VIURE LA CASA EN PAU

Un altre onze de setembre on tots volem caminar de la mà, però ens cal deixar les destrals pel camí i no sabem com fer-ho. Els mots grollers no ens han de vèncer, la raó sols té una sortida, camí de la llum.

 

Castellers a la diada 2015 - Foto: Empar-Ferran

Viure la casa en pau

Vull el parlar asserenat de la terra

i que no em retornin crits esvalotats,

fills del desassossec, mots esguerrats

per un odi que no sap captenir-se.

He decidit no fer-me’n mala sang,

ja que la sang raja sense restricció

quan no tenim l’ànim fixat en la llum.

I aclucaré les oïdes, miraré endavant,

ignorant els ulls i els llavis

d’aquells que no saben destriar els fets

més enllà de l’odi i la rancúnia.

Aquells mai no em seran cap far.

Amics atordits del seny,

igual que vosaltres,

vull viure en una realitat

feta de veritats mutables

com la desigual existència,

sense fronteres ni paranys.

Ho sabeu, és una banal utopia,

però que paga la pena lluitar-la, junts,

contra els tafurs del fal·laç dubte immutable.

Igual com ho voleu vosaltres,

vull que la nostra terra sigui lliure, sí,

i la vull viure amb tu també, que no parles

amb els mateixos mots,

destriant les objeccions que no ho són,

de les respostes dubtoses

que no sabem on rauen,

i que ens fan viure

xops de la mateixa nuesa.

I aleshores em demano,

per què no podem caminar

amarats per la mateixa pluja?

Res més lluny de tot plegat,

dius allò que jo dic,

i vols allò, que vull jo també.

(Tornar al títol)

Ferran d’Armengol

Setembre 2016

 

DELLÀ DEL TEMPS

Un altre onze de setembre, i un altre cop cridats a la trobada que Vol fer justícia als herois que Varen morir defensant uns ideals i una manera de fer que aquell dia moriren amb ells.

Volem... tot i ara. Fotografia. Ferran d'Armengol

Dellà del temps

Dellà del temps, els estels volen arran la Terra.

Desvetlla't del malson que et sotmet l'anhel roent,

del neguit que no et permet assolir l'horitzó volgut,

el somni d'una Ítaca, on rauen insurrectes oratges

d'exultants i vàcues llums rutilants.

És l'hora de deixondir-nos de fantasies,

sobreviure al sojorn dels innocents

i de desaprendre la saó dels homenatges.

Qui vol reviure el sometent?

quan les campanes estan foses

i els mots retronen vehements

sorgint d'una Terra sacra, on cors purs

finiren, tres centúries dellà del temps.

A l'àgora dels fossars caldrà retrobar-nos,

i nuarem les mans, per fer dels mots un acte rebel,

ben alerta, caminant vers la llibertat de qui coneix

les tristeses d'un enyor admirable.

Pel demà que s'atansa ens calen totes les veus,

obrirem orelles i ulls per reviure dia rere dia,

el que ja és una realitat inajornable.

Ferran d'Armengol
Terrassa Onze de Setembre de 2014 - Tricentenari.

PS
Aquest poema espero formarà part d'un recull de relats i poemes dedicats al Tricentenari i d'alguna cosa més. Ja us aniré explicant més coses.

FLAMES AL VENT (Onze de Setembre)

     Un altre onze de setembre. Desitjo que ben aviat canviem el motiu de la festa, i que la la Diada Nacional de Catalunya sigui celebrada un altre dia, per recordar la nostra independència, sense rancúnies ni records a les pèrdues. Ens cal començar a celebrar les victòries. Però de moment seguirem celebrant l'onze de Setembre com la nostra festa gran, per a vergonya dels vencedors. I arribada l'hora, que sols sigui una festa per recordar que per aquesta via no hi hem de tornar a passar.

La flama dels cims - Fotografia: Ferran d'Armengol

Flames al vent

Guaito les carenes

i veig la nostra flama al vent.
és un crit per la llibertat,
que sadolla el neguit de la nostra gola.

I algú demana, quin és aquest crit?

que fa tremolar la Terra.

I la resposta rau en els vials,
faci sol, vent, o la pluja ens remulli.

Som els seus fills, naturals i desarrelats,

que amb pas ferm fem via pels camins,

no ens cerquis a l'obaga, volem viure

cara al vent, sota els nostres cims.

Les tenebres vencerem amb paraules,

els viaranys són plens de traïdories,

i evitar-les depèn de nosaltres.
Que sols fem via. Via, per anar endavant.

Campanar d'Esterri d'Àneu. Fotografia: Ferran d'Armengol

Ferran d'Armengol
Terrassa, Setembre 2013

AIXÒ NO ÉS CAP CONTE

 

 

 

Això no és cap conte, és el desig de parlar com persones adultes amb persones adultes. No ens cal cap energumen que cridi proclames criminals o suïcides, ens cal un germà per caminar. Volem caminar amb les nostres passes tremoloses, perquè no serà fàcil, ningú ho ha dit, però hem de provar-ho, i volem fer-ho.

 

Que s'apartin els covards i els mesells. Qui vulgui caminar, que faci un pas endavant, qui cerqui excuses, avui es pot quedar a casa.

 

 

 

Com tots els anys, us desitjo un feliç onze de Setembre.

 

 

 

Ferran d'Armengol

Terrassa, 11 setembre 2012