Imprimeix en PDF

dissabte, 24 de setembre del 2011

TOP HAT - Mai no ho diries

Aquesta setmana a la plana de Relats en Català he estat força més actiu que tot l'estiu junt, i he participat en algun dels reptes, el conte que avui penjo participava en el Repte anomenat Clàssic, era el 482 i ens proposava parlar d'aquesta admirable parella de ball cinematogràfica del segle passat.
Cartell de la pel·lícula  TOP HAT, amb Ginger Rogers i Fred Astaire


Mai no ho diries

“Vol seduir-me, ho sé, amb aquella mirada... de peix bullit.”

—Per quanta estona en tenim, Mark? —demana la Ginger.
—Trenta segons, hem de fer l’últim tros del ball a la terrassa, anem amb retard i demà comencem a l’estudi dos, hem allargat massa aquesta escena.
—Marky, ja saps quin és el meu problema...
—Mira “Giny”, aquests problemes teus... ja saps com m’agraden, oi?
Mark amanyaga la Ginger abans de deixar-la amb el següent retret a la boca. Ella li somriu, però quan sap que ja no la veu posa cara de pocs amics, es gira en rodó cercant el camerino de maquillatge, on l’assistenta l’espera, ociosa, mastegant un xiclet.
—Vine preciosa, la Barbie et farà lluir aquesta carona apagada.
—T’hi va la feina, maquilla’m com saps.
La Ginger tanca els ulls i refà la coreografia on l’han deixada a l’últim tall. Se sent baldada, però recorda que una colla d’amics l’espera en un bar del Sunset, a la fresca. Voldria ser-hi ara mateix per no haver d’aguantar més aquell mamarratxo finolis que té per parella... “el millor dansaire del cinema...” n’està farta. Li cal una dosi de Jack Daniels, sense gel.
Tornant cap el plató, veu que el Fred l’espera.

“Ja hi és. Va dient que no m’aguanta, jo sé que li cal a aquest figurí cregut. Però al meu llit no s’hi ficarà pas.”

—Gin! Vens princesa? Ànims que sols ens queden trenta segons de ball... i el petó, —li deixa amb un somriure a cau d’orella.
—Ets una mica... porc, no et sembla Freddy? –xiuxiueja ella simulant un afectuós petó a la galta.
—Això és el que vull!! — brama el Mark amb l’amplificador de veu, —amor, petons, bellesa, dansa, sols això xicots. Posicions!

“Trenta segons eterns per ballar com els àngels. I per poc que es passi al final, li mossego els llavis, guaita que és cregut l’estaquirot aquest amb el tema del petó. Sort que per contracte he assolit que no tregui la llengua fora de la boca.”

—Talleu! És bona! – brama el Mark dos segons abans d’hora. —Ho veieu parella? La gent sempre xerra més del compte, ho feu de meravella! Au, fins demà.

“Quina ràbia, ha tallat just quan començava a aproximar-se’m. Fora mossegada, esperaré a la propera, segur qui ha un altre ball amb petó, ho tornaré a intentar, encara en farem tres més... llàstima, avui que em veia amb cor!”

—Què penses Giny? —demana el Fred.
—Has de pagar per saber que passa pel meu cap. Fins demà Fred, —el talla.
—Sigues puntual, aquest cop, —li pica l’ull.
—Sempre ho sóc, ja ho saps, —somriu ella.

“T’odio, però no aconseguiràs fer-me quedar malament, sóc millor que tu, això també ho saps.”

El Fred encén una cigarreta, somriu mentre veu marxar la diva.
—M’agrada que no us porteu bé —diu el Mark, venint pel darrere, —ja m’ho deia un vell mestre, els pitjors enemics posa'ls de parella.
—Potser tenia raó, —deixa pensarós en Fred, tot alenant un fil de fum.

Ferran d'Armengol
Setembre 2011

Enllaç a l'imtage de Top Hat a la wikipèdia 

Si en teniu ganes, i us plau, llegiu el veredicte del jutge, molt divertit, paga la pena.

I per un xic més d'ambientació, el vídeo on s'inspira el relat. "Dancing Cheek to cheek"

dimecres, 21 de setembre del 2011

VESTIRÉ LA LLAR


Entre d'altres coses, a Relats en Català seguim proposant els nostres Reptes Poètics, del Visual en portem gairebé dos-cents, i aquesta és la meva aportació, si en voleu veure d'altres, entreu a Relats.

Photobucket
Niagara on the Lake - Canada
Foto: Àngels Torres (angie)

Vestiré la llar de tardor,
de caliu ombrívol,
de la fressa de les fulles,
del teu frec.
La vestirem de tardor
 acolorida com la terra,
de petons frescos
arran fulles d’heura,
que folles s’alcen
 cercant el cel.
A poc a poc,
a frec del caliu,
desvestits de tardor
esfullarem el capvespre.

Ferran d'Armengol
Terrassa, Setembre 2011

diumenge, 18 de setembre del 2011

POEMES PER A LA MARATÓ

Aquesta és una causa a la que, si es pot, cal participar. Escriure o descriure poemes. Si en voleu saber més, sols us cal clicar l'enllaç al final del poema i anireu al bloc que s'ha obert per recollir-los. Si podeu, no us ho penseu.
Cartell creat per Asociació de Relataires



de l’oblit i el neguit

De dins del silenci alço el clam
a l’aclaparadora paüra de l’oblit,
al quiet abandonament del viure
al bandeig de tan fosca nit.

Si ho deixés ara, fora no viure mai
el càlid ressò d’un cor arrapat al meu pit,
existint incrèdul en la rància mirada
d’un ignot i etern neguit.


Ferran d’Armengol per a “Poemes per a la Marató”




Terrassa
Setembre 2011

diumenge, 11 de setembre del 2011

SOM UNA NACIÓ - DIADA NACIONAL DE CATALUNYA


SOM 

UNA 

NACIÓ


Sense més històries, per a aquells que ho volen posar tot en dubte.

Ferran d'Armengol
11 de Setembre de 2011 

divendres, 9 de setembre del 2011

SECRETS A LA RÁDIO - ENTREGA DE PREMIS

Aquest dissabte dia 10 de Setembre, entrega de premis.

Durant el passat curs, de l'Octubre 2010 fins el Juny 2011, l'associació de Relataires en Català (ARC) i el programa de ràdio Argentona “Històries” presentat per la Sílvia Cantos, van dur a terme el concurs mensual de microrelats “ARC a la ràdio”. Com és possible que hàgiu vist, he anat penjant al bloc tots els relats que vaig presentar, no va ser tots els mesos, però sí la majoria, i és ara quan ha arribat el moment de saber-ne els guanyadors. Jo en tinc tres de finalistes.
- Com anit
- Classes de tango
- Preguntes indiscretes

El lliurament de premis es celebrarà el proper dissabte i queda clar que tots hi esteu convidats. 
Com podeu observar més amunt, us faig a mans la targeta-invitació a l'acte.

Ferran d'Armengol
Terrassa, Setembre 2011