NO T'ADORMIS

L'he fet aquest matí, podria haver treballat una mica més el ritme, els espais per respirar, però m'he deixat endur, i l'he revisat poc, espero que em disculpeu les preses.

Estelada al Passeig de Lluís Companys - setembre 2012

No t’adormis avui

la llinda és a les nostres mans

i l’horitzó, per un cop,

és més abastable que no abans.

No t’adormis avui, que és ara

 l’hora de desvetllar els teus somnis,

és el moment de retre homenatge

als qui dormen el son dels nostres avis.

No t’adormis avui,

que no cal esperar al sometent,

les campanes estan foses

i són les paraules les qui retronen.

No t’adormis avui,

fes de la paraula un acte

i camina amb la llibertat de qui coneix

les tristeses d’un enyor increïble.

Ferran d'Armengol

Terrassa, novembre 2012

TIBERIS

Aquest mes de Novembre en el Concurs ARC a la ràdio de la pàgina de Relats en Català toca el tema de la gola, i qui millor que els romans per donar-nos un bon motiu, us sona un tal Tiberi? 

Pintures en sala menjador a Pompeia - Casa del Misteri

Tiberis

El govern dels homes m’obliga a fets que em plauen menys que no pas aquests. Visc els millors gaudis que la vida dels mortals pot oferir-me en aquesta illa isolada, mentre ordeno que els meus homes es matin per fer-me arribar els millors menjars que un ser humà pugui assaborir. Carns de la Gàl·lia, peix dels països teutònics, fruites de tots els racons de l’Imperi i vins de la península Ibèrica —com en diuen els Grecs.—

Acabo fart de rostit, els senglars de la Gàl·lia són excel·lents, però no puc evitar gaudir dels salmons que m’han promès els caps de la cuina.

—Tu, criat! Vine i ajuda’m!

Tothom s’aixeca en veure que marxo de la sala. Sé que la festa no s’atura mentre m’absento del gran menjador. Segueix la música, els convidats riuen i ballen, però esperaran el meu retorn per seguir menjant. Alguns em fan companyia, guiats pels seus acòlits, fins les pútrides comunes. L’esclau m’introdueix a la gola un palet de fusta fins a la campaneta, allí, amb uns suaus tocs insistents obliga el meu cos a contraure els muscles estomacals i fer fora les restes a mig digerir del rostit anterior. Res no es perd, gossos i altres bèsties gairebé humanes menjaran el que nosaltres llencem.

Fer fora del meu cos aquesta ingesta fastigosa, abans deliciós menjar, em farà persistir en la festa dels plaers del gust.

—Alceu-vos! Torna Tiberi! —exclama el cap de la sala menjador.

Tothom em saluda i em victoreja, saben que darrere meu arriba el següent plat, salmons dels mars Nòrdics cuinats amb espècies de l’Orient i tot regat amb bons vins de Tàrraco i de la Laietana.

—Gaudiu ara, que els déus han nascut per assaborir els plaers de la vida i oferir-los als seus acòlits!

Criden el meu nom, són feliços, m’agrada veure’ls així.

—Que el plaer de la gola no acabi mai!  —proclama un dels meus convidats.


Ferran d'Armengol
Terrassa Novembre 2012

IV PREMIS ICTINEU - LLIURAMENT

***

El Dissabte dia 24 de Novembre es fa l'entrega del "IV Premi Ictineu" que fan referència a relats o novel·les publicats durant l'any 2011, tant sigui en català com en castellà, cada un té els seus apartats, i que facin referència a la Fantasia, Ciència Ficció o el Terror.

L'acte està organitzat per les Ter-Cat, grup que realitza tertúlies per tot Catalunya al voltant de la Ciència Ficció la fantasia i el terror, i que després ho remata amb un dinar conjunt i voluntari.

Si voleu conèixer la llista dels NOMINATS, seguiu aquest enllaç.

Programa d'actes

 

L'assistència és oberta al públic en general, però la sala té la capacitat limitada, així que si esteu interessats en la temàtica de la ficció, la fantasia, o el terror, és un bon punt de trobada i coneixença. Aquest acte d'entrega de premis, totalment popular es celebra a l'Hospitalet, a la Biblioteca Central "Tecla Sala", antiga fàbrica reconvertida en centre cultural i social, i comença a les dotze del migdia.

A la targeta s'indica com arribar-hi.

Després de l'entrega de premis, per a aquells que ho vulguin, es celebra un dinar en un restaurant a tocar de la biblioteca. Crec que encara sou a temps per apuntar-vos-hi, us caldria passar pel facebook que enllaço tot seguit.

Enllaços on podreu ampliar informació.

Aquest és el lloc dels Premis Ictineu.

Si teniu facebook, aquest és el grup de les Ter-Cat.

que també tenen un Bloc amb el nom de la revista germana CATARSI.

La Revista Catarsi acaba de publicar el numero 9 i es podrà adquirir el mateix dia de l'entrega de premis. També es pot trobar en llocs especialitzats, la llista està en el bloc de la Revista o seguint directament aquest altre enllaç.



Revista Catarsi, num 9

De la revista en parlaré un altre dia al Capvespre.

El 24 de Novembre és dia de reflexió política, que no té res a veure amb el tema, però anar a l'entrega de premis és un bon motiu per oblidar-la per unes hores, quina millor reflexió que deixar-nos endur pel món de la fantasia, la ciència ficció o el terror.

No us ho penseu, ens hi veiem!

Ferran d'Armengol
Terrassa, Novembre 2012

SOMNIS ESCOPÒFILS

Aquest any el Concurs de micro relats ARC a la Ràdio tracta de Pecats Capitals, i ha començat a l'Octubre amb la Luxúria.
No apte per a menors...

Escena eròtica trobada a Pompeia exposada en el MANN - Nàpols _ Foto: Ferran d'Armengol

Somnis escopòfils 

Dins una còmode sala, la Marta s’asseu en una butaca encoixinada i estira el braç per introduir un bitllet de vint euros a la ranura. S’ha tret la roba i observa el vidre encara fosc.

 **** 

Intermitències de deu o quinze minuts, això és el que tinc. No crec que durin tant observant-me, encara falta per acabar la feina, i és ara que tot just comença la nit. Dins del deliri, cercat amb fruïció continguda, tanco els ulls i malgrat la foscor puc intuir retallada la corba perfecta del cos en l’instant d’enaltiment, arquejant-se en una contorsió perfecta que em marca un pubis tens i jove. Retiro els dits juganers que han lluitat per explorar cavitats i sensacions, fins que una elèctrica reacció m’ha deixat el cos laxa i arraulit, just abans de la foscor total. 

Voldria plorar, el gaudi ha estat tan gran, que ara i sense saber el perquè, en la penombra penso en la meva companya de pis i en el record cerco els seus ulls riallers, i en la distància eterna d’un cristall que em separa de l'existència banal del carrer, sé que el temps se m’escapa, s’acaba, fugint de la realitat. 

Algun cop penso que voldria estar a l’altre costat. Aquest cop no tindré temps per a una cigarreta? 

S’il•lumina la cabina, han inserit vint euros més a la ranura; s’inicia una nova sessió. Començo joguinejant amb un estri que sé que els agrada, també m’amanyago els pits amb força i faig que els cerco la mirada amb un deix de desig. 

Enllà del vidre imagino un xicot bru de tors perfecte jugant amb el seu penis, crec veure com comença a créixer i el seu esguard imaginat m’omple d’un caliu tan difícil d’explicar, que m’obliga un cop més a cercar respostes sensorials pel Mont de Venus rasurat sols per a ell. 

**** 

Quan es torna a apagar el llum de la cabina interna, la Marta es vesteix i s’aixeca per marxar, no vol gastar més bitllets veient la seva amiga. Potser algun dia s’atrevirà a dir-li que la desitja, però no serà avui. Per ara ja en té prou de mirar-la.

Ferran d'Armengol
Terrassa - Octubre 2012