La meva participació aquest més de juny 2013 a la convocatòria del bloc "Relats Conjunts" sobre una imatge molt coneguda del segle XX "Lunch atop a skyscraper". Bé, no conec la història completa de la foto, però he pensat: què hi feia el fotògraf allí a dalt? i d'aquí surt el petit relat i amb tot el respecte per l'autor de la foto Charles C. Ebbets.
 |
| Lounch atop a skyscraper - foto de Charles C. Ebbets |
Què fot aquell boig?
Era l'hora de l'àpat, tots teníem gana, jo potser no
tanta, per això vaig arribar l'últim a la bastida i em va tocar ser
l'encarregat d'aguantar la corda amb el peu, quan de sobte vaig veure aquell
sonat amb una maquina de retratar, una d’aquelles automàtiques que ara s'han
posat tan de moda. Ara la gent fa bogeries per fer una foto, imagineu-vos com
estan de bojos, que aquest s’ha enfilat fins aquí per fer-nos una instantània a
l'hora del dinar.
Arribarà un dia que tothom voldrà tenir una màquina de
retratar i faran cua per fer-nos una foto com la que vol fer aquell, que si no
fa cura, encara caurà.
Però ara em fixo que du un arnés... mira’l, si sembla una
aranya...
Ostres, i si escrivís una història d'un noi que li pica
una aranya en un laboratori que li proporciona super-poders i es dedica a fer
fotos per les teulades de la ciutat...
Ferran d'Armengol
Terrassa, Juny 2013
Bona participació.
ResponEliminaGràcies Jp!! ;-)
EliminaLo que fa el vertigen!! :DD Molt bé!
ResponEliminaPetonets!
Jo, sols de mirar la foto ja perdo peu...
EliminaMolt bó !
ResponEliminaAl menys el fotògraf, amb experiment o sense , anava preparat !!
Bé, això cal creure, ja sabem allò de que la realitat supera la ficció...
EliminaEl que han de fer alguns fotògrafs per voler passar a la posteritat. Ja no els deixen ni esmorzar assegudets tranquil·lament a la terrassa :)
ResponEliminaUna terrassa amb molt bones vistes, i una mica perillosa!
EliminaMolt bo! llàstima que tic vertigen!
ResponEliminaTot és psicològic, o això diuen, jo per si de cas, no m'enfilaria mai a una bastida com aquesta.
EliminaGràcies pel comentari!
Bona aportació!! M'ha agradat molt! hehehe! L'inici del senyor spiderman! ;)
ResponEliminaSempre acabo fent aiguabarreig de les coses, i per aquí surt l'home aranya!
EliminaLa realitat ficcionada que dóna idees per a més ficció! haha... Els herois no néixen, es fan. M'has fet somriure, Ferran.
ResponEliminaHistòries que s'entrellacen per crear noves històries, un no acabar mai!
EliminaM'alegro pel teu somriure!
Premonitori!
ResponEliminaAra entenc millor n'Spiderman
Mira, si més no, en alguna cosa han de pensar els pobres si realment estan a aquelles altures.
EliminaI va escriure l'historia? L'autor de Spiderman havia treballat en la construcció??
ResponEliminaMolt bon relat, Ferran, breu i imaginatiu!
La imaginació al poder, i no, no crec que treballés a l'obra l'autor de l'Spiderman, però ja va d'això la fantasia; de crear noves realitats que no cal creure.
EliminaEstà molt bé: a partir de la història del fotògraf intrèpid que retrata els onze herois, se n'esbossa una altra sobre un que apunta maneres de súper heroi.
ResponEliminaLa literatura, l'art i la vida, entrellaçant-se!
Ja ho deia abans, l'aiguabarreig sempre dóna resultats sorprenents i a cops, agradables.
EliminaLes bones idees surten dels llocs més inversemblants. Al fotògraf li va semblar genial fer una foto als treballadors, però poc es devia pensar que un d'ells va veure en ell l'inicia d'una història que es faria molt famosa. Bona pensada. I per cert, ara la gent no es conforma en tenir càmeres, també tenen mòbils per fer fotos i pujar-les de seguida a l'Instagram!
ResponEliminaSegur que si va pensar en crear l'Spiderman, la imaginació podia anar-li molt més enllà, fins els nostres telèfons... bé, de tot menys telèfons, crec que ja poden fer vídeo conferències les últimes generacions.
EliminaM'encanta el detall d'aguantar la corda amb el peu.
ResponEliminaÉs dificil viure de l'escriptura, si no que li expliquin a aquest obrer de la construcció. Bona història.
Sí, difícil, i en el seu cas fins i tot perillós.
EliminaI això del peu i la corda... sempre m'han fet gràcia aquests petits detalls que sembla que no estiguin a la història, però que algú els hi ha de donar visibilitat.
Gràcies Loreto per fixar-te en aquests detalls tu també.
Originalitat un 10! m'ha agradat moltíssim!
ResponEliminaMoltes gràcies Marta!
EliminaOsti, m'has fet dubtar si coincideixen en el temps o no...
ResponEliminaDoncs encara va trigar uns 30 anys en néixer l'Spiderman, però la gestació va ser llarga, segur.
Elimina