Imprimeix en PDF

dilluns, 8 d’agost del 2011

LES TEMPLES DE LA NOSTRA MEMÒRIA

Un poema delicat i dur, inspirat, bàsicament, en escoltar la peça musical composada per l'Esteve Fortuny; Catalluna. Publicat en el disc del mateix nom per la C.E.Dharma el 1983. i més tard en el disc recopilatori del 20è aniversari del grup.
Escolta la música, si ho vols, i llegeix...

Riu Danubi fluint per Hongria i lluna plena, "el riu tasta la lluna". Foto: Empar Saez
Les temples de la nostra memòria

Punt a punt, contra... punt.

Estripes imatges
que et dolen,
fent el mal camí
de l’oblit melós.

L’enyor és
una daga punyent
que al cor espetega
amb força
i et mostra el pesar
més intens.

A tu també!

I com les ones
d’un mar immens,
pèlag de llàgrimes
de sal que cremen
la vivesa
del teu caminar
erràtic,
estèril,
hi reconeixes la intensitat
d’un amor frustrat.

Ho sents tu també!

I et confons en miratges
que et fan trontollar els sentits,
dibuixant erràtics camins infernals
que et duen fins l’estrep
més difícil de vèncer,
fins un ignot, —Per què?
insistent....

A tu també?

Saps, però,
demà tornarà
el sol a eixir
i els corns sonaran
al vent, oferint-nos
nous himnes
de joia i felicitat.
Potser esperi
fins demà.

Els sents tu també?

I ara com ara, torna
la tristor apegalosa
de la vella cançó...,
on l’enyor és
una daga punyent
que al cor espetega
amb força
i et mostra el pesar
més intens.

Del silenci, en faré
una cançó
a l’amor estèril,
esperant un retorn que
no vindrà... mai més.

Tu també?

I en la confusió viuré,
el temps que el cos demani.
A les entranyes del nostre ahir
hi viuré,
remant contra els records,
navegant els instants
d’una música subtil i caòtica
com un respir arrapat
a les temples
de la nostra memòria.

I les nostres petges
esdevindran
el camí que ens guia
fins l’arena fresca,
tot morint on l’esborren les ones,
amb parsimoniosa,
insistència.


Ferran d'Armengol
Juny 2011