Imprimeix en PDF

divendres, 23 de gener del 2015

LA NEGRA TINTA i MAÑANA TODAVIA

Utilitzo un pensament del nostre Perich per rematar un mes de gener molt mogudet i amb una recomanació a banda que hom diria que no té res a veure, però no n'esteu tan segurs. No deixeu de llegir el llibre "Mañana todavia" hi ha relats que són pura dinamita de la distòpia i que potser no estan tan lluny de la nostra realitat, però, i què és la literatura de ficció? 


Hereus de la terra prenent el sol

La negra tinta ens dibuixava un somrís, fent-nos pensar i recordar paraules i gargots per a un temps millor, on les mans que dibuixen, obren i omplen les ments que cerquen. Fins un trist migdia, en què les tancades i buides ments, cobertes per negres caputxes, dibuixaren amb mans traïdores, rius de tinta roja sense cap somriure. Mans plenes de sentit, envers ments buides, fins de sentiments, qui ho sap? Potser algun dia despertarem i ens n'adonarem del sentit de les paraules d'un mestre quan diu; als peixos no els cal anar en bicicleta (Perich dixit). 

...i als humans, què ens cal per ser persones?


Ferran d'Armengol
Terrassa, Gener 2015


dijous, 1 de gener del 2015

NO OBLIDIS ELS SOMNIS

Vull començar l'any amb alegria, però el trànsit és important, llegiu el meu.


Camí de llum vorejant la foscor
No oblidis els somnis

Vaig deixar de somiar, ara fa un bon temps. No em demaneu quant, no cal aprofundir en la ferida.

No he estat conscient que de  mica en mica avançava cap a un pou fosc, sense cap lluminària per orientar-me en el camí. Sentia veus que me'n parlaven d'un camí, però els meus peus, si el seguien, ho feien per inèrcia. No tenia cap certesa que aquell sender fos correcte, però perdut i tot, he de dir que tinc sort, la sort d'anar encaminat, malgrat ho faci vorejant l'abisme. I crec que ho he d'agrair a algunes veus.

Quan hi penses, veus imatges de persones que transiten la vida i que apareixen com instants màgics en el record; —aquell és el Manel! Saluda'l! I sí, et reconeix, sap qui ets! Perquè no ho hauria de saber, si...?

Quan camines en la foscor (una foscor que ignores), qualsevol punt ínfim de llum et sembla un focus potent. Una persona entre cent mil és més important que la resta, sols l'has vist en ell, o potser era ella i que et retorni la salutació, una cosa tan natural, et sembla genial.

No anava bé, està clar, no anava bé.

Per sort, aquest matí, primer de gener, he agafat un llibre. L'he obert i m'he submergit en les seves paraules, la seva història. Per sort he tornat a navegar, i sentir el plaer de la bona paraula escrita, en paper. Aquella foscor ara és menys nítida, hi ha llum al meu voltant.


No tornaré a deixar passar tant de temps sense llegir, no és bo per anar fent camí.


Ferran d'Armengol
Terrassa, primer de gener de 2015