui era l'autor de la mort del padrí. No era cap secret, aviat el calçarien amb ciment al fons del port

#7lletres #tweetrelat Diu que és secret de confessió mossèn? M'ha vist cara de babau? o potser prefereix cantar amb el cor celestial?

#tweetrelat #7lletres No va saber què fer-ne. Quan va topar amb aquella mà dins la seva butxaca, encara no s'havia endut la cartera

#tweetrelat #7lletres Va pregar-li un cop de mà en aquell cas i li va deixar sobre de la taula amb una nota demanant-li tenir-ne cura.

#7lletres #tweetrelat Calia esperar els senyals convinguts del fanal, però aprofitant la fosca nit va decidir fugir amb els diners tot sol

#7lletres #tweetrelat Darrere la cortina el fanal s'encén. L'amant puja decidit cercant l'estimada. Però ignora que és el marit qui l'espera

#tweetrelat #7lletres Al capo ningú li amarga la revetlla, portem la dinamita a la fàbrica de petards i muntem-li un bon castell de focs

#7lletres #tweetrelat L'última víctima de Jack era tan petarda que li va explotar a les mans. Encara el busquen.

#7lletres #tweetrelat Per l'empedrat lliscava un riu de sang fosca. La negra nit amagava el secret d'un cul-de-sac obscur del barri portuari

#7lletres #tweetrelat Tasta l'empedrat, oferí la dona al marit d'ulls captius, et durà al cel, afegí. 

Atac de cor, certificà el veí forense

#7lletres #tweetrelat Púrria d'homes llop, xucladors llunàtics. Pagareu car l'assassinat del nostre germà. La sang dels dips clama venjança

#7lletres #tweetrelat Fobos i Deimos no afectaven als licantrops, la colònia de Mart estava assegurada, i la Terra viuria més tranquil·la.

Galzeran(homefosc) 👽‏ @LhomeFosc  

#tweetrelat #7lletres Al capo no li arribava el so d'aquella orquestra anomenada Clandestina, la música dels trets eren més del seu grat

Galzeran(homefosc) 👽‏ @LhomeFosc

#tweetrelat #7lletres L'escriptor clandestí plorava d'amagat mirant la foguera, mentre un agent de bombers atiava el foc a 232º Celsius

Amb l'homenatge a Ray Bradubry tanco la meva participació a la marató de #vullescriure i #7lletres. Cal agrair aquestes forces inspiradores de la organitzadora Teresa Saborit, que ens ha fet passar la calor una mica més distrets.

Ferran d'Armengol

Terrassa, maig juliol 2017

BRANDES AL VENT

Feia temps que no publica poesia, com aquesta, relat poètic en diré. El Concurs ARC de microrelats a la Ràdio finalitza aquest mes el curs, el dia 20 tanca portes i jo he volgut acomiadar-lo, sense cap referència a una mort sobtada. Sols és un adéu al concurs de relats de l'ARC, i fins el curs vinent.

 

Brandes al vent - el veler flamíger. Fotografia retocada de i per Ferran d'Armengol

Brandes al vent

Quan el temps perd importància, el millor comiat és la quietud. Has volgut que l’últim adéu fos així, a la fosca nit, i ho he respectat. L’obscuritat magnifica les llengües daurades de foc que, sobre d’ones suaus, naveguen gronxant el teu cos silent, la solitària còrpora. Flueix el petit vaixell de beç, a la recerca de l’últim destí que ens reclama a l’altra riba. L'abastarà abans que el record sigui cendra, o fum. Entre flames marxa mar endins, on l’arcaic Caront se l’enduu, guarint-li l’ànima fins el retrobar-se que sé ha de venir. I d’ara endavant, cada nit, somiaré en el sorral eixut de la vida, allí on mancarà el teu alè, i fins el final del camí traçat per les meves llàgrimes. Elles m’aproparan indefectibles a la riba molla, on en sentir l’arena humida, sabré que soc a tocar del mateix viatge, en un nou vaixell de beç. I aigües endins, enarboraré brandes al vent.

Ferran d'Armengol

Terrassa, maig 2017 

Un enllaç per foragitar dubtes de la paraula brandes.

I un enllaç per llegir-lo a Relats en Català.