Imprimeix en PDF

diumenge, 30 de gener del 2011

L'ENDEMÀ DE L'ONZE DE SETEMBRE DE 1714

Aquesta setmana no us vull explicar cap conte, potser no és cap secret que a voltes cal explicar coses que ja savem, però que tot sovint oblidem. No cal la revenja, no cal el cop al pit. Cal no oblidar, saber on som i d'on venim, per intentar comprendre on anem, fins i tot, on cal anar.



Sols donar-vos les gràcies per la vostra paciència.


Terrassa, Gener 2011

diumenge, 23 de gener del 2011

PREGUNTES INDISCRETES

Secrets un cop més, secrets profesionals que ens porten a una cambra d'un hotel romàntic, o una cambra qualsevulla en una casa particular... un llit, una parella, i un secret més.

Foto: Ferran d'Armengol - Armari d'hotel amb reflex femení i llit.
Preguntes indiscretes

Un núvol de fum sura amb suavitat per l’aire de la cambra cercant la llibertat que acabarà amb ell. El cigarret dibuixa imaginaris personatges enllà dels dits d’un home jove que somriu feliç. S’ha buidat del tot, i se sent més ple que mai.
—On has après a fer això? —diu el noi, nu a pèl, estirat sobre d’uns llençols de setí vermells.
Ella somriu, li agafa el cigarret i en fa una calada per fer sortir un nou núvol, cercant el rastre del que ja no existeix.
—És un secret, però et diré una cosa que potser et donarà una pista, i que potser et farà repensar la pregunta – li diu ella, amb veu sensual i provocadora.
—Digues...
—T’estimo, ho saps?
—Sí, ho veig!
—Doncs, després del que et diré, tu sabràs si vols seguir amb la pregunta primera...
—Estic intrigat.
—Sóc molt sincera, i m’agrades tant que no et deixaré escapar fàcilment. Això podria ser un exemple. La segona part seria aquesta; no sempre és prudent voler saber la veritat, menys encara tota la veritat. És millor no fer, segons quines preguntes. Sols quan estiguis segur de voler saber la resposta, fes-les. Les altres coses ens les mostrarà el temps.
—Doncs... —fa una nova pipada el noi i es queda mirant el cos de la noia, una rossa preciosa que ha vingut per estudiar, diu, des d’un país de l’est; l’accent ho confirma. Mirant-se-la sap que ja té prou informació i pensa, mentre la mà lliure acaricia un maluc d’ella, que potser no cal recuperar ni el seu, de passat.
—Vols que un ahir probable espatlli un demà ple d’esperança? Què vols saber de mi? —insisteix amb to tendre i maliciós.
—Sols si... ara mateix... saps fer alguna cosa més?
Ella somriu i s’esmuny pit avall, resseguint el camí vellutat del cos del noi i cerca com mostrar-li noves experiències... d’un ofici molt vell.


Ferran d'Armengol
Terrassa, Desembre 2010


diumenge, 16 de gener del 2011

TOP SECRET

Un nou secret, aquest cop el tema era un secret d'estat, i com no hi res que em sigui tan agradable, he fet un viatge pel temps. Voleu viatjar?



Foto: Ferran d'Armengol - Jardins Palau Reial de Madrid - "Falus escumos"


“TOP SECRET”

Gràcies a l’insistent exploració de l’escorça terrestre, els nostres arqueòlegs han fet la descoberta més impressionant fins avui, dins d’una gruta construïda pels Antics. Farcida de grans habitacles amb material obsolet inclassificable, possibles obres d’art i estris de caça gegantins. Hi ha metalls rars i equipaments desconeguts que haurem d’estudiar. Fins la troballa actual, els coneixements de l’hàbitat dels Antics i la seva enginyeria han estat escadussers. Hem deduït que, en aquesta residència soterrada, hi varen viure poc més de cent anys. Els càlculs comparatius ens diuen que fa uns trenta mil anys es va extingir aquella cultura d’avançada tecnologia. En tot l’espai de la cova hi ha força inscripcions i signes inintel·ligibles. Esperem trobar ben aviat un codi per a desxifrar aquesta complexa escriptura, amb grafismes agrupats que insinuen paraules, frases i altres conjunts de caire gramatical, però del tot incomprensibles. Per comentar alguna dada curiosa, direm que dins d’una gran nau metàl·lica, i amb els següents signes: “TOP SECRET” a la porta d’accés, hem trobat infinits prestatges plens de diferents estris del passat, molts fets pols; però segur que se n’extraurà alguna revelació aprofitable. Hem estudiat algunes peces que han restat en bon estat. Una és un tros de teixit suau, però barroer, amb els signes brodats: “TO MR. PRESIDENT WITH LOVE”. El curiós de tot plegat són les restes de pigments impregnats a la tela, i que estem analitzant. Dominen dos agents, un colorant que en el seu moment devia ser vermellós i d’origen entre orgànic i mineral, i l’altre és l’esquitx d’un groc lletós, que són evidents restes de semen masculí. S’ha conservat amb força estabilitat, gràcies a unes bosses d’un material translúcid que ara estem estudiant. S’espera que esbrinant quelcom d’aquesta curiosa troballa amb colorants d’origen mineral i orgànic, aviat podrem comprendre actituds d’aquells antics humans, que ens expliquin el seu final sobtat.

Terrassa Novembre 2010

dilluns, 10 de gener del 2011

JA VAS TENINT EDAT

Secrets de família, secrets que no compartim amb qualsevol.
Enceto amb aquest, un seguit de relats que comparteixen el nexe dels secrets en diferents visions, comencem amb els secrets familiars

Foto: Lluís d'Armengol (retocs de Picassa)

Ja vas tenint edat

I tu què saps! Això és tot el que en vaig treure de l'Eva, la meva germana, en el funeral del pare. No han passat més de sis anys d’aquell fet, i avui, just el dia del meu quinzè aniversari, es casa. No saps res, va afegir, i és millor que segueixis en la mateixa ignorància. Un escadusser grapat de paraules, amb tota la intenció de tancar-se en banda, negant-se la realitat que ens colpia en aquell moment. La meva germana sempre ha viscut closa en el seu món, gairebé hermètic, però afectuosa amb mi. Quan varem saber que el pare mai més no tornaria, sols va dir que no li esqueia cap altra cosa millor que la mort, al vell cabró. El nostre pare no era pas vell. Amb aquelles paraules m’havia entomat la noticia del fatal accident que havia sofert l’home. Sortint de l'incinerador, l’Eva en signar el rebut per recollir les cendres, entre dents va dir; ja us el podeu fotre allí on us hi càpiga, el pare i les cendres. Però va signar, i va afegir; en ma vida no tornaré mai més per aquí, fins que no em portin amb els ulls clucs. A mi em dolia aquell posat d’ella. La imatge que retinc del pare era el d’una persona bona i agradable. Viatjava força, no sempre dormia a casa, i més d’un cop s’havia endut la meva germana. No sé si també ho feia amb la mare, que va marxar quan jo era petit i sense deixar dit on anava. Sí, em va dir un dia l’Eva, el pare volia que fos bona filla i dòcil, no li agradava que cridés. Quan viatjàvem sols, volia una dona exemplar, discreta, a qui oferir un sòlid bagatge pel futur, afegí. Malgrat la pèrdua, se'ns obria un futur ple d’esperança a casa d’uns oncles, a Girona, on hem viscut d’aleshores ençà. Allí va prendre el costum d’acabar les frases dient-me; fill meu. Sovint plorava sola, en un racó.
Ara viuré a casa l’Eva i el company. Tot i que no tinc clar què hi pinto amb ells. La tieta, però, ha dit que vol parlar-me abans d’anar cap a la cerimònia, que m’ha d’explicar una història de la meva mare, ara que ja vaig tenint edat per entendre les coses.


Terrassa, Octubre 2010

dijous, 6 de gener del 2011

CAMÍ DE BETLEM

Temps de crisi! Això ens diuen, i som-hi!, tots cap a Betlem a veure si ens cau algun regal que ens esborri del malson. I voldríem tornar a ser infants per ignorar que estem conduits per camells... segurament...
Foto: Ferran d'Armengol, del pessebre de casa


—I hem d'anar a un portal, als afores de Betlem?
—Són temps de crisi, Baltasar!
—Aquests Romans! Juguen amb foc!



Reis 2011