#FebrerRelata 2019

Durant aquest passat febrer, la gent del concili fetiller han proposat via piulades, que cada dia i sota una paraula triada, calia escriure un petit microrelat. Bé, doncs m'ha semblat que els podria tenir tots aquí reunits. Així que tot seguit, les 28 piulades que també podeu llegir en un lektu que edicions SECC ha penjat a la xarxa. Preu social d'intercanvi, en aquest ENLLAÇ

Logo i proposta de Txell

Dia 1 “Fetiller”

#FebrerRelata Entenc que encara ets petit, però un #fetiller no pot perdre la pedra de llum en sortir de l'escola de màgia. No en farem res de tu Merlí! #cificat

Dia 2 “Màgia”

#febrerrelata Ja li va dir la bruixa de la cova al mag fanfarró. "No hi ha prou conills a la plana, ni #màgia que aguanti la gana."

Dia 3 “Primigeni”

La Terra de Xàntica lluïa com l’or sota la llum del sol i els éssers nadius la gaudien amb màgia harmònica. Però un poble #primigeni d’ànima xantofòbica va sotmetre'ls amb mitjans cruels. El retorn del #concilifetiller els deslliurà d'aquells bàrbars sense il·lusió. #FebrerRelata

Dia 4 “Guerrer”

Aixecà el cap el #guerrer i veié la immensa vall davant dels seus ulls, sospirà i enfocà un cop més la cova dels plaers. Cap dubte el sotjà. No totes les lluites li eren tan agradoses com estar entre les cames d’aquella bruixeta juganera. #FebrerRelata #dia4

Dia 5 “conjura”

La #conjura del #concilifetiller havia llençat els daus, i mentre corrien pel tauler de la partida i els mags del multivers feien les seves apostes, els guerrers buidaven gerres d'hidromel a la taberna del poblat. #FebrerRelata #dia5 #cificat

Dia 6 “Intrèpid”

Cansat d’encanteris, un #intrèpid mag havia viatjat per mil realitats paral·leles cercant arcans definitius per vèncer als orcs, però en retornar, ningú sabia com utilitzar aquell estri tan eficaç. D'on venia en deien Telèfon intel·ligent. #FebrerRelata #dia6 #concilifetiller

Dia 7 “Catau”

El guerrer va alçar el cap un altre cop, el #catau on vivia aquella bruixeta li estava donant molta més feina que no es creia i ja començava a enyorar el camp de batalla. Va penjar el davantal i l'escombra i va agafar l'espasa. Surto a fer unes birres! Va cridar. #FebrerRelata

Dia 8 “Laberint”

La guerrera trobà una porta a la dreta per sortir del #laberint, però aviat veié que no. Fora, una bèstia fàl·lica de tres caps embolcallada en un drap de flames roges i or candent, bordava mots d’odi infernals. Barrà la porta, calia una altra forma de sortir-ne #FebrerRelata

Dia 9  “masmorra”

El mag jovencell rigué en despertar-se i veure's dins d'una #masmorra. Quina calamitat aquells miserables opressors, que l'havien confós amb un bard cantaire i begut. Va fer un conjur, però alguna cosa va fallar, en ser a casa encara duia els grillons. #FebrerRelata #dia9

Dia 10 “lladre”

Ets un #lladre, cridà la guerrera sobre el cos estès del jove #fetiller rendit. Si tan bon mag ets, ja pots anar fent un conjur que et faci durar més aquesta joguina en forma, o tastaràs la meva venjança. A mi no em robaràs cap més orgasme! #FebrerRelata #concilifetiller #dia10

Dia 11 “ Fulminar”

Dins la cova i ben armat, el cavaller astut frisava vèncer la fera flamígera. No volia ser #fulminat sense perdó. Sorprès per una remor impensada a la cova, va trobar-se la princesa amb la Víbria en plena feina, i amb el drac encadenat i fent-les caliu. #FebrerRelata #dia11

Dia 12 “Brandar”

Se sent el plany de la germana de la Brivalla reclamant justícia en caus recòndits. No sap què li passa però Ainhara s'alça #brandant l'espasa en sentir-se #interpel·lada. Avui en dia tot ens interpel·la, pensà la guerrera. I el #concifetiller també ho fa. #FebrerRelata #dia12

Dia 13 “Encantament”

El mag va sentir-se ofès, mai ningú l'havia parlat d'aquella manera. Va mirar-se la guerrera i fent-li un #encantament la va deixar complaguda. Hi ha coses que no es poden fer ni amb màgia, però sempre haurà qui prefereixi viure enganyat #FebrerRelata #dia13 #concilifetiller

Dia 14 “Fútil”

Quan tancaren les portes, qualsevol intent per escapar va ser #fútil, així que va agafar la gerra amb les dues mans i va traguejar a gust. Si no el deixaven sortir de la fonda, acabaria amb les reserves d'hidromel fermentada, ves quina pena. #FebrerRelata #dia14 #concilifetiller

Dia 15 “luminescent”

A la foscor dominaven els ulls d'un roig #luminescent. Eren els d'un dip afamat que el bruixot acollia sovint. El va deslligar i va dir-li que no tornés tard que l'endemà calia matinar. Començaven vacances! #Febrerrelata #dia15 #Concilifetiller

Dia 16 “Bèstia”

Comença a trobar molt #bèstia tot aquell circ de mentiders i llepaculs. Llença convençut la carta del guerrer del #concilifetiller. Si la màgia i els daus no fallen, ben aviat tots aquells clenxinats cauran sota un encanteri, encara més #bèstia. #febrerrelata #dia16

Dia 17 “Concili”

El #Concili Fetiller no sempre havia estat un lloc, o un grup de gent. Era una idea, un pensament que els nigromants havien atresorat. Les noves forces vitals l'han retornat per reviure aventures en una nova terra, una nova realitat de paraules i màgia. #FebrerRelata #dia17

Dia 18 “Estabornir"

Quan la guerrera despertà del seu miratge post coital, d’una manotada va #estabornir al carallot del mag trampós.

—Ho preferia sense màgia —li va etzibar.

#FebrerRelata #concilifetiller #cificat #dia18

Dia 19 “motxilla”

Amb una ganyota en el rostre, flairant sang i cendra, el guerrer deixava enrere el temple fumejant dels #fetillers miserables. Havia venjat la mort de l’estimada Dama de Màgia Blanca, però la #motxilla dels records romania carregada pel dolor. #FebrerRelata #dia19 #cificat

Dia 20 “espasa”

Diu el ferrer que ell no fa encàrrecs banals, que cada feina és única, i que aquesta #espasa que ell està creant, té un futur ple d’enginy i imaginació.

—La durà una gran guerrera, els fats així m’ho han comunicat

#FebrerRelata #concilifetiller #dia20

Dia 21 “artefacte”

La guerrera sabrà que l’espasa que dansarà entre les seves mans és molt més que un simple #artefacte de lluita. És una eina màgica que li mostrarà el camí més directe al coll de l'enemic i ensems a la victòria. #FebrerRelata #dia21 #concilifetiller

Dia 22 “sobrenatural”

El bocarrot provocador s’abraonà salvatge i sense previ avís sobre del mag, però els reflexos del #fetiller eren magistrals, i obrint un portal de llum #sobrenatural, va enviar aquella bèstia a la terra dels tamarros. #FebrerRelata #dia22 #concilifetiller

Dia 23 “solstici”

Al país dels tamarros has enviat al bocarrot? S’exclamà la guerrera. Però si ara estan en ple #solstici! I què? Va fer el mag. Res, pobret, els tamarros són hermafrodites i és ara quan s’aparellen. Deixa dona! Es plany. Encara li hauré fet un favor! #FebrerRelata #concilifetiller

 Dia 24 “mitologia”

Espavila hostaler!, Tenim set i males puces. No voldràs que passi a formar part de la #mitologia la fama del teu hidromel ranci d'herbes del bosc. I ja posats, tria-li un nom més curt, carallot! #FebrerRelata #concilifetiller #dia24

Dia 25 “cucafera”

Ja en tinc prou fetiller, mostra’m la #cucafera que amagues i anem per feina.

#FebrerRelata #dia25 #concilifetiller #cificat

  

Dia 26 “fada”

Així ella va dir-li que era una #fada i que ell seria un esperit boscà si l’ajudava a trobar el seu cau màgic, i que viurien feliços i menjarien anissos. I ell va demanar un altre bourbon, però sense gel que l'aigua el feia al·lucinar. #FebrerRelata #dia26 #concilifetiller

Dia 27 #estol”

L'#estol de fades del solstici empaitava una cucafera mitològica i sobrenatural que brandava una espasa molt bèstia. L’artefacte penjava d'una motxilla i volia estabornir a tot el #concili fetiller d'un encantament luminescent. El resultat va ser fútil al #FebrerRelata #dia27

Dia 28 “antuvi”

De bell #antuvi ho sabia què podria passar. Lluitar cada dia sense treva i en arribar a la porta del destí, caure rendit per una màgica són incomprensible que el retornà a la primera casella. L'any vinent hi tornarà i amb l'experiència haguda abatrà la bèstia #febrerrelata #dia28

Ferran d'Armengol
Terrassa - febrer/març 2019

Recordeu, si voleu llegir als altres participants i saber qui va guanyar el repte, us podeu descarregar en format lektu en l'enllaç.


I si preferiu un llibre d'espasa i fetilleria amb deu relats d'autors d'aquí i parlant d'éssers mitològics nostrats, també us podeu descarregar "El Quest del Concili Fetiller, Masmorres". 

Degotes en un estany

Una altra vegada més, un altre any més, la Marató ens ha reunit a uns quants autors (130 aquest any) per col·loborar en una tasca solidària. Tenint com a disparador d'inspiració una imatge, la meva era aquesta de sota; Degoteig, de la Montse Assens, hem participat amb unes poques paraules, ara poesia, ara un relat, per expresar sentiments a favor de la vida i a traves de les arts, imatges i paraules unides per una bona causa. Aquesta ha estat la meva participació.

"Degoteig" - Montse Assens
Tècnica: Acrílic sobre llenç
Web de l'artista: http://montseassens.blogspot.com/

Degotes en un estany

“Les desil·lusions et fan obrir els ulls i tancar el cor"

Marilyn Monroe

 “Hablaran de nosotras” de Sandra Barneda

Ets en la cruïlla d’una confusió, en l’erm errat on descobreixes que la incertesa és voler o no acceptar allò que et trobes sense un anhel voluntari, aclaparant-te en un espai, que no creies que et toqués ocupar. Aleshores caus en la precipitació d’actituds poc enraonades, que et duen a replantejar cada un dels teus actes, de les paraules que vas dir i que et dol tant recordar. Ensems, voldràs plorar els mots mai vocalitzats, aquells que mastegues entre dents, com imaginaris malnoms, sentiments d’inseguretat feixuga que vas defugir, per no saber fer-los anar llavis enllà, mancat de convicció. Bajanades! Com avui, ni el teu propi cor els va arribar a escoltar. Quan sospeses els projectes d’aquell esdevenir ple de vitalitat, entens que injustament l’han estroncat. Perceps l’ofec vital, sents que degotes en un estany de plata, isolat. I amb llàgrimes d’un neguit eteri, veus reflectir-se una vida erma, on milers de somnis mai no acabaran de néixer. O això creus. I et sents com aquelles perles líquides que leviten dins d’un got d’aigua tònica, no veus morir el gas enfora i no te’n saps avenir. Però retornes al món i t’adones que la vida era allò que passava per davant dels teus ulls. Creus entendre el mal que et corseca, i veus que cal lluitar com mai no ho has fet, per no perdre el combat abans d’hora. I en un instant etern de dubtes, no pots, o no saps com fer-ho per evitar que l’aiguaneix de l’existència s’aturi, en un regalim a contra temps. T’aferres a la vida, l’estimes. Obres els ulls cercant un cel inabastable, i veus com s’apropen les alenades que t’ajuden a respirar. Al voltant hi trobes les mans necessàries per alçar-te. No t’ofegaràs en mots callats, sols cal lluitar. Acceptes que t’ajudin a viure, que t’alcin fins a l’infinit. El cor et diu que més enllà, el degoteig de la vida és un riu que ningú pot aturar.

Ferran d’Armengol – Setembre 2018

Aquesta és la participació de l'Empar en aquest llibre solidari, una imatge genial.

"Incandescent" - Empar Sáez
Tècnica: Fotografia
Web de l'artista: http://enfilantfinestres.blogspot.com/

Portada del llibre solidari amb la Marató de TV3

VIRTUTS, VUIT ANYS D'UN PREMI

Aquest any en farà nou que un grapat d'amics es varen aplegar per crear un concurs de micro relats. Fa vuit anys, gairebé ningú sabia què era un microrelat, i ja eren uns quants, a casa nostra, que posaven en pràctica l'art de la concreció literària, gent com Sergi G. Oset, Jordi Masó, Joan Pinyol i ara també Edgar Cotes. Tots ells són hereus de grans escriptors com Calders, Pedrolo, Perucho... perquè tots ells havien escrit micro relats en els seus reculls de contes, i molta gent ni ho sabia.

Aquest passat 20 d'octubre del 2018 es varen lliurar els vuitens premis del Concurs ARC de micro relats, una aposta de dues amigues, la Sílvia Cantos i la Sílvia Romero, que hem anat engrandint. Aquest serà el novè curs, i esperem arribar al desè, i a l'onzè i més enllà. Però això, qui ho sap?

Ara us animo a llegir l'acta de la jornada, i un altre dia us transcriuré el pròleg, que he escrit jo.

És llarga potser, però paga la pena llegir-la.

Toni Arencon segon premi, Joana Luna tercer premi, E.Viladoms guanyadora del concurs i Rafael Mirabet creador de la portada del llibre.

Crònica del lliurament de guardons del VIII concurs ARC de microrelats

Són gairebé les sis del vespre i la sala polivalent de la biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès, es va omplint. Després d’una intensa jornada on s’han impartit tallers de micro relats, xerrades sobre l’escriptura del conte, i on s’han fet presentacions de llibres i lectures dramatitzades de relats, després de tot això, sols falta trencar el secret del guanyador de la vuitena convocatòria del Concurs ARC de microrelats. 

Hi ha cares noves, i molt jovent, cosa que fa feliços als més veterans de l’associació. I també hi ha cares conegudes, amics que feia dies que no vèiem, i un d’ells és el Ramon Navarro, el RNBonet de la pàgina de relats. Un relataire de tota la vida a la plana de Relats en Català, i que encara està en actiu dins del fòrum, però també fent créixer el seu llegat poètic dins de la pàgina.

Laura Ropero i Montse Assens

A les sis en punt comença l’acte, la Montse Assens ens fa seure a tots i convida al president de l’ARC, el Ferran Planell, perquè ens dirigeixi algunes paraules de benvinguda. Així ho fa i sense gaires derivacions retòriques, li passa el testimoni al nostre conductor de capçalera, el Toni Arencon.

D’entrada, el Toni fa una breu presentació del llibre ajudat amb la lectura de detallats apunts del pròleg. Comenta i ens presenta al guanyador del concurs de portades, l’únic secret poc amagat, ja que la votació per triar la portada entre els membres de la junta feia que el seu nom ja fos conegut per uns quants.

Comença l’acte amb l’entrega de guardons als autors que cada mes han estat triats, un total de vint-i-sis autors. La Laura Ropero, la secretària de l’ARC, els va cridant i la Montse fa les entregues. Si cal algun petó extra, la Laura se suma a la foto. Dels autors premiats finalistes hi són la majoria, i van desfilant pel faristol a recollir els seus llibres de regal i els diplomes.

El moment emotiu l’ha proporcionat qui ens ha vingut de Sueca per estar entre nosaltres, el Ramon Navarro Bonet. 

Continua la festa i segueix la Laura llegint noms. Ara es fa entrega dels diplomes als finalistes del concurs d’il·lustradors, fet que dóna pas al lliurament del guardó que acredita a Rafael Mirabet com a  guanyador del concurs de portades. L’autor ens explica com va pensar que la seva fotografia podria ser la imatge d’una de les virtuts, la força, i que ha acabat sent la coberta. I tot lliga, ja que aquesta imatge són les politges que sustenten les barques de salvament d’un vaixell on ell havia fet un creuer. El varen captivar els colors, ens comenta. I aquestes barques van a la coberta del vaixell, i han acabat sent la coberta d’un llibre, i com deia; tot lliga. L’autor ens ha lliurat una imatge fotogràfica emmarcada i signada. La Montse Assens ha comentat que presidiria un lloc principal a la seu de l’Associació.

Rafael Mirabet, creador de la portada

Seguint amb el programa, el següent pas és entregar els guardons especials als relataires que han assolit més nominacions mensuals, que aquest any han estat quatre ex-aequo, cosa poc freqüent. Són en Joan Gausachs, Celestí Casòliva, Jordi Masó, i Lluís Servé. Els tres primers estan presents, en Lluís no pot assistir per motius laborals, cosa que ja sabem per altres anys. Els tres autors ens llegeixen, en el mateix ordre que els ha anomenat la Laura, un dels seus relats finalistes.

 

Jordi Masó, Celestí Casòliva i Joan Gausachs

Arribats a aquest punt, sols ens falta l’últim pas. Un cop més la Laura ens llegeix, aquest cop és l’acta lliurada pels membres del jurat, i fa lectura, un per un per i en ordre invers, dels tres finalistes. Primer crida a la Joana Luna, tercera classificada amb el relat “Postguerra” i ens el llegeix. Després i en segon lloc crida al Toni Arencon, que llegeix el seu relat “Indoles, escatols i sulfhídrics”. I arriba el moment culminant, sols queda una persona que no ha recollit cap guardó, i és l’Enriqueta Hernández, també coneguda amb el nom de ploma E.Viladoms. És ella qui, amb el relat “La sega”, obté el VIII premi del Concurs ARC de microrelats. Ella fa que no s’ho creu, però no queda ningú més, has de ser tu! Recull el guardó i ens llegeix el seu relat amb lenta i ponderada parsimònia, com demana la història que amaga.

E.Viladoms (Enriqueta Hernández) anant a recollir el primer premi del concurs

Es disparen les obligades fotografies dels quatre guanyadors de la nit, i encara abans d’acabar, es donen uns petits obsequis d’agraïment, un detall, a alguns dels associats que han col·laborat d’una manera lúdica i desinteressada en l’organització del concurs i en les diverses tasques que cal realitzar. El Toni Llena i el Nicolau Poncell, són els primers a sortir, un altre cop l’Enriqueta, i per finalitzar a Ramon Navarro amb l’afegitó de tots aquests anys de complicitats relataires.

Nicolau Poncell i Toni Llena recollint els regals de l'Associació

Bé, m’oblidava de l’autor del pròleg, ni l’he esmentat però és el mateix que ha escrit aquesta crònica, i que també ha rebut en el seu moment, l’obsequi d’un exemplar del llibre.

Acaba la festa amb les fotos de família de rigor, on tots els qui han volgut sortir s’han col·locat davant les càmeres de fotografiar per deixar-ne un record en colors. No hi són tots, però tots hi sou (hi som), d’alguna manera.

Tancant la festa, s’anuncia que ara donem pas al IX Concurs ARC de microrelats, que sota l’epígraf de “Les Arts”, comença el proper primer de novembre.

El número nou, que no és poca cosa, i és on us espero llegir a tots!

Fotografia de família

 Si voleu veure més fotografies, aneu fins a aquest enllaç

I aquí la portada... que me n'oblidava!! 

Ferran d’Armengol

Terrassa, dilluns 22 d’octubre de 2018