Planeta mut by Jordi Solé CamardonsMy rating: 4 of 5 stars
Una petita relectura en diagonal del llibre «Els silencis d'Eslet» de 1996, obra del mateix autor, et pot mostrar perquè calia aquesta revisió i nova publicació que podríem anomenar segona edició, però el canvi de títol no ho fa possible, potser.
Malgrat que la veu narrativa m'ha causat algun dubte en la lectura d'aquest relat, i que potser els títols dels capítols no sempre acaben de fer entendre'n el motiu, els pensaments inscrits en la majoria d'ells ajuda a una visió diferent o dual, del capítol concret. Les cites són algunes delicioses i altres més conceptuals que obren diverses opcions de comprensió.
Sent un retirat vell dansaire amb més de vint-i-cinc anys d'escenaris diversos, m'ha fet peça que, en aquest planeta imaginat i el seu món descrit, la dansa fos un dels sistemes de comunicació més importants entre els seus habitants, uns humanoides semblants als humans, però diferents. Sempre es fa difícil imaginar coses que desconeixem, i més complicat és descriure-les.
La nota seria 3'5, però guanya punts per la feinada i la gestió de crear una societat diferent de la nostra, convertint aquest relat en una mena d'assaig sobre les possibilitats de la bigàmia, o el trimoni que descriu.
Sé que és una obra discutida per alguns sectors de la cifi clàssica, però obres com aquesta són necessàries en la nostra llengua, malgrat tinguin poca parròquia que la defensi.
View all my reviews
